FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Always look on the bright side of life (SBM, Jornada 1)

No podia començar la primera crònica d’aquesta temporada sense un petit record pel Fèlix Galbete. Un dels “capitans” de la història dels sèniors masculins del BAM. I ho poso entre cometes perquè no hem refereixo a tots els que han tingut la capitania dels nostres equips. Entre cometes per destacar a un grup selecte que han marcat etapes dintre del nostre, perdoneu però ja té 90 anys, vell club. I per a molts, el CAPI. Si en majúscules. Però, a apart de jugador, també ha estat membre de la Junta i vice-president del nostre club. I, per sobre de tot, un bon jan.

Només vaig tenir l’honor de coincidir amb ell, com a jugadors, una temporada. De fet tres mesos fins que em vaig lesionar. Abans havia coincidit durant una temporada en els entrenaments, jo no podia entrenar amb el meu equip per problemes d’horaris, i després quan durant una i mitja vaig tornar a fer bàsquet amb els veterans. Però com a membre de junta hem compartit moltes estones durant moltes temporades. Sempre preocupat per que la historia d’aquest club arribés als nouvinguts i el poguessin sentir com a seu. Igual que ell ho feia. I un altre cosa que ens unia eren aquestes cròniques que escric i que ell corregia abans de publicar-les a la vella web i que després llegia ja com a hobby. Fins sempre Fèlix!!

I ara anem a la crònica en si. Primer partit de la temporada 2018-19.

Pel que fa a l’equip, poques novetats. Dels jugadors de la temporada passada continuen pràcticament tots. Només en Carlos, ja abans d’acabar la temporada, i en Alex C. ens han deixat ja que han marxat de Barcelona per motius professionals. Ha retornat un jugador del club de fa dos temporades, en Bernat. I estem a un no res de la total recuperació dels nostres dos lesionats de llarga durada, en Rafa i l’Alberto. Juntament amb Roger, Esteve, Alfred, Paco, Alex Mo., Alex Ma., Franky, David, Arnau, Hèctor i Dani, un altre dels “capitans” del club, fan les 14 fitxes que composen el roaster del sènior B. I tots ells acompanyats del nostre delegat, en Pere.

La novetat principal és la categoria on jugarem. L’antiga territorial ha estat dividida en dos grups. Nosaltres estem al grup 2 de territorial A, el nivell superior. Per tant, exigència màxima, ja que, per primer cop, existeix el risc de baixar.

Dintre d’aquest grup, hi ha equips baixats de tercera, sis coneguts de la temporada passada, classificats per sobre, dos, i per sota, quatre, i finalment uns quants provinents d’altres grups de la vella territorial. En total 14 equips. 26 jornades.

I el primer partit era a la nostra pista contra el C.B. Alisos. Precisament un dels que han baixat de categoria. I quan dic a la nostra pista, tenim un altre novetat. Aquesta temporada ens hem traslladat al Pavelló Olímpic de la Espanya Industrial. I ja no juguem dissabte. Ara ho fem els diumenges a les 10:30 a.m. Així que ja ho sabeu, diumenge abans de l’aperitiu es podeu passar a donar un cop d’ull al que estiguem fent.

Bé tornem al que toca. Com us deia, aquest diumenge 30 de Setembre hem jugat contra el C.B. Alisos. Per diferents circumstancies, només 8 jugadors i mig, gracies Franky per l’esforç. I sense possibilitat de reforços.

La veritat és que hem pagat la “novatada”. Sent el nostre primer partit al pavelló, ens ha costat agafar la mida de la pista. I més acostumats al nostre #BlauArena. I encara que, abans, durant i al final del partit, uns quants ja trobàvem a faltar el vell àtic, ens haurem d’acostumar a tota una sèrie de factors ambientals nous per nosaltres.

Com deia, no ens trobàvem còmodes durant la primera part del partit. Veiem que les diferencies al marcador favorables a l’equip visitant eren més producte de no tindre les mides agafades (passades massa llargues en contraatac) i de falta d’encert en el tir, molts cops en bones jugades i encertades seleccions de tir. No aconseguíem anar per davant en el marcador, l’últim cop un 8-7 al minut 5 del primer quart, però tampoc ens desenganxàvem d’ells. A un parcial seu de 0-8, el responíem amb un a favor de 6-0 en el primer quart, per acabar 4 punts per sota a la fi d’aquest quart, 14-18.

Màxima diferencia de 11 punts, 21-32 al minut 10 del segon quart, per arribar al descans amb 26-34 al marcador. Parcial del segon quart 12-16. Mateixa diferencia.

Durant els primers minuts del tercer quart, la diferencia es va reduir a cinc punts. Fins el minut 6 (36-41) però un altre parcial favorable als visitants va deixar el marcador en 44-54 a la fi del quart. Parcial total del quart de 18-20. Millor atac, però pitjor defensa.

Quedava un quart. Es va intentar durant els primers cinc minuts, parcial de 5-2 (49-56) però ja no es va poder fer res. Cap cistella en joc, només dos de quatre en tirs lliures. Males defenses, precipitacions en atac,… serem positius: marge per millorar. Total que el parcial d’aquests últims minuts va ser de 2-13. Del 49-56 al 51-69 final. Massa càstig pel meu gust, però que és el que finalment diu l’acta. Parcial de l’últim quart: 7-15

@Basquet_BAM SBM 51 – CB Alisos 69

Era el primer partit. Ens queden vint-i-cinc. Era contra un equip que, si no passa res estrany, jugarà per estar al capdamunt del grup. Hi ha marge, moltíssim, de millora. I a poc que hi siguem tots, ho farem millor. Tots volem. Junts podrem!!

Com sempre que comença una nova temporada, us recordo els canals de comunicació a les xarxes socials, de fet els mateixos que la temporada passada. Ens podreu seguir al facebook (Bam_SCM), a twitter (@bam_scm) i a la pàgina web, al twitter i al facebook del club, www.basquetbam.cat, @basquet_BAM i BAM, respectivament. Animeu-vos a seguir-nos pels canals socials de la xarxa.

I per acabar la crònica d’aquesta setmana, ho farem amb una estrofa de la cançó que li ha donat títol i que ens servia per acomiadar-nos de l’amic Fèlix:

“Some things in life are bad

They can really make you mad

Other things just make you swear and curse

When you’re chewing on life’s gristle

Don’t grumble, give a whistle

And this’ll help things turn out for the best

And

Always look on the bright side of life

Always look on the bright side of life…”

Algunes coses en la vida son dolentes

Realment et poden fer-te enutjar

Altres coses tan sols et fan renegar i maleir

Quan estiguis paladejant el costat amarg de la vida

No et queixis, posa’t a xiular

I això ajudarà a que les coses surtin millor.

I

Mira sempre el costat positiu de la vida

Mira sempre el costat positiu de la vida…

 

Cançó: “Always look on the bright side of life” (escrita per Eric Idle, Monty Python)

#SOM-HI #esperitC

#iutitubam #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet