FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. S. T. Masculí, Jornada 23: BAM B 72 – ASME 57

Encara que pugui semblar una perogrullada, aquest partit de dissabte passat era molt important per nosaltres. Hi havia que veure si l’aturada de Setmana Santa, ja no només de competició sino que, també, d’entrenaments, per absència de molts jugadors que van aprofitar aquesta setmana de vacances, anava a afectar el bon tarannà en el joc d’aquestes últimes jornades. D’altra banda, la diferencia en la classificació amb altres equips no és molt gran (teníem a dos a una victòria, i un tercer a dos) i, en cas de guanyar, ens podria posar en disposició de poder arribar a la novena posició en la taula al final de temporada (empresa d’altre banda gens fàcil i que passa per guanyar tots els partits).

La primera nota positiva es va donar dimecres, únic entrenament de la setmana, quan dels 14 jugadors amb fitxa, es van presentar a l’entrenament 13. La segona és la recuperació d’en David, que després de ‘tropecientos’ dies sense poder entrenar ja ho pot fer. Esperem que al proper partit, contra l’UE Sant Andreu, pugui ‘debutar’. La tercera va ser poder veure el ‘blau a mogollón’ durant la roda d’escalfament. 12 jugadors presents. Totes les posicions cobertes. Tots amb moltes ganes de jugar bé. Tots volent guanyar.

Sabent que l’ASME és un bon equip i que té bons tiradors (fins a 6 triples de jugadors diferents en el segon quart del partit disputat a la seva pista) era clau la defensa. I ja no tan sols la defensa del triple, també la defensa del contraatac i la primera pedra d’aquesta defensa era no perdre la pilota en el mig camp o rodalies.  D’altre banda, com sempre, teníem que portar el ritme del partit, més quan l’altre equip és més jove que nosaltres. Si bé, i gracies a ser molts, vaig demanar mirar de córrer en situacions puntuals. També i per la mateixa raó, es podia ser intens en defensa i fer les anomenades faltes tàctiques per evitar els contraatacs.

Bon començament de partit, amb un parcial de 6-0 (triple i 2+1) en tres minuts. Cistella seva de dos i dos triples seguits a favor (12-2). Al minut 8, marcador de 18-7. Bona defensa, bon atac, en resum bona disposició. I parcial de 0-6 (amb tres de quatre en tirs lliures i un triple) en els últims dos minuts. Voldria fer un apart d’aquest període. En el minut 9 sortia a la pista el nostre capità, en Dani, i als deu segons, mal comptats, es retirava amb un fort cop al nas que ja no el va permetre tornar a jugar. Esperem que només sigui el cop.

Segon quart on, encara que es va guanyar (15-12), no vam estar al mateix nivell que en el primer. En el minut 8 el marcador era de 25-25 (parcial de 7-12), la seva pressió, males seleccions de tir i males defenses dels seus tiradors (dos triples del mateix jugador) ens havien portat a l’empat. Però en tres jugades veient els nostres interiors i una de murri del més petit dels nostres exteriors van tornar a marcar la diferencia. Marcador a la mitja part 33-25.

El tercer quart va estar més anivellat pel que fa al marcador parcial. Ells van continuar amb la pressió, però nosaltres ens en sortíem com al final del segon quart, buscant els interiors, i afegint dos triples. Marcador parcial de 12-1, 45-26 en el minut 4. Aleshores temps mort demanat per l’entrenador de l’ASME i van començar a finalitzar la defensa en zona. Passàvem l’escull de la pressió però no atacàvem bé la zona. Parcial de 0-9. Temps mort demanat, ara per mi, en el minut 7, que, encara plantar la llavor del que es tenia que fer, no va donar fruits. Parcial de 6-9, gracies a dos triples. Marcador al final del quart 51-44, parcial de 18-19.

Com he dit, en el temps mort del tercer quart vaig recordar quina era la millor manera de jugar contra una zona. Fèiem el més difícil, passar la pressió, i per tant, era qüestió de treure rendiment. I en la xerrada prèvia a ¡’últim quart, vaig tornar a incidir en el que fer. I, ara si, es va fer. Parcial de 7-0 en quatre minuts amb una molt bona defensa, sortint ràpid a l’atac i penetrant cap a cistella, a buscar la cistella i/o la personal. Quatre personals amb tirs lliures seguides (4 de 8) i un triple. Marcador de 58-44. Parcial més anivellat en els últims sis minuts, 14-13. A destacar, per buscar quelcom negatiu en aquest partit, el percentatge en tirs lliures. Un desastrós 8 de 20 (40%) en tot el partit, però que en aquest últim quart va ser pitjor, 35% (6 de 16). Marcador a final del partit 72-57.

Hem guanyat. Però per sobre de la victòria està el com s’ha jugat. Fins i tot millor que en les últimes jornades abans de Setmana Santa. Ens queden tres partits, el primer contra el Sant Andreu, últim classificat, a la seva pista, on tenim molt a perdre si no el guanyem. Després dos ossos difícils de rosegar: Thau a l’àtic i Sant Antoni al paral·lel. És l’últim esforç. Han de ser tres setmanes al màxim d’exigència si volem demostrar-nos a nosaltres mateixos que podem. No sé si guanyarem tots els quatre partits del mes d’Abril. Però el primer ja ha caigut i no era fàcil. Per què no els altres també?

Proper partit diumenge 10 d’Abril a la pista de l’UE Sant Andreu B al migdia (12:00).

(Abans de publicar el post, he mirat la classificació. Ja tenim les mateixes victòries que Sant Medir i Casino del Centre. I estem a dos de l’Alheña. La setmana que ve, Sant Medir contra Alheña. I Casino contra MIR, primer del grup. D’aquí que sigui important guanyar a Sant Andreu)

SOM-HI!!!

#ens_aixequem #SomBlaus #adnBLAU

#ituitubam #bam_sbm