FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. Sènior Territorial, Jornada 14: BAM C 65 – ASME 51

No sé per on començar. Potser primer per la setmana. Marcada pel fred i que feia molt de pujada l’entrenar. Ha costat però, al final, hem fet bons entrenaments, en quantitat i en qualitat, si bé és veritat que gracies al Jordi (que ja aviat fitxarà) i al José. Quan ja hem arribat a dissabte, la mala noticia de que l’Alberto i en Franky (els dos bases) no podrien jugar per raons mèdiques, un, i familiars l’altre. A sobre, hauríem de jugar al #BlauArena a una hora no “típica” per culpa de una coincidència horària amb el JMB, més tard (18:00) i amb més fred. Per tot plegat, avui tocava fer un  escalfament diferent. Els partits com el d’avui, són “enganyosos”. Tens que jugar a casa contra un equip pitjor classificat que tu, et confies de que has de guanyar sense problemes i quan surten els primers dubtes, falles, et poses nerviós, tornes a fallar i no defenses, entres en una espiral i acabes perdent el partit, gairebé sense adonar-te. I, com he dit, sense bases. Per tant, amés de escalfar físicament avui hem fet un escalfament mental. Teníem que entrar enseguida al partit, no podíem perdre temps. I s’ha fet.

Però anem a pams. Primer partit a l’àtic remodelat. I l’hem jugat contra l’ASME. Com us he dit amb una relació victòries/derrotes de 2/10 però que venia amb ganes de guanyar i demostrar que ho saben fer millor del que diuen els resultats (bon moment de recordar el que sempre us dic del que els resultats “enganyen”). Bon començament amb bons atacs movent bé la pilota i fallant algun que altre tir i bones defenses, encara que perdent algun que altre rebot defensiu. Però amb bon balanç total, anant per davant en el marcador tota la estona, excepte el 0-2 inicial, i dos empats, un a 7 i l’altre a 10, després d’un triple per equip, primer el nostre. Acabant en un parcial de 5-0 en els dos últims minuts, primera escletxa. Parcial total 15-10

Igual que diumenge passat érem nosaltres l’equip “goma” avui era el torn de l’ASME. No havien vingut a perdre, i en cap moment han deixat de lluitar. 18-14 al minut 3 i parcial de 5-0 fins el minut 8 que ha estat seguit de un parcial en els tres últims minuts de 9-9. Jugàvem be la zona, que plantejaven amb alternances. Però el millor era les sortides en contraatac, sense por i amb seny per acabar-les, si es podia, o parar i jugar, en cas contrari. Parcial de 17-13. Marcador al descans de 32-23. 9 punts de diferencia.

Encara que ho estàvem fent bé, no les tenia totes amb mi. I, per això, lis he recordat que no podíem pensar que ja estava fet. Que no seria el primer cop que arribem guanyant al descans i s’acaba perdent. Que teníem que continuar amb la bona defensa i sent intel·ligents en l’atac. I sort que em van fer cas.

L’ASME ho va intentar. Van donar una volta més a la seva defensa, aprofitant el criteri arbitral (ep no em queixo ja que era igual per tots dos equips) i ens van deixar en 13 punts. Encara sort que la nostre defensa va estar més o menys a l’alçada de la seva i només els vam deixar fer 16. Dels 10 punts de diferencia al començament (33-23 i 35-25) a estar a tan sols 4 (40-36 i 43-39) a menys d’un minut del final del quart, per acabar amb dos tirs lliures ficats. Parcial, com deia, de 13-16. Marcador de 45-39.

Quedava un món. 10 minuts en bàsquet són molts minuts. 6 punts de diferencia son pocs, dos o tres cistelles, dos o tres atacs dolents. Dues coses eren  importants: continuar amb la defensa i tornar a atacar amb seny, tenint en compte tant en defensa com en atac el criteri permissiu de l’àrbitre. I qui pica primer pica dos cops. Parcial de 4-0 per començar. Després millors defenses que atacs pels dos equips feien que al minut 5 el resultat parcial fos de 4-4. Encara teníem els 10 punts a favor. Dos minuts de bones defenses, recuperant pilotes i sortint en contraatac, ens permetien obrir un escletxa de 16 punts (59-43) Però encara quedaven 5 minuts per jugar. I com ja ho he dit molts cops, el bàsquet va a ratxes. I després de la nostre, va venir la de l’ASME. Parcial de 0-6 també en dos minuts. Marcador de 59-49. Però ho vam saber treure endavant. Parcial de 6-2 per acabar el partit. Marcador final 65-51. Parcial de l’últim quart 20-12.

No ha estat fàcil. S’ha tingut que treballar de valent, i saber recuperar-se d’algunes davallades més mentals que físiques. Hem sabut entendre com xiulava l’àrbitre i això ens ha permès no caure en el nerviosisme d’altres cops. Hem estat molt seriosos en defensa i, excepte alguns moments de precipitació, sabut jugar en atac. Es pot fer millor. Sempre, però no ha estat malament. I el més important, hem estrenat el #BlauArena amb victòria. És la tercera consecutiva i la setena aquesta temporada. Gairebé les mateixes que en cadascuna de les dues lligues anteriors (recordeu 8 de 24 en les dues). Ara tenim un balanç positiu 7/6 o 7 de 13, com vulgueu.

Ja només queda un partit d’aquesta primera volta. L’hem de jugar diumenge que ve, 29 de gener, a les 19:30 (sense comentaris i ja esteu avisats: la crònica sortirà amb retard) a Horta contra l’UE d’Horta B. Quan escric aquestes línies és segon amb només un partit perdut. Encara que “pinten bastos” el partit es té que jugar i no ho estem fent tan malament com per no pensar en guanyar. No seria el primer cop que “ens carreguem un gegant” tan sols hem de saber utilitzar millor les nostres armes. I el que si sé es que ho intentarem, que no baixarem els braços i que ho donarem tot.

SOM-HI!!!

#esperit_C #SomBlaus

#ituitubam #bam_scm