FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. S. T. Masculí, Jornada 26: C.B. Sant Antoni Poble Sec A 52 – BAM B 46

Hi ha dies que, encara el marcador, surts orgullós del teu equip. Que saps que ho ha donat tot. Que, de fet, ha donat més del que demanaves. I que, encara el marcador, el guanyador moral ha estat el teu equip.

Diumenge jugàvem a les 19:30, de fet vam començar gairebé a les 20:00, contra el CB Sant Antoni, segon classificat del nostre grup, a la seva pista de les Tres Xemeneies. Era l’últim partit d’aquesta lliga, no m’atreveixo a dir que de la temporada ja que sembla que la Federació s’ha tret de la màniga una nova competició per aquest final d’abril i part de maig, però ja en parlarem. Com deia, últim partit de la temporada amb tot decidit tant per ells, guanyant o no quedarien segons, com per nosaltres, ja que, en el millor dels casos, 11és i sino 12és. Per tant, un partit que a priori podia ser tranquil. Però no. Li podem donar gracies al señor colegiado per, amb les seves estranyes decisions, fer que hi hagués un ‘entusiasme’ i ‘passió’ que van fer el partit més especial.

Mal començament ofensiu per part dels dos equips. Bones defenses i gairebé dos minuts per la primera cistella, nostre. Després vindria un parcial de 6-0, una bona estona sense cistelles i, en els últims minuts, intercanvi de cistelles. Parcial de 12-9. Dos tirs lliures (fallats) per a ells i un per nosaltres (ficat) com a conseqüència d’un 2+1. 4 i 4 personals.

Del segon quart poc, o molt, a dir. M’explico. Bon atac i bona defensa. Primer triple en tota la temporada d’un dels nostres interiors. I no per casualitat. Ho he demanat, ja que en els entrenaments, almenys, dos tenen bona mà i era qüestió de provar-ho. Bona defensa que va fer que ells no fessin cap cistella en joc durant aquests 10 minuts. Això si, concert de xiulet. Fins a 8 personals de tir, on més de la meitat per tenir bonus. De fet 10 personals en tot el quart. Per només 4 a favor, amb dos de tir. I a part, dobles i passos que, només, fèiem nosaltres. Tot i això marcador parcial de 10-10. Resultat a la mitja part de 22-19.

Ho estàvem fent. Estàvem competint amb el segon i a la seva pista. Però, com ens ha passat més d’un cop en aquesta temporada, quan anem bé i ens ho diem, quan comencem a estar més pendent de l’àrbitre que de nosaltres mateixos, catacroc. Començament del tercer quart, horrorós. Parcial de 10-0 en cinc minuts, 32-19 al marcador. Màxima diferencia, 16 punts, en el minut 6, 37-21. Però no era dia per no encarar-se al destí. Al minut i escaig ja érem a 11, 37-26. I en els últims dos minuts, encara les tres personals de tir que van tenir, el parcial va ser de 1-6. Parcial del tercer quart 16-13. Marcador 38-32.

Abans de continuar amb l’últim quart, explicar que a dos minuts i poc més, en Joel va tenir que deixar el camp i anar cap l’hospital amb un dit completament fora de lloc, com a conseqüència de la enèsima personal que li feien quan pujava la pilota. Aquesta si que la va xiular!! Al moment de escriure aquestes línies, sé que ja ho té arreglat i quedarà tot en un esquinç.

Últim quart amb molt bona actitud i amb moltes ganes de guanyar. Bona defensa, només un triple en contra en quatre minuts, per 8 punts a favor, amb una feina fantàstica dels nostres dos interiors, agafant rebots ofensius i defensius. Marcador de 41-40.  Parcial de 4-0 a continuació, amb les últimes cistelles en joc del S. Antoni. 45-40. Com els nostres interiors seguien estant amb grapa i ganes, parcial de 1-6 que feia que a l’últim minut s’arribés amb empat a 46. Vam tenir ocasió per posar-nos per davant i es va fallar. Va caure la personal en defensa, de les poques que si que ho eren, per parar el cronòmetre. Tirs, ja que teníem bonus. Vam tenir ocasió d’empatar el partit. No vam poder i vam fer personal. Tot i estar a 4, vam anar a intentar-ho. Quedaven 16 segons i volíem un tir ràpid de tres i buscar la personal. No ens va sortir l’atac i ens va xiular un altre personal, que, potser, no era. I vam tornar a atacar, vam perdre la pilota i ens va tornar a xiular un altre personal, que no era. Parcial de 6(de 10)-0 en l’últim minut. Parcial de tot l’últim quart 14-14. Marcador final 52-48.

Em sap greu per ells. S’ha jugat bé. Els nostres interiors ho han fet força be. I, avui faré una excepció, tant en Jordi com l’Hèctor han fet, potser, el millor partit de la temporada amb 10 i 6 punts respectivament, però amb una gran tasca agafant rebots en totes dues cistelles. La resta de jugadors també ha estat a l’alçada d’un partit que a mesura de que passava el temps s’anava tornant més dur. Només una persona no ha estat a l’alçada. I per acabar el tema, em deixareu que us digui que 40 tirs lliures en contra (20 ficats) per 18 a favor (11 ficats), 28 faltes en contra per 21, no sé quants dobles i pasos en contra per cap a favor, i molts 3 segons a favor no xiulats, és, com a mínim, no normal.

Resumint, molt bon partit i orgullós d’aquest equip. La llàstima és no haver jugat sempre a aquest nivell. Però això confirma el que ja vaig comentar en la crònica passada: tenim equip per la temporada que ve.

O potser no caldrà esperar a la temporada que ve. Divendres ens comunicaven que la Federació vol fer una competició, crec que la volen anomenar Copa, a disputar a partir del cap de setmana que ve i durant tres o quatre cap de setmanes. No sabem encara com es jugarà, ni on ni quan començarem. Si voleu estar informats, tant aviat com sapiguem res de nou faré una piulada al twitter oficial de l’equip (@bam_sbm)

SOM-HI!!!

#finaltemporada #SomBlaus #adnBLAU

#ituitubam #bam_sbm