FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. Sènior Territorial, Jornada 2: C.B. Poblenou 50 – BAM C 63

Ja tornem a ser-hi. Ja s’han acabat l’estiu, la pre-temporada i els caps de setmana tranquils. La pilota torna a botar, en el nostre cas amb una setmana de diferencia, i a decidir si el cap de setmana ha valgut la pena. Bé, no tan sols el cap de setmana, de fet la setmana en si.

Abans de continuar, us dec, és un dir, un post, o crònica o article, de final de temporada. Un cop finalitzada la final-8 de copa, en la última crònica de partit, us prometia un resum de la temporada 2015-16 i un avanç de la 16-17. No va poder ser per un parell de raons. Una personal i l’altre relacionada amb el club. No paga la pena entrar en detalls. De la temporada passada ja no cal parlar, el més important d’ella és l’equip que ens ha deixat per aquesta nova. Dels 15 jugadors que vam arribar a ser, més els dos que venien a entrenar i no jugaven, tenim que aquesta temporada continuen 10 i un dels ‘no-jugadors’, l’Astro, s’ha incorporat amb fitxa. S’han anat 5, un d’ells ja ho va fer per lesió greu abans d’acabar, i hem incorporat, a part del ja mencionat, a dos, Carles i Ferran. Ara som 13. Però tenim la porta oberta per si algú més s’anima. De la temporada que comença, a part dels adéus i nouvinguts, comentar-vos que tornem a ser el Sènior C Masculí (SCM) i que juguem en el Grup 6 del Campionat Territorial de Barcelona. Això ha fet que els canals de comunicació particulars de l’equip hagin tornat al seu nom original. I esperem que també l’esperit de l’equip hagi tornat a ser el de temporades passades.

Pel que fa a la pretemporada, podem dir que no ens podem queixar. Ha estat moguda pel que fa horaris i pistes però s’han complert els objectius, encara que, al final, no es va poder disputar l’amistós que volíem fer. I vam gaudir de l’avantatge de tenir una setmana més de pretemporada ja que vam descansar en la primera jornada de la temporada. Per ser 15 equips i 30 jornades, ens tocarà descansar dues vegades i, per tant, la classificació no serà real, encara que si aproximada, fins que no acabin les dues voltes.

Ja és hora d’anar al que interessa. Al partit d’aquesta segona jornada, jugat al CEM de la Mar Bella aquest diumenge, 2 d’octubre, a les 19:00. Contra el C,B, Poblenou. Si recordeu, precisament contra aquest equip, vam jugar l’últim partit de la temporada passada a l’àtic (aka “palaverde”). I ens va costar Déu i ajut guanyar (de fet ho vam fer d’1). Era l’única referencia que hi teníem, ja que ells tampoc van jugar a la primera jornada per haver aplaçat el seu partit.

D’entrada dir que érem 10 ja que tenim dos lesionats “per llarg”, un d’ells en una posició on no tenim recanvis ‘naturals’. Sort que els que vam jugar en aquesta posició ho van fer més que bé. Però  anem poc a poc i des de l’inici. Vam començar bé. Molt bé. Molt seriosos en defensa, només 7 punts. Molt encertats en atac, 21 punts. La seva defensa en zona, a diferencia d’altres vegades, no ens va fer mal. De fet la esperàvem i teníem clars els conceptes per atacar-la.

I ens anava tant bé, que en el segon quart ens la van canviar. Aquest fet juntament amb la ‘confiança’ de que seria fàcil va donar com a resultat que l’atac comencés a fallar, i, com les peces del dominó, la defensa també va fallar. Ho he comentat moltes vegades, el fet de fallar en defensa et precipita en atac, i fallar en atac representa nervis en defensa. És una espiral de la que costa molt sortir. Es necessita tenir cap. La conseqüència era que, minut a minut, la diferencia era cada cop més petita. Del 7-21 al 9-24 del primer minut, per passar al 12-25 del minut de 3 (parcial de 5-4 en aquest tres minuts). I 20-25 al minut 6, parcial de 8-0 en tres minuts. Intercanvi de cistelles per acabar el quart (parcial final de 7-7). Resultat del quart 20-12. Marcador a la mitja part 27-33.

Ens havíem complicat el partit. Cert que ells van millorar però nosaltres no vam saber seguir amb la idea que ens havia portat a guanyar en el primer quart. Era qüestió de recupera el seny, no precipitar-se en atac i defensar com sabem. El tercer quart tenia que ser significatiu. Si no érem capaços de trencar la tendència, no en trauríem res de profit. Si érem nosaltres qui portàvem el ritme del partit podríem treure la primera victòria.

I vam sortir amb ganes de manar. I es va manar. Parcial de 2-10 en els sis primers minuts. En els altres quatre, 6-4. Dels punts en contra quatre en tirs lliures (4/4). Parcial del tercer quart, 8-16. Marcador total 35-49.

Havíem tornat a fer una escletxa significativa en el marcador. Però no estava dat i beneit, ni de bon tros. Qualsevol dubte ens podia tornar a fer caure a la precipitació i el nerviosisme. I amb aquest run-run vam sortir a jugar l’últim quart. Seriosos en defensa, vam fer bons contraatacs dels que alguns es van fallar per buscar la personal (potser ho eren però no es van xiular pel que fos) Quan atacàvem estàtic es feien bones jugades i més d’un cop el rebot ofensiu (per fi tornem a tenir rebot ofensiu) es permetia segones i, fins i tot, terceres oportunitats. Tot plegat feia que la diferencia es mantingués. Al minut 7, marcador de 44-58 (parcial 9-9). Un petit atac de rauxa feia que ens anéssim fins els 19 punts de diferencia en el començament del minut 9 (44-63) i, un cop sentenciat, dos minuts de relax (parcial de 6-0) que deixava el marcador final de 50-63. Parcial de l’últim quart 15-14.

Encara el resultat, no hem fet un bon partit. Però no ens podem queixar ja que els primer partits són sempre difícils. El nous es tenen que adaptar, els altres tenen que recordar les jugades, tots tenim que agafar ritme de partit. I no teníem base, com he dit. Tenim que ser més estables i no caure en els nervis si les coses no surten. I recordar que quan s’ha xiulat, les protestes no serveixen per res, be si, perquè et torni a caure en contra en cas de dubte.

Quedem-nos en que portem el 100% de victòries. Quedem-nos que tenim l’esperit de voler fer-ho millor que la temporada passada. Quedem-nos que volem recuperar l’ànima del C. I per aconseguir-ho us necessitem. Necessitem que els nens i les nenes i els nois i les noies del club vingueu els dissabtes a gaudir del bàsquet, ja que el podreu viure a peu de pista. Tots sabem què és l’àtic. La seva història i la proximitat d’espectadors amb la pista, el fan diferent. Però buit no fa patxoca. Us necessitem!!

El proper cap de setmana tornem a jugar fora de l’àtic. A l’Hospitalet. Contra l’AB Gornal. El diumenge. A les 12:30. Hora de bàsquet per excel·lència.

Com ja sabeu, ens podeu seguir al facebook (Bam_SCM), a twitter (@bam_scm) i a la pàgina web, al twitter i al facebook del club, www.basquetbam.cat, @basquet_BAM i BAM, respectivament. Animeu-vos a seguir-nos pels canals socials de la xarxa. I per això, comentar-vos que, entre els amics de facebook (només a Bam_SCM) que feu clic en “m’agrada” d’aquesta crònica, sortejarem un parell d’entrades VIP pel proper partit a l’àtic, que serà el dia 15 d’Octubre entre el BAM C i l’UE Sant Andreu C a les 16:30. Pels seguidors de twitter (@bam_scm ), si cliqueu “m’agrada” a la piulada corresponent a aquest partit contra el CB Poblenou, hi podreu guanyar un altre parell d’entrades. Vinga tots a “clicar”.

SOM-HI!!!

#esperit_C #SomBlaus #adnBLAU

#ituitubam #bam_sbm