FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. Sènior Territorial, Jornada 4: BAM C 56 – UE Sant Andreu C 43

Si heu pogut llegir la piulada a Twitter (per cert, @bam_scm) haureu pogut veure la referència acadèmica que feia el nostre ‘community manager’, progressa adequadament. És cert. Estem en un moment de la temporada en el que els equips, en la seva majoria, estan encara en procés de formació, de retrobament i d’adaptació. Encara que el valor dels partits és el mateix ara que a final de temporada, sembla com si es tingués una mica més de marge per guanyar o per perdre, ja que l’important encara té que arribar. Per això és gairebé més important la tendència, el tarannà del partit a partit que no el resultat de només un. La setmana passada es va perdre, de sis, contra un bon equip i fent una actuació d’equip destacada. Avui hem guanyat en un partit on ha passat de tot però en el que hem sabut jugar. Però com sempre, pas a pas. I començant pel principi,

Primer partit d’aquesta temporada a l’àtic. Després de 3 jornades arribàvem a la nostra pista. Que no a la nostra hora. Ho sento per la incorrecta informació que us vaig passar en la última crònica, però va haver un malentès i es tenien que jugar dos partits al mateix temps. El JBM i nosaltres. I l’àtic no és el pavelló, no hi ha tres pistes. Nosaltres vam canviar l’hora. Per tant, aquest dissabte a les 18:00 hem jugat contra el UE Sant Andreu C.

La setmana ha estat com una muntanya russa pel que fa a l’equip i la quantitat de gent disponible. De ser 7 possibles convocats diumenge a 11 divendres nit, per quedar en 10 finalment tot just abans del partit per lesió del nostre capi. M’explico. Diumenge dels 13 jugadors que formen el roaster teníem tres lesionats, dos fora per temes personals i un amb coincidència horària amb el partit de l’equip que entrena. El mateix dia teníem la confirmació del nou jugador per fitxar, i gracies al club, be al president, teníem la seva fitxa dijous. Dilluns, un dels lesionats ja va entrenar be i vindria a ajudar, ni que fos. Dimarts teníem el canvi d’hora confirmat i un altre jugador per comptar, encara que arribaria tard. Dijous en l’entrenament especial, fet perquè dimecres era festa, compartint pista amb el SBM, gracies Dani, un altre dels lesionats s’incorporava, amb les mateixes condicions que l’anterior. Ja érem els 11. I dissabte al migdia l’avís de que el capi vindria però que no podria jugar.

A l’UE Sant Andreu C ja el coneixíem de la temporada passada. Encara que pitjor classificat que nosaltres, en els dos partits jugats vam tenir força problemes per guanyar-los. De fet a l’àtic ho vam fer de 8, després d’estar per sota en el marcador una bona estona, i a la seva pista de 3, amb final intens. Ells, per si fos poc, venien de guanyar de vint-i-molt al Poblenou. Tenia que ser dur.

I ho va ser. En un principi per les dues defenses. Les dues, gracies al criteri arbitral, posaven la mà més enllà del convenient. Cert que en alguns moments ens va posar nerviosos, però era qüestió de fer veure als jugadors en pista el que des de la banqueta es veia. Que perdonava per igual. Que nosaltres també donàvem. Parcial d’11 a 11, on vam estar, excepte l’empat a 2 i a 11 finals, per davant en el marcador, amb una màxima diferencia de 5, 11-6. A destacar en positiu els 4/6 en tirs lliures i en negatiu els últims 4 minuts sense cap cistella.

Normalment les aturades entre quarts serveixen per arreglar el que estàs fent malament i trencar tendències. Esperava que, per tant, la sequera encistelladora no durés més. Però no. Van tenir que tornar a passar 4 minuts fins fer la primera. Bé de fet van passar més, ja que vam tenir que aturar el partit pel primer dels dos talls de llum que van succeir dissabte tarda. No per la il·luminació, encara era de dia però si per canviar del marcador electrònic a ‘crono’ manual, recordant i acordant el temps que quedava. Tornem-hi al partit. Parcial de 0-4 que era tornat en dos minuts. Empat a 15 en el minut 5. I una, encara millor defensa, fallava l’atac, va fer que només rebéssim en cinc minuts un triple, de fet tot just aconseguit l’empat. Després vam fer dues cistelles i fallar dos tirs lliures. Parcial de 8-7. Resultat a la mitja part, 19-18. No era bàsquet, era handbol.

Es veia el que fallava. Estàvem defensant prou bé però no hi trèiem redit. Era qüestió de creure més en nosaltres en l’atac. D’aprofitar els contraatacs, fins a quatre fallats incomprensiblement. I es va fer, però encara vam trigar. Primera cistella nostre, 21-18. Dues seves seguides (21-22). Tres minuts sense cistelles per cap equip. I la reacció. Parcial de 17-3. Amb un triple i un 0/1 en tirs lliures en una acció de 2+1. Parcial total del quart 19-7. Parcial del partit 38-25. S’havia fet en un quart els mateixos punts que en els dos anteriors.

Reconec que part de culpa en el que va passar en l’últim quart és meva, ja que veia com i per a qui jugava el S. Andreu, per un pivot gran i amb experiència. Va tenir avantatge gracies al meu error i va poder fer un parcial de 0-6 en dos minuts. Un temps mort i semblava que funcionava. Del 38-31 a 45-34 en dos minuts més. Semblava que havia passat el pitjor. Però un parell de decisions arbitrals en contra, com a mínim dubtoses, en un rebot, que s’havia recuperat dins i no sortit, i una personal no xiulada ens van tornar a posar “al borde del ataque de nervios” ja que es va produir un parcial de 0-7 en un minut. El marcador era de 45-41. I la situació era de matchball. Però vam saber tornar al partit. Ens vam oblidar de l’àrbitre, a diferencia d’altres cops, i ens vam posar a fer el millor bàsquet possible. Es va sortir en contraatac gracies a bones defenses, fer atac estàtic amb les nostres jugades i vam saber aprofitar segones opcions en atac gracies a recuperar el rebot. Parcial de 11-2 en els cinc últims minuts de partit (5/6 en tirs lliures quan més ho necessitàvem). Parcial de 18-18 en l’últim quart. Marcador final de 56-43.

Estem fent bones defenses. Fem bons atacs estàtics encara que tenim certs problemes de punteria. Però tenim rebot ofensiu, que permet segones opcions per contrarestar aquesta manca d’encert. I tenim contraatac. I és efectiu. Però encara falta molt. Progressem adequadament.

Proper partit fora, diumenge 23 d’Octubre contra el CB Viladecans-Sant Gabriel B les 12:00. En el moment d’escriure aquesta entrada no ha jugat el seu partit d’aquesta jornada, contra el CB Poblenou a la Marbella. Porten dos partits jugats i una victòria, pot ser dues de tres quan llegiu aquest escrit. Com nosaltres. Serà difícil de guanyar.  Però el resultat és el de menys, hem de continuar progressant. Hem de continuar ajustant l’engranatge. I si, a sobre, guanyem, perfecte. I si no, ja guanyarem el proper. O l’altre. O l’altre.

SOM-HI!!!

#esperit_C #SomBlaus #adnBlau

#ituitubam #bam_sbm