FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. Sènior Territorial, Jornada 18: BAM C 52 – A.B. Gornal 69

Com començar? Com fer la crònica d’un partit on el teu equip no ha arribat fins passats molts minuts del tercer quart?

La veritat és que no tot és culpa dels jugadors. La veritat és que no tot és culpa meva com a entrenador.

El partit contra el CB Poblenou va ser com un miratge que tapava el que està realment passant. I que es va veure en la seva màxima dimensió en l’últim partit de la primera volta. No estem en la millor forma mental. Ens falta donar un pas endavant. Ens falta més compromís. De tots. Començant per l’entrenador i acabant amb els nouvinguts. Tot just ha començat la segona volta. Encara queden 12 partits per disputar. Ja portem els vuit partits guanyats que han estat el nostre topall en les tres ultimes temporades. Però hem de voler més. Hem d’arribar al 50% a final de temporada. Hem d’arribar a les 14 victòries, que representarien un record per aquest equip. Però no és parlant, no és dient que hauríem de posar més …, no. És fent-ho!!!

Bé, anem al partit contra l’AB Gornal. A la seva pista es va perdre de només sis punts, en un partit que vam jugar sense bases. Això, potser, ens va fer pensar que ho teníem guanyat, però els partits s´han de jugar. I, tal i com us deia en la crònica anterior, si penses que el partit l’has de guanyar, però les coses no et surten com esperaves al principi, entres en una espiral sense fi. I si no tens força mental, concentració, esperit d’equip o com li vulgueu dir, o la sort que l’altre equip té pocs jugadors i és l’últim classificat, això no ho aixeques. Doncs això ens va passar. Parcial de 0-6 en els tres primers minuts. Un parell de minuts de cistella meva-teva, parcial de 7-4 (marcador 7-10) i uns altres minuts de desconcert (errades en la passada, jugades individuals sense sentit) parcial de 0-7. Canvi en la defensa i tres minuts on ells no van encistellar, el problema és que nosaltres tampoc. Parcial del primer quart 10-19.

Havíem estat capaços de parar el seu atac estàtic però calia veure si seriem més efectius en atac. I sobre tot si podríem evitar les pèrdues de pilota. Però no. Parcial de 0-7 en un minut, fruit de pèrdues i no defensar. Una mica de concentració, que va durar dos minuts mal comptats (parcial de 3-2) i un altre cop a fer lo impossible. Precipitació davant que ens deixava amb “el cul a l’aire”. Parcial de 0-8 en un altre minut. La diferencia era de 23 punts (13-36) i només érem a la meitat del quart. No va ser el moment on vam tocar el fons (15-39 al minut 7) però si en el que, temps mort demanat, vam veure que no podíem continuar així. Es va ajustar la defensa, es va jugar amb criteri a l’atac, no es van perdre pilotes, no va haver-hi contraatac. Parcial de 9-2 en quatre minuts. Parcial del segon quart 14-22. Marcador de la primera part 24-41.

No sabia en el descans quina actitud tindria l’equip. Jo només veia que si no es feia res, el Gornal s’aniria als 80 punts i nosaltres no arribaríem a 50. Era necessari continuar, i fins i tot, millorar l’actitud demostrada en els tres últims minuts del segon quart. Ja no era qüestió de guanyar, era qüestió de demostrar que sabem jugar a basquet.

I començar per la defensa. Amb bones defenses, recuperant la pilota, pots atacar més tranquil i buscar bones opcions. Si entra o no, ja és un altre història. I ho vam fer. Els vam tenir quatre minuts sense que fessin una cistella. Però no era per tirar coets, ja que nosaltres no es que féssim uns grans atacs. Parcial de 5-0. Però no vam poder continuar sense que el Gornal fes una cistella, amb el problema que nosaltres si podem desaparèixer de l’atac durant molts minuts. Parcial de 0-7 en un minut i poc més. Per continuar amb un meritori 0-0 en tres minuts. Parcial a favor de 7-0 en dos minuts contestat per un en contra de 0-4 en el minut i mig final. Parcial del quart pobre, 12-11. Marcador 36-52

El positiu del parcial del tercer quart era veure que si, que es podia jugar i aturar a l’AB Gornal. Dels 24 punts, màxima diferencia en el segon quart, havíem passat a 12 (36-48), però tenia que haver implicació de tothom. Concentració i defensa. Però en un no-res se’n va anar tot en orris. En lloc de sortir a menjar-nos el món, el món se’ns va menjar. Parcial de 0-7 en poc més de tres minuts. Un altre cop els 23 punts de diferencia (36-59). No tot va ser culpa dels jugadors. No tot va ser culpa de l’entrenador. Temps mort i canvi en l’actitud defensiva. Parcial de 11-0 en quatre minuts. Tornàvem a estar a 12 punts i encara quedaven dos minuts. Però ja no va poder ser. Personals per recuperar la pilota (una d’elles antiesportiva, 2+2), buits defensius en la pressió que van donar un parell de contraatacs, no ens van deixar apropar en el marcador, tot el contrari, parcial de 5-10 en aquests dos últims minuts. Però amb millor actitud (“A buenas hores, mangas verdes!!” que diuen en castellà). Parcial del quart 16-17. Marcador final del partit 52-69.

De totes maneres, es té que reconèixer que vam ser capaços de sortir del pou anímic en el que estàvem sense que l’equip contrari baixes la guàrdia en cap moment. Tindríeu que haver sentit els crits i bronques del seu entrenador en els nostres millors moments. Però no hi ha prou. Igual que vam sortir pel nostre peu, també vam caure per culpa nostre. No portem estadístiques dels partits, però m’atreveixo a dir que gairebé la meitat dels punts del Gornal (si, si sobre uns 30) van ser errades nostres que van acabar en contraatacs.

I així no podem anar. Aquest partit era d’aquesta temporada i ens vam presentar amb l’actitud de temporades anteriors. Hem de ressuscitar l’esperit del C. L’esperit d’un equip incòmode, indomable, capaç de guanyar al líder al seu camp, que converteix l’àtic (o #BlauArena) en un bastió inexpugnable i que afora ven molt cara la derrota. I no continuar sent un equip feble i que es desmunta a la primera si no surten les coses.

Proper partit serà diumenge que ve, 26 de febrer, a les 16:00 a la pista del Sant Andreu B. A l’àtic es va guanyar, 56-43, però ja es història.

Per acabar, voldria en el meu nom i el de tot l’equip, enviar unes paraules d’ànim a l’Alberto. Per a ell, desgraciadament, ha acabat la temporada ja que es tindrà que operar dels genolls. Dintre de la mala noticia, tenim l’alegria que, un cop operat, es podrà reincorporar a l’equip. Serà ja la temporada que ve, però, al principi, semblava que no podria tornar a jugar. Ánimos y fuerza Alberto, te esperamos!!!

I també valorar l’esforç especial d’un dels nostres jugadors tenint en compte la situació familiar per la que està passant. Els nostres desitjos per que tot vagi bé.

SOM-HI!!!

#esperit_C #SomBlaus

#ituitubam #bam_scm