FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. S. T. Masculí, Jornada 18: E.E. Brafa 59 – BAM B 58

Com sabeu, les meves cròniques acostumen a ser, o al menys ho intento, una mica més que la crònica d’un partit. Jo prefereixo anomenar als meus escrits com a blocs, on seguin les normes no escrites, a més de comentar-vos fets, introdueixo les meves vivències. I ho faig amb la intenció que puguin agradar al màxim de gent.

Avui era un d’aquells dies que m’hagués agradat guanyar. No tan sols per la bona feina que l’equip està fent als entrenaments, no pel fet que ja juguem molts minuts com a equip a l’atac, de fet avui es podria dir que hem fet record, no per la bona defensa que hem fet. Només que per dedicar-se-la a un  home que ens ha deixat aquest cap de setmana. Va ser membre de la junta del BAM durant molts anys, cert, però també, i de fet més personal, va ser el delegat de l’equip pre-infantil de la temporada 83-84, primer dels molts equips que he portat: en Francesc Xavier Places. Amés, ell i la seva família eren amics de la nostre.

Be, anem per feina. Aquest cap de setmana teníem partit en diumenge a les 18:30 a la zona de Canyelles-Roquetes, en concret a la Escola Brafa. La primera de les preocupacions, ràpidament esvaïda, era el tenir que jugar al mateix temps que la final de Copa del Rei. Però gracies al Barça, problema resolt. Ho això creiem. La segona va ser saber el resultat de l’últim partit del Brafa, havia guanyat al camp del Thau, si allà on vam perdre de 50. Cert que només per 4 punts però era un senyal dolent. Si que a l’àtic (aka palaverde) havíem guanyat nosaltres de 18, però les dinàmiques d’un i altre equip eren diferents. Però no tots els prolegòmens tenien que ser dolents. Bons entrenaments amb gairebé tots els efectius els dos dies i 11 jugadors al partit.

Escalfament de ‘pros’, ja no semblem una colla d’amics desorganitzada, amb dos ajudants, l’Adrià i l’Astro, dirigint-lo mentre que jo em podia dedicar a complir amb la part administrativa i observar a l’equip contrari. Gracies a això vaig decidir com anàvem a defensar.

Començament del partit equilibrat. Pressió lleugera seva que no ens feia perdre els papers. Teníem paciència a l’atac i defensàvem be. D’un 10-4 al minut 3, a un 14-6 al minut 6. Ho fèiem bé però la pilota no volia entrar i defensivament teníem algun que altre error però en línies generals estava bé. De fet, sense canviar gairebé res, parcial de 0-8. Llàstima d’una última cistella seva. Parcial de 16-14.

La idea era continuar igual en el segon quart. I ho vam fer perfecte. Parcial de 2-13. A destacar els tres triples seguits que vam fer quan ells van canviar a una defensa zona, que de fet ens deixava tirar amb comoditat. I encara va haver un quart però després de fallar alguns intents. Però per acabar vam tenir mala sort. Primer amb un triple just al final de la possessió amb una defensa molt bona per part nostre. I després amb dos llançaments errats de personal d’un dels nostres jugadors que no acostuma a fallar. Parcial del quart 11-16. Marcador a la mitja part 27-30. Ens havíem anat de 9 però només ens quedaven 3 de renda.

Teníem por de la seva sortida en el tercer quart. Ens podíem imaginar la xerrada al vestidor i quines les seves intencions. Per part nostre, res de que bé que ho fem i molt de ens queda molt encara, no la liem. I vam sortir concentrats i vam ser nosaltres qui vam tornar a portar el partit. Primer cop, un  triple, i fins el minut 5 controlant el partit. Be en defensa i be en atac, marcador de 29-37. I aleshores, uns minuts de pájara. Ja sabeu que vull dir: males seleccions de tir, pilotes perdudes sense sentit, males defenses, el ciclo sin fin, o és el que sembla quan ho intentes tot. Del 29-37 al 42-38 del minut 9. Per acabar 44-43. Parcial de 17-13.

Sort que en el descans entre quarts, ho pots gestionar una mica millor que en un temps mort, de fet ho comences a gestionar abans. Amb les idees clares vam tornar a la pista. I tot anava com tenia que anar. Vam tornar a ser pacients. Vam tornar a defensar. Conseqüència del 44-43 a 49-57. Era el minut 7. I vam tornar a tenir una pájara. Cert que el Brafa va intensificar la seva defensa. Cert que la seva pressió ja va ser més dura i van haver faltes no xiulades amb robatori de pilota i cistella. Però és que no les defensàvem. Sabíem com estava xiulant l’àrbitre i sabíem que això podia passar. En lloc de protestar teníem que defensar i tornar a atacar amb calma. 57-57 a un minut del final. 57-58, després de dos llançaments de personal, quan quedaven 14”. Temps de Brafa i consigna clara nostre. Podíem fer una personal però després ja no podríem fer cap més, ja que estaríem amb bonus, teníem que defensar i no deixar tirar. Es va avisar qui podia tirar i amb qui teníem que tenir compte al rebot. Vam fer la personal que podíem fer. Després es va badar, van poder tirar, van fallar però qui no volíem va agafar el rebot. Potser, de fet si, s’havia fet lloc amb una empenta, tant dona, es va arribar tard a tapar i es va fer la personal. Sort que no va entrar. Dos llançaments ficats. Temps mort demanat per a mi, quedaven 5 segons. Distribuïm funcions, seqüència i ordre, que no instrucció, clara: qui rebi que tiri enseguida i tots els altres al rebot. Traíem, rebem, tirem, fallem, agafem el rebot, tornem a tirar, anem per terra i mentre tant botzina de final de partit. L’àrbitre reconeix la personal però considera que ha estat fora de temps. Tinc els meus dubtes. Feia falta l’instant replay. I tenia pressa.

Parcial del últim quart 15-15. Resultat al final del partit 59-58.

Ha estat una mica frustrant. Ens ha faltat experiència. Ens ha faltat concentració total, es a dir en els 40 minuts. Ens ha faltat rematar quan estàvem a 10 de diferencia. No hem sabut fer, en els últims minuts, el que estàvem fent, no mirar el que xiulava l’àrbitre, durant tot el partit. I ens han fet per això, contraatacs fàcils que ens han portat a perdre el partit. Hem tingut mala sort en el llançament de personals. Jugadors segurs han fallat els seus llançaments en moments decisius. Pot ser per nervis, pot ser per esgotament. Però això també és la grandesa del bàsquet.

Avui hem jugat bé. Hem tingut un bon percentatge de triples (7 de 16) i un acceptable de cistelles de dos (13 de 30). Però el més important, i es pot veure en la quantitat de llançaments, és que hem portat el ritme del partit. Per cert, en llançament de personals 11 de 18. I encara més important, hem tingut poques badades en defensa.

Proper partit contra l’AE Stucom B. A la seva pista es va perdre, 59-38, en un partit desastrós en atac per part nostre. En la classificació ens porten dues victòries de diferencia. Si juguem com avui els podem guanyar.

Recordeu. Dissabte 27 de Febrer. 16:30. Tots a l’àtic. Us esperem.

SOM-HI!!!

#ituitubam #bam_sbm