FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. S. T. Masculí, Jornada 25: BAM B 48 – CE Thau 74

Hi ha dies que només desitges que el partit s’acabi i que et puguis anar a casa i no pensar-hi més. Dies en els que no surt res. Ni a tu, com entrenador no encertes amb les paraules per motivar als teus, ni en els canvis, ni en res de res. Ni als jugadors, que no defensen be, que no tenen punteria, ni agafen rebots. Ni a l’àrbitre, que sense ser influent en el marcador,  va tenir decisions que difícilment s’entenien. Ni al marcador electrònic que va fallar més de l’habitual. I més.

La veritat és que va ser un gerro de aigua freda, per despertar d’un somni en el que creia. El tarannà de les últimes jornades convidava a l’optimisme. Recordeu que no tan sols per les victòries sino que també perquè veia, havíem vist tots els que segueixen l’equip (si hi ha gent que ve amb certa regularitat a veure’ns) una  millora en l’actitud i en el joc. Cert que la setmana d’entrenaments no havia estat la més idònia, el partit del Barça ens va fer mal, però no tenia que influir un mal dia d’entrenament en la progressió. Tampoc tenia que influir la quantitat de jugadors (11) ni l’hora no habitual, que d’altre banda és més propera a la d’entrenament i, segons vaig llegir fa temps, a la que millor es té que jugar per tenir el cos acostumat.

Però es pot resumir en una frase: No teníem el dia, capítol enèsim.

Mal començament, parcial de 2-16, mala continuació final del primer quart 10-27. Pressió asfixiant acabada en zona o individual reconvertida en zona quan es demanava (joc de colors) que no sabíem jugar, acabant amb molts tirs exteriors (2 de 6 en triples, 0 de 6 de dos fora la pintura) sense mirar els nostres interiors, encara ser més alts (1 de 2 en la pintura). I nul·la defensa, encara saber que eren bon tiradors, tres triples i una falta en un altre sancionada amb tres tirs (ficats) i amb un percentatge de dos elevadíssim, per no dir del 100%. Parcial del primer quart 10-27.

Res no va canviar en el segon quart. Oberta la escletxa en el marcador, la nostra feina era mirar de jugar millor. No, perdó. La nostra feina era mirar de jugar. Ja no vam encaixar més de vint punts (18) però no trèiem redit de les jugades d’atac, 11 punts només, un triple, dos cistelles de dos i 4 de 5 en tirs lliures.

Ni tampoc en el tercer, van poder canviar res. De fet, tampoc en el quart. Mateixa tònica en la segona part que en el segon quart. La diferencia era que ells, part per una mica millor defensa nostre, part per que suposo que ja no jugaven els millors, encara que en tot moment van anar a fer destrossa del rival, no tenien l’encert de la primera part. I el nostre atac va ser una mica millor, també gracies a que ara si s’assenyalaven les personals. Insisteixo, no responsabilitzo a l’àrbitre. Ens ho vam fer nosaltres sols, l’estrip. Però que en el tercer i quart períodes, ells tinguessin ‘bandera’ en el minut 5 i 3, respectivament, quan en els dos primers no van tenir o va ser en el minut 10, fent sempre pressió i bloquejos en moviment, no deixa de posar-me nerviós. I no em serveix que, al final, els dos equips tinguéssim gairebé les mateixes faltes (26 i 22). Les faltes bones són al principi quan al marcador hi ha diferencies curtes i serveixen per marcar els límits de les defenses.

Be, m´he anat i això que no volia dir gairebé res de l’arbitratge. Com deia, tercer i quart períodes més anivellats, fos per la raó que fos, i marcadors de 11-15 i 16-14. Diferencies màximes de 30 punts que vam reduir, en algunes fases, a 22, però que no vam poder reduir-les més. Marcador al final del partit 48-74.

Era un partit que teníem que jugar on creiem que teníem opcions i es va demostrar que no. Encara que portàvem una bona inèrcia, aquest partit estava per sobre, molt per sobre, del nostre nivell real. Que d’altre banda no crec que sigui el nivell teòric de l’equip. Però és que aquesta temporada no hem tingut sort amb les lesions, amb les absències per feina, no tothom ha començat al mateix temps (incorporacions d’última hora) i ha costat d’integrar-se. Depenen de les possibles baixes per la temporada que ve, si són poques, potser tenim l’equip més fet per setembre que no pas per ara.

Bé, ja només queda un partit. I també dels difícils. Però ens hi podem trobar que el Sant Antoni no es jugui res o que s’ho jugui tot. Van segon a dues victòries del MIR. Si aquest no guanya en la seva pista al Sant Medir en aquesta jornada, veurem que passa. Per part nostra, Sant Medir, ja ho he dit, i Casino tenien partits fora complicats en aquesta jornada i a la propera, a camp propi, també. Pot passar tot. Que quedem en la posició 11 o, en cas de triple empat, en la 13. Ja veurem.

Proper i últim partit diumenge 24 d’Abril a la pista del CB Sant Antoni, a la tarda (19:30).

SOM-HI!!!

#finaltemporada #SomBlaus #adnBLAU

#ituitubam #bam_sbm