FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. Sènior Territorial, Jornada 6: BAM C 89 – BFC Pav. Riera C 75

Com a persona, sempre procuro ser el més just possible. Confio en tothom, encara que més d’un cop aquesta confiança no ha estat ‘tornada’. Però en línies generals no em puc queixar de com respon la gent. Com a entrenador aquesta tasca es torna difícil. Sempre procuro que tothom tingui uns minuts per demostrar el que esta fent en els entrenaments. Però molts cops es converteix en una feina complicada el fet de trobar uns minuts de qualitat per tal de que el jugador ho pugui fer. I després tenim el marcador, que sense voler mana, i molt, sobre les decisions que hi prenem els entrenadors. És veritat que he dit moltes vegades que guanyar és el de menys, però tothom té aquesta mentalitat guanyadora, i malament si no fos així, quan estem a la pista competint. Molts cops prenem, els entrenadors, decisions “en calent” que després ni nosaltres mateixos entenem, i que si surten bé, com avui, estan bé (bé esta el que acaba bé) i sino “ajo y agua”. Sé que avui no he estat just amb alguns dels meus jugadors. Més dels que ells mateixos, per separat, poden pensar. Sé que hi ha gent que, per la feina que estan fent als entrenaments, podrien haver jugat més minuts. Però avui érem molts a la banqueta (12), encara més difícil de gestionar el temps de cadascú, i el rival ens ha exigit molt. I he fet el possible per guanyar.

Però anem al partit. Hem jugat contra el BFC PAV. Riera C. Igualats a la classificació, amb 50% de victòries i un basquet average global pitjor que el nostre, bàsicament per haver perdut de 47 amb l’UE d’Horta B, un dels ossos del grup. Quan els hem vist, en l’escalfament, em pogut veure que era un equip jove, per sort amb pocs efectius, però que tenien tota la pinta de saberla tocar.

I tant que la sabien tocar, i ficar. En el principi del primer quart, tot es té que dir, hem tingut una mica de mala sort combinada amb una defensa que no sabia com taponar les andanades triplistes de l’equip contrari. Ens feien pressió, de la que sortíem bé, arribàvem a sota sols, la fallàvem, agafàvem el rebot, tornàvem a fallar, fins que ells podien sortir i triple en contra. Fins a 6 triples en aquest quart. Però cinc dels sis, seguits. Parcial de 16-31.  Com sempre els cinc primers minuts en els que la piloteta no volia entrar (4-17) ha estat el que ha marcat el resultat del parcial.

Ja és el segon cop que lis tinc que dir en un descans entre quarts, que pitjor no ho podem fer, que d’ara endavant la pilota entrarà i que hem de defensar amb més intensitat. I és el segon cop que ells creuen en ells i ho fan. L’altre vegada amb pitjor resultat. Avui han estat gairebé tocant la perfecció. Ha tornat a ser una feina de formiguetes. Ens hem posat la granota de fer feina i hem tingut l’encert que no hem tingut altres vegades. Ara sí que trèiem “petroli” de la seva pressió. Ara si que movíem la pilota ràpid i acabàvem ficant-la gairebé el total de les vegades que arribàvem. Ara si que defensàvem intensos i evitàvem els seus triples (només 1 en el segon quart). De la desfeta del primer quart no en quedava res. Parcial de 27-15. Marcador a la mitja part, 43-46.

Començava un nou partit. On nosaltres creiem en el que estàvem i anàvem a fer. Però sabent que el Riera no es conformaria i que voldria tornar a distanciar-se en el marcador. Per tant, consigna molt clara, defensar intensament encara que ens xiulessin les faltes. I aquest cop vam poder fer un parcial de 5-0, en els dos primers minuts, que ens posava per davant per primer cop en el partit (48-46). Aquest quart es va anant repartint entre els dos equips. El nostre parcial de 5-0, va ser contestat per un seu de 0-9. I després un altre nostre, 6-0. I ara un altre cop per a ells, 0-4. I nosaltres un altre cop 5-0 (marcador de 59-60, per qui s’hagi perdut amb tants parcials). Quedava un minut que es va finalitzar amb un 1-3 que posava el marcador en 61-63 (parcial de 18-17)

Quedava tot un món per jugar. Haurien de ser 10 minuts molt llargs. On podia passar de tot. Però volíem guanyar. L’equip estava “on fire” i no volia deixar escapar la victòria. I, per si fos poca l’empenta que portàvem, la primera cistella en aquest quart va ser el nostre segon triple, que ens tornava a posar per davant (64-63) Vam continuar defensant al límit i no va ser fins el cap d’un minut que ells no feien la primera cistella i cap més fins a quatre minuts més tard. Per part nostre, va arribar el tercer triple i bones accions defensives que ens permetien jugar tranquils a l’atac. Parcial de 12-2. L’escletxa estava oberta però ara tocava saber jugar. No cometre errors de precipitació, no perdre pilotes tontes, saber jugar com fins aquell moment la seva pressió i ficar-la tant a l’acabar els contraatacs com en els tirs lliures (encara que al final només van ser 2, i ficats, en aquest quart. En total 20 de 31 repartits en 3 de 4, 11 de 13, 4 de 12 i 2 de 2) Sabíem que ells ho tornarien a intentar amb els triples però la punteria ja no era la mateixa, només un. Per la nostra part, teníem el rebot en les dues cistelles assegurat i “blau” era el nostre color de la sort. El parcial de la segona meitat del quart va ser de 16-10. El total del quart 28-12. El marcador al final del partit 89-75.

Estic content per la feina feta. Estic content per la entrega de tothom. Estic content per l’equip. Quan al final del primer quart veia el marcador amb la diferencia de 15 punts no l’acabava d’entendre. Pensava que el bàsquet no era just. Que la feina que estàvem fent en els entrenaments no estava sent recompensada. Sé que el bàsquet, com gairebé tots els esports, no és just. Sé que el treballar diàriament no dona la recompensa de guanyar i que hi ha altres factors, com la sort i el nivell de l’equip, que també intervenen. Avui hem guanyat per que hi hem cregut en nosaltres. Com be deia un dels nostres jugadors a l’acabar el partit, a la temporada passada un partit on el primer quart es perd de 15, l’haguéssim perdut. Però era la temporada passada. No en aquesta. No jugant amb l’esperit del “C”.

Voldria acabar la crònica del partit donant les gracies per aquesta rauxa a tots els jugadors del SCM però especialment als que avui han jugat poc. Sé, ho he dit abans, que mereixeu més minuts. Sé que ho podeu fer millor. Però avui, com entrenador, he pres unes decisions pensant en l’equip, en com ha anat desenvolupant-se el partit i com li podíem donar la volta. Tots som part d’aquesta victòria. Tots hem posat el nostre granet de sorra, no tan sols avui, també en els entrenaments on tothom hi participa.  Poc a poc, amb bona lletra. Som un equip.

Proper partit Diumenge 6 de Novembre a les 10:30 a Horta, contra la Salle A. Tornarà a ser un partit difícil en una pista gens còmoda i, políticament correcte, peculiar. Esperem que no plogui ja que és, potser, l’única dels quinze equips que es descoberta. Anirem a lluitar, anirem a jugar el millor que sabem. I a veure que aconseguim!

SOM-HI!!!

#esperit_C #SomBlaus

#ituitubam #bam_sbm