FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. S. T. Masculí, Jornada 14: CB IMMA B 76 – BAM B 45

Un cop més aquesta temporada, i ja no sé quants em portem, el publicar el resultat com a títol de la crònica fa que aquesta pugui tenir poc o cap interès per vosaltres. Com fer que algú pugui trobar interès en saber que va passar en un partit que s’ha perdut de 31 punts?

Fins i tot, jo mateix no tinc cap ganes de posar-me davant del teclat i explicar l’inexplicable sense que pugui semblar una col·lecció d’excuses de malpagador. Potser la diferència final no és la real entre els dos equips però, per nosaltres, encara sort, ja que va ser de gairebé 40 en algun moment del partit.

Però, com sempre, anem al principi. Partit dissabte a les 16:00 contra el CB IMMA B. Millor classificat, qui no ho està?, amb 6 victòries, que nosaltres, amb 4. A l’àtic en el primer partit d’aquesta temporada ens van guanyar 69-82.

Com ja els coneixíem, vam preparar una mica el partit pel que fa a la tàctica a seguir. Cert que aquesta preparació no es va fer durant la setmana, tornàvem a ser set i vuit als entrenaments, però com els conceptes eren bàsics amb el missatge de whattsapp enviat minuts abans de la convocatòria i les explicacions abans-partit van ser suficients. Sortida molt bona per part nostre, com podeu veure en el minut a minut: 3-2, 0-2, 0-0, 2-2, 0-0, 0-2. Minut 6 i resultat 5-8. Serietat en defensa, tranquil·litat en atac. Però tot d’una, comencen les rotacions en els dos equips, desajustos en defensa, nervis en atac, parcial de 13-0 en els quatre últims minuts, amb dos triples seguits de dos jugadors diferents. Marcador 18-8. 4 de 9 en tirs de dos i 0 de 4 en triples, cap tir lliure (em podríem parlar llarg del tema)

En el segon quart no vam ser ni de bon tros un equip. Hi ha una cosa que demano sempre. Hi ha una cosa que molt poques vegades fan. I menys quan la defensa fa aigües. Atacs de banda, de campi qui pugui, de salvador de la patria. En lloc d’anar fent tranquil·lament, buscant la millor opció de l’equip, la individualitat per sobre de tot. Era una espiral d’enfonsament. 25-12. 4 triples en contra, de dos jugadors diferents (tres ja en el general) per 2, d’un sol jugador, de 10 en triples,  3 de 10 en tirs de 2 i cap tir lliure (us he dit que podríem parlar del tema?) Tirant més, pitjor percentatge. Massa precipitació. Resultat a la mitja part 43-20.

No ho acostumo a fer. Si que, normalment, en el descans parlem de com millorar però sempre ho fem en la banqueta i no deixa de ser una conversa tranquil·la. Però aquest dissabte vam anar cinc minuts al vestuari i no va ser una conversa. Fins aquí puedo leer.

No es pot dir que el tercer quart fos completament diferent al quart i mig anterior. No es pot dir que fos completament igual al quart i mig anterior. Vam començar a fer un pas endavant en defensa i a jugar com equip en atac. Marcador parcial 18-9. Dos triples en contra de dos jugadors diferents (ara ja quatre en total) per 2, dos jugadors, de 4 en triples, 1 de 7 en tirs de dos i 1 de 2 en tirs lliures (em sembla que parlaré del tema). Ja no tiràvem tan precipitadament i es va tenir mala sort en algun tir de sota cistella.

I arribem a l’últim quart. Marcador a l’inici de 61-29. Que va arribar a ser de 69-32 en el minut 4, després de 2 triples seguits (jugadors diferents i un cinquè en el general) i una cistella de dos i, només, un triple nostre (tercer jugador anotador de triples nostre). Dos tirs lliures fallats en contra i cap tirat per nosaltres són la resta d’incidències remarcables en aquests quatre minuts.  A partir d’aquest moment dos cistelles de dos i un triple per ells, i quatre cistelles de dos i cinc de sis tirs lliures per nosaltres. Parcial de 7-13, després del 8-3 inicial. Resultat de l’últim quart 15-16. Resultat del partit 76-45.

El que escriuré a continuació no té que ser entès com una excusa ni una recerca d’un culpable dels nostres mals. El nostre problema no és extern a nosaltres i el tenim que arreglar durant la setmana. El coneixem tots i cadascun dels integrants de l’equip i hem vist com es pot arreglar. Un altre cosa és que ho fem. Bé, com he anat dient durant la descripció del partit, no hem tirat personals fins el minut 6 del tercer quart. En els dos primers quarts l’equip local, fent pressió, ficant mans, defensant intens i dur, només ha fet tres personals (1 i 2). Nosaltres, canviant la defensa entre individual mig camp i zona, en el primer quart i només individual en el segon, 10 (5, bonus des del 7, casualment, i 5, bonus en el 10) En el tercer quart, amb individual, ja teníem el bonus en el minut 3 (total 8) per 4 (última feta en el minut 6), continuant amb la pressió, que van fer en tot el partit. En l’últim quart 2 per nosaltres, amb defensa més intensa, per 6 (bonus en el minut 4). Total 20 per 13. I algunes errades d’apreciació en pilotes clares a favor nostre. Repeteixo, vam perdre nosaltres perquè durant molts minuts del partit no vam ser un equip. Ni tan sols una banda. Semblàvem cinc jugadors, dolents, de l’street-basket ficats en un poliesportiu i obligats a jugar junts. Però tot compte.

Per aquest partit, ja vam ser nou jugadors de l’equip. Com us vaig comentar la setmana passada, un dels objectius es anar recuperant el total del roster. Tenim quatre lesionats i un de viatge per temes de feina. Durant aquesta setmana, espero recuperar un dels lesionats, i poder ser deu en el proper partit que jugarem a l’àtic, no hi hauran coincidències de partits.

Proper partit, dissabte 30 de Gener, 16:30. Àtic. El rival és el Escolapis de Sarrià C. Sisè en el nostre grup, 9/5 en relació victòries/derrotes. En aquesta jornada ha guanyat al CE Thau, que era líder, per 87-71. I, petit detall, màxim encistellador, 1019 (72.78 per partit). Hem de ser EQUIP, això primer, i després… ja veurem.

SOM-HI!!!

#ituitubam #bam_sbm