FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. Sènior Territorial, Jornada 19: UE Sant Andreu C 49 – BAM C 50

Ja us vaig comentar que aquest partit seria un altre història. Ja us he dit molts cops que a cada jornada en aquestes categories pot saltar la sorpresa. Ja sabeu que mai es pot donar un partit per guanyat fins que l’àrbitre no xiula la fi.  I tant dona contra qui juguis. Tan li pots donar una alegria a l’últim com enfonsar al primer. Tot depèn de petits detalls, l’hora i el dia que provoquen una coincidència amb una reunió familiar o amb un o més partits del que un o uns jugadors son entrenadors, les lesions, i altres factors que fan que un dia siguis 7 o un altre 12. Després l’actitud. I per acabar la sort.

Diumenge a les 16:00, si ho heu llegit bé, teníem que jugar a la Trinitat Vella contra l’UE Sant Andreu C. Últim o penúltim classificat del nostre grup, segons si comptem per victòries absolutes o percentatges, que la jornada anterior havia perdut de 2 contra el penúltim o últim, ja sabeu. Tornàvem a tenir un partit trampa. On si guanyes és per que ho tenies que fer i si perds et converteixes, és un dir, en la riota del grup. I això després de veure el nostre nivell de joc en els últims partits.

El primer era evitar sorpreses. Comença per davant en el marcador des de la primera cistella, si era possible, i sino, no deixar que s’obrís escletxa per no tenir que anar recuperant durant tot el partit, si era el cas. I la veritat es que ho vam fer. Sòlids en defensa, només 7 punts en contra. I regulars en l’atac, 14 punts, Ho estàvem fent bé, la defensa tancava bé, s’agafaven els rebots i l’atac, sense ser molt efectiu, ens permetia sumar puntet a puntet. Tret dels quatre primers minuts (5-4), vam estar per davant en el marcador fins la màxima diferencia de l’acabament del quart (7-14)

El segon quart va ser semblant. De fet la defensa va millorar encara que es van encaixar 10 punts, però d’aquests només 5 en joc, la resta personals (5/8). I l’atac, si fa o no fa, va ser igual, de fet un punt menys, però un més en joc (dels 4/4 en tirs lliures del primer quart al 2/5 en el segon). Parcial de 10-13. Marcador al descans 17-27 amb una màxima diferencia a favor de 15 punts (10-25) en el minut 5.

Ja sabeu que el tercer quart, per a mi, és el perillós. Les xerrades al descans poden provocar canvis anímics en els jugadors, els entrenadors poden explicar millor el que es té que canviar, i, a vegades, equivocar-se dient que ho estem fent be. I això és el que ens va passar.

Ens ho vam creure. Ens vam pensar que ja estava fet. No vam donar importància a que es perdessin 5 punts de renda en els últims cinc minuts i, de cop, havíem perdut 10 més. Minut 4 del tercer quart i parcial de 10-0, amb dos triples inclosos. I, per si fos poc, lesió de l’Alfonso al fer la primera cistella d’aquest quart a favor. Començava un nou partit on el S. Andreu veia possibilitats i nosaltres problemes. Els últims minuts d’aquest quart, van ser un intercanvi de ratxes. Parcials de 27-30, cistella del S. Andreu i ratxa a favor, 29-35. Un altre cistella i contestem, 31-36. I última ratxa a favor seu que deixava el marcador al final del quart en 35-36. Parcial de 18-9.

En cap moment s’havien avançat en el marcador, però només començar l’últim període ho van fer. Empat a 36 en el minut 1, seguit d’un triple en el 3. Parcial de 4-0 (39-36). Era el primer dels ‘matchball’ i vam saber reaccionar. Parcial de 3-0 (1/2 en tirs lliures). Mala defensa castigada amb un triple (42-39) que ve seguida d’un bon atac (42-41). I segon ‘matchball’ al minut 6. Parcial de 4-0 en una jugada de 2+1 i dos tirs lliures (els últims que van tirar tot i tenir nosaltres bandera des de feia un parell de minuts). Bona feina defensiva. Atacs ‘nerviosos’ per la situació, encara que amb profit. Parcial de 0-5 que empatava el partit al començar l’últim minut (46-46). Falta personal amb dos tirs, dels que fallem el segon (a remarcar: igual que en els dos anteriors i pel mateix jugador). 46-47. Defensa bona i quan queden 9” per acabar el partit, triple en contra (49-47). Demano temps pensant que hem de fer. Mentre que vaig a la taula a demanar-lo, es xiula, i venen els jugadors he passat d’anar a buscar el triple a buscar la cistella segura i, fins i tot, el 2+1. El pitjor o millor era que, encara no tenien bandera. La primera pregunta dels jugadors en el temps, precisament, va ser “anem a buscar el triple?” I la resposta va ser clara “anem a fer cistella de dos buscant la penetració i el 2+1 i sino ho xiula ja guanyarem a la prorroga”. Trèiem de banda, passen tres segons i personal. No tenien bandera encara. Tot just és la quarta. Tornem a treure, comencem la penetració i personal. Ara si que podem tirar. I ho té que fer el mateix jugador que ha fet els quatre últims llançaments (2/4 fallant els segons). Queden un parell de segons en el cronòmetre mal comptats. Tira el primer i el fica. Tira el segon i el falla, no expressament, però agafem el rebot, ens aixequem ràpid, cistella i s’acaba el partit. S’ha guanyat sobre la botzina. 49-50. Parcial de l’últim quart 14-14.

Hem tornat a fer un partit irregular. On hem començat bé i acabat regular, després d’una estona malament. No acabem de jugar de forma continuada. I si ens defensen al límit del permès, o dit d’altre forma, l’àrbitre no xiula els contactes, no sabem atacar i no ens adaptem al criteri.

No voldria ser tan negatiu. Hi ha, també, una vessant positiva. Hem trencat la frontera de les vuit victòries en lliga de les últimes tres temporades. Ja em portem 9, i hi hauran més.

Proper partit dissabte 4 de Març a les 16:30 contra el CB Viladecans-Sant Gabriel B a l’àtic o #BlauArena. No serà un partit fàcil. Encara que a la seva pista només, és un dir, ens van guanyar de 18, van primers del grup havent perdut només un partit. Hem de jugar bé per guanyar. Moltes vegades, us he dit que ho intentarem, però no és el que hem de fer. Seguiré el que diu el gran mestre jedi, en Yoda: Ho farem o no, però no ho intentarem. Que la força sigui amb nosaltres!!

SOM-HI!!!

#esperit_C #SomBlaus

#ituitubam #bam_scm