FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. S. T. Masculí, Jornada 11: BAM B 65 – UE Sant Andreu B 57

Per les característiques especials d’un equip com el nostre, quan arriba la època nadalenca, o de vacances en general, el fet d’entrenar i de jugar es complica. Si, a sobre, s’afegeixen les lesions tenim problemes seriosos, tant entre setmana com el dia de partit. I aquesta última jornada del any no anava a ser una excepció. Teníem quatre lesionats (14-4=10), això dificulta els entrenaments i més quan per raons de feina hi falta gent, sort tenim dels que entrenen i no juguen. I pel partit, dues baixes per temes familiars (10-2=8) i un últim jugador que arribaria tard (8-1=7). Per evitar problemes van acordar que vingués un reforç del sots-25. Gracies Roger Q. i gracies Dani, el seu entrenador.
Però anem al dissabte. Partit contra l’UE Sant Andreu B a l’àtic. Últim classificat de la nostre lliga, amb cap victòria, balanç gens demostratiu del que poden fer. Encara que a pista només poden ser cinc al mateix temps, tenien més banqueta que nosaltres (11 jugadors) i vulguis que no, sempre ajuda.
Començament de partit equilibrat, 0-2, 2-2, 2-5 en el minut 2 i parcial de 11-0 en sis minuts. Bona defensa i bon atac amb captura de rebots ofensius (poc a poc ho anem fent). Parcial de 13-5 a l’acabar el quart.
El segon quart ja va ser més equilibrat. Les dues defenses vam poder més que els atacs. Només 11 i 10 punts. A destacar que en el nostre atac 4 punts van ser per personals (4 de 8) i 6 en el seu (6 de 8). Arribàvem a la mitja part amb una diferencia a favor de 9 punts (24-15). Semblava que teníem el partit controlat, ho estàvem fent bé però, com ja us vaig comentar la setmana passada, no ho vaig dir. Tot el contrari. Demanava millorar l’atac, ja no agafàvem tants rebots. I millorar la defensa, tancant millor i fent menys personals.
Però ells també van parlar, i van començar a fer defensa zona. I no la vam saber jugar. Bé de fet vam trigar 15 minuts a jugar-la be, però ja ho explicaré quan arribem a l’últim quart. No movíem ràpidament la pilota i no veiem els nostres interiors. Fèiem desplaçaments amb molt de bot o passades per fora sense dividir, no penetràvem i es tirava sense possibilitats de rebot. I en la defensa, ja no tancàvem com abans. I de fet només atacava un d’ells (nº 3) però no el vam defensar bé (11 dels 26 punts del seu equip en aquest quart). De guanyar de 9 a perdre de 4. 37-41. Parcial de 13-26.
L’últim quart anava a ser molt difícil. Quan un equip veu que té a les seves mans la remuntada, cada mala defensa del contrari i la cistella a favor fa que cada vegada s´ho cregui més. Què la confiança creixi. Per contra, l’altre equip cada vegada ho fa pitjor. Nosaltres érem aquests. Teníem que canviar la mentalitat. I per fer-ho necessitàvem dues coses. Una, poc a poc, l’estaven aconseguint, ple en l’àtic d’espectadors. Gracies a tots els que vau venir, entre tots vam guanyar el partit. L’altre depenia de nosaltres, i en el minut 5 amb 44-50 en el marcador ho vam començar a fer. Després d’estar més de quatre minuts amb diferencies de 6 i 7 punts, vam veure que hi havia que carregar, dividir i entrar. I es va fer. I quan et surt bé l’atac, defenses millor. I, com el peix que es mossega la cua, si defenses millor també ataques millor. Total que del 44-50 a 46-50, 46-52 (2 de 4 en tirs lliures) del minut 6 a 54-54 al minut 9. Un triple i 5 de 10 personals per 2 de 2 en personals. Quedaven dos minuts per jugar però l’equip que anava cap amunt era el nostre. Encara que es van tornar a posar per davant (54-56) amb una cistella del 3 (qui si no?, fins a 28 punts dels 57 que van fer, 16 de 20 en lliures i 6 cistelles de 2) vam empatar després de fer 2 de 2 en personals. Tirs lliures fallats per ells i parcial de 7-0 (un triple, una cistella de dos i 2 de 2 en lliures). 63-56. Dos tirs lliures per ells (1 punt per fer els 57 definitius) i última cistella nostre, després de fallar els dos últims llançaments de personals. Final 65-57. Parcial de 28-16. 11 de 19 en tirs lliures, quatre cistelles de dos i tres triples.
Vam guanyar amb una remuntada, deixeu-me dir, èpica. D’estar set per sota a guanyar de vuit. 15 punts de remuntada. Però, respectant al contrari, no calia. Si ells van ser capaços de posar-se a 7, va ser culpa nostre. Si el 3 ens va fer 28 punts, va ser culpa nostre. Si ens col•lapsem atacant una defensa 2-1-2, és culpa nostre. Si els nostres interiors, de moment els més alts de la nostre lliga, no reben pilotes és culpa nostre. Si no agafem rebots ofensius és culpa nostre, de tothom, del que tira sense mirar i del que no va a buscar-lo. Si deixem entrar a la nostre pintura, és culpa nostre, de tothom, del que no defensa bé i del qui no ajuda.
Cert que partits com el de dissabte agraden a l’espectador. Però com a entrenador et deixen un regust amarg. Et preguntes per què puny… estàs tots els dies practicant l’atac a zona si després no fan el que lis has explicat en el 75% del temps en que l’equip contrari et defensa d’aquesta forma. Et preguntes si et vas equivocar mantenint els cinc en pista o si el temps l’hauries d’haver demanat abans. Et preguntes per què va funcionar un canvi i no un altre. Molts dubtes que no tenen solució. Encara que no ens juguem res, al final hem guanyat i això és el que compte.
Ara toca gaudir de les Festes. No tenim partit fins el dia 9 de Gener. L’any que ve. I serà complicat. Desplaçament al camp del líder, CE Thau. Cap de les dues temporades que el ‘meu’ Senior ha jugat allà hem pogut guanyar. Però ens coneixem, sabem com juguen i si a l’àtic els hem pogut guanyar, o perdre de 2, també ho podem fer a la seva pista. Es qüestió de voler. I si es vol, es pot.
Bon Nadal i Feliç Any Nou 2016.
SOM-HI!!!
#ituitubam #bam_sbm