FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. Sènior Territorial, Jornada 8: BAM C 65 – Diagonal Mar-Front Marítim 66

Algun cop, en temporades passades, he fet referencia a un text que corre per Internet que ve a ser la vida, o millor dit les emocions, explicada des del punt de vista d’un jugador de bàsquet (“Como explicarte la vida, si nunca has jugado al baloncesto”) Dels aproximadament vint punts que hi ha, avui voldria fer esment de tres que venen al pel tal i com ha anat el partit d’avui dissabte:

.- Com explicar-te la por si mai t’han empatat un partit que guanyaves de molt.

.- Com explicar-te la solitud si mai has estat a la línia de tirs lliures sense temps i un punt per sota en el marcador.

.- Com explicar-te la frustració si mai has fallat el tir decisiu.

De fet no és veritat que estiguéssim guanyant de molt, però si que gairebé tot el partit ho hem estat fent i només en els últims segons ells s’han posat per davant en el marcador. Però anem al partit.

Partit disputat en el nostre àtic (palaverde per molts) contra el Diagonal Mar-Front Marítim. Aquest equip venia classificat en tercera posició després d’haver perdut només un partit, contra el segon i de 8, dels sis que havia jugat i que havia apallissat la setmana passada al CB Poblenou (90-46). Per part nostre, teníem fins a sis baixes a l’equip per diferents raons (lesions, feina, compromisos familiars, viatges…) Anàvem a ser 7. Però sembla que hem recuperat un dels dos jugadors lesionats. Dic sembla per que ja ha començat a entrenar i avui ha jugat una mica, però encara té molèsties. Per tot plegat vam demanar ajut i dos jugadors del nostre Junior Interterritorial van venir dimecres a entrenar i conèixer-nos i avui a jugar. Gràcies Alex i Javi. I també a Dani, per les gestions, i Isidre, per deixar-los venir.

Anava a ser un partit difícil. De fet a les travesses que hi corren pels foros d’internet, ens donaven com a perdedors per 25. Tot es té que dir que encerten ben poques vegades. Jo no hi creia que anéssim a perdre de tant, però tampoc comptava en fer el partit que hem fet. I aquí haig de donar el mèrit a tots i cadascun dels jugadors del SCM que avui han vingut a jugar. I també als dos juniors. En cap moment han baixat els braços. Sempre donant la cara. Sempre lluitant. Sempre animant. Avui hem estat un equip, i quan més ho necessitàvem.

Hem sortit be al camp. Primera cistella nostre, parcial de 0-3 en el mateix minut i, permeteu-me que, avui si, vagi alabant les actuacions dels jugadors, aparició estel·lar de l’Hèctor fent un parcial, ell solet, de 4-0. Contestat enseguida per un altre de 0-4, però que ell, un altre cop ha arreglat amb un 2+1 ficant l’addicional. Era el minut 5, i estàvem dos per sobre. I era el moment dels exteriors. Dos triples, un de Roger i un altre de Carles més una cistella d’en Felipe, posaven el marcador en 17-13. Petit esglai, 17-16. I temps pel primer dels juniors, en Javi, que va correspondre amb una cistella. Més un altre d’en Roger per tancar el primer quart amb marcador 21-16.

De veritat que no m’ho creia. Estàvem defensant bé. I atacant millor. Cert que anàvem amb por, ens feien pressió i volien córrer, de fet corrien, i sabíem que la tendència podia variar. Però teníem clar que anàvem a vendre cara la nostra derrota. I no tan sols l’anàvem a vendre, de fet no la volíem ni veure.

El segon quart va ser estrany. Reconec que va ser molt agosarat per part meva posar els dos juniors en el mateix cinc però tenia que donar una mica de respir als exteriors ‘oficials’. Però va sortir be. Encara el parcial de 0-4, ja que va ser només una cistella en joc i 2 de 4 en tirs lliures. I després un parcial de 9-2, amb menció especial per l’Alex, junior, amb 7 punts i fallant un tir addicional. Parcial pobre de 9-6 però que feia que encara manéssim al marcador (30-22)

Estàvem jugant amb foc, tot es té que dir. Tenint només dos exteriors, un base i set exteriors, les combinacions eren difícils per tal de plantar cara a un equip, on sense tenir jugadors molt alts, tots anaven al rebot, qualsevol tirava i tots defenien be. En molts moments jugàvem sense base i amb un interior només, que per cert ho havíem estat provant dimecres amb l’Hector però no amb el Miguel, que ha estat tota la setmana a Alemanya i on tornarà durant tres setmanes més.

Teníem por de la sortida en el tercer quart dels jugadors del Diagonal …. Sabíem que anaven a anar a per totes. Que pujarien una marxa més en el seu joc. Que intentarien ofegar-nos amb la seva pressió.  I ho van fer. Del 30-22 a 30-27 en els tres primers minuts. I primer dels triples d’en Felipe.  Parcial de 0-7, que els posava per segon cop, el primer va ser el 2-3, per davant en el marcador, 33-34. I segon triple d’en Felipe. Però ells encara van poder fer dos cistelles més fins que Miquel, Felipe, un altre triple i 2 de 2 en tirs lliures, i l’Hèctor un altre cop amb 3 de 4 en tirs lliures van aturar la mala ratxa amb un parcial de 10-0 en quatre minuts. La llàstima es que no vam poder defensar be els últims atacs d’aquest quart per part dels visitants, parcial de 0-6 amb el seu primer i únic triple. Parcial de 16-22. Marcador al final del tercer quart 46-44.

Tot per fer. Els primers minuts de l’últim quart eren importants. Tornar a defensar bé i atacar amb paciència eren les fites marcades en el descans entre quarts. I es va fer. Parcial dels primers tres minuts de 7-0. Però no tot eren flors i violes. Dels tres tirs lliures tirats, només un dintre. Fins aquell moment havíem tirat 9 i ficat 7. Després parcial de 0-8 per part d’un jugador seu només. Era el moment de jugar amb un cinc estàndard. És a dir, un base, dos exteriors i dos interiors. Era moment de matchball i no era qüestió de continuar amb experiments. Del 53-44 havíem passat a 53-52 quan Franky disposava d’un tres més 1, fallant l’addicional. Era el minut 6 i estàvem a 4, 56-52. Tirs lliures en contra ficats els dos, i dues cistelles seguides en sortides de contraatac per part d’en Roger, 60-54 en el minut 7. Un de dos en tirs lliures i parcial en contra de 0-6 per entrar en el minut 9. Un de quatre en tirs lliures. 62-60 minut 10. Dos cistelles en contra seguides 62-64. Quedaven 18 segons. Demano temps mort i decidim que anem a fer. Queden 11 segons i Franky aconsegueix un triple. 65-64. No sabem defensar bé i quan queden 3 segons cistella de dos en contra, 65-66. Trèiem amb una passada llarga que, després d’una altra passada, ens deixa amb un jugador en bona posició per tirar i li fan falta tot just quan el temps s’esgota. Dos tirs lliures per decidir el partit. Dos tirs lliures fallats. Parcial del quart 19-22. Marcador al final del partit 65-66. Tirs lliures 10 de 21, amb només 3 de 12 en l’últim quart.

Ens ha faltat sort. Ens ha faltat punteria en els tirs lliures (teníem un percentatge del 62% abans d’aquest partit, que voldria dir 13 de 21, guanyem de dos). Però hem jugat com a equip el dia que feia més falta. I com he dit algun cop, el bàsquet no és just.

“Com explicar-te la injustícia si mai no has entrenat dur i després en el partit t’has esforçat però no has tingut sort”

Avui ha estat una llàstima. Però sempre hem de ser positius. Ningú donava res per nosaltres i hem estat a un pel de guanyar. Ara toca La Marina. A dia d’avui amb 6 victòries de 6 possibles i que demà juga contra el CB Poblenou. Juguem a la seva pista, al poliesportiu de la Bascula. Sembla ser que a les 19:00 (han canviat dues vegades l’hora). No voldria semblar agosarat però que es preparin. Si juguem com avui i amb tots els efectius del SCM, sense desmerèixer l’actuació dels dos juniors, jo crec que podem guanyar. Per què no?

SOM-HI!!!

#esperit_C #SomBlaus

#ituitubam #bam_scm