FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

C. Sènior Territorial, Jornada 8: C.E. La Marina 82 – BAM C 72

He aprés durant tota la meva vida, no tan sols en el món del bàsquet, que tot és relatiu, que no hi ha veritat ni mentida absoluta. Portat a un camp científic que el gat pot estar viu o mort dins la capsa (el gat d’en Schrödinger, clar) o en un punt de vista més tradicional i poètic “nada es verdad o mentira, todo depende del cristal con el que se mira”. En el tema que avui ens ocupa, un partit de bàsquet, podríem dir que, perdent o guanyant, tant fa, el marcador final pot indicar el que ha passat de forma objectiva però no es sabrà mai, per aquesta dada, si els equips han donat el 100% en la pista, o si un d’ells, fins i tot, ha fet un sobreesforç o si ha anat ‘de passeig’. I no ho dic pel nostre partit de dissabte a La Bascula, que també, sino per molts dels equips del club que, per circumstancies en les que no entraré, estan batallant en nivells superiors al que lis tocava però que, encara les derrotes per molts punts,  estan lluitant i disputant fins on poden, i aprenent i millorant dia a dia. Ànims nois i noies!!!

Be com deia, i tornant a l’SCM, teníem partit aquest dissabte contra el C.E. La Marina a la seva pista de La Bascula. Crec que ja ho havia comentat, el C.E. La Marina no és el líder real del nostre grup, degut a la jornada de descans, però si de forma ‘virtual’, ja que esta imbatut amb 593 punts a favor i 397 en contra, amb una màxima puntuació a favor de 97 punts i de 67 en contra, precisament contra el líder real i a la pista d’aquest, on va fer la mínima puntuació a favor, 69. Tenint en compte que havia jugat 7 partits, tenim que la mitja era de 84.71 i 56.71. (Si traiem el partit de Horta, el del 67-69, tenim que la mitja és 87.33-55) Tot això per posar en context, o al menys intentar-ho, el marcador final. O dit d’un altre manera, per donar valor a perdre de només 10 punts en la pista de la falda de Montjuic i fer-ho amb 72 punts a favor, 16 per sobre de la mitja defensiva de La Marina, i estant ells al seu nivell.

Però anem al minut a minut, a la descripció de com va anar tot plegat. Per començar, dir que teníem problemes d’efectius. Ja durant la setmana d’entrenaments, vam tenir coneixement de nous lesionats a afegir als que ja teníem. En concret, el teòricament recuperat ha recaigut, potser vam forçar massa, i un nou com a conseqüència del partit de dissabte a l’àtic. Tot plegat, teníem quatre baixes segures, dos lesionats i dos per motius professionals, i confiava recuperar dos jugadors pel dia de partit. Però el mateix dia ens deien que no podria ser. Ens presentàvem a La Bascula amb vuit jugadors. Per la seva banda, La Marina estava gairebé al complert, ja que el seu sènior es completa amb jugadors del sots-21, i de fet van jugar els 12 jugadors inscrits.

Podeu pensar que, pel dit i el resultat, vam estar bé durant tot el partit. Però faltaria a la realitat si us digués que vam començar be. Vam trigar dos minuts en fer la primera cistella, per cert triple, i el parcial ja era de 5-0, amb el primer dels seus triples. Tot seguit parcial altre cop de 5-0 (un altre triple, per cert fins a 13 en tot el partit). Minut 5 i primera de les sorpreses tàctiques que ens va fer l’equip amfitrió. Canvi de tots cinc jugadors i de tipus de defensa. Però ens vam sortir be. Parcial de 0-5, amb, no sempre tot rutlla, un pobre 1 de 5 en tirs lliures. Marcador de 10-8 al minut 8. Però dues errades greus en defensa, dos triples seguits com a castic per cap cistella nostre. El parcial de l’últim minut, 2-4, deixava un marcador final del quart de 18-12. Només sis punts per sota.

El temps entre el primer i el segon quart, així com el que hi ha entre el tercer i el quart, no et donen per fer moltes explicacions. Temps per decidir qui continua i qui no i de donar un parell d’indicacions rapides, que, normalment el jugador no sent o no interpreta be i que tu no expliques correctament. Dit d’un altre manera, dos triples en contra en les primeres accions d’atac de La Marina. Però en aquest quart el nostre atac funcionava millor. A diferencia del primer, no vam tenir minuts sense cistelles i vam arribar a fer fins a cinc triples en total. El problema va ser la defensa. Però no en general, era la defensa del “pick and pop”, dit a l’antiga, bloc i tir, on, degut a com defensem normalment, no arribàvem. I en l’atac segona i tercera sorpreses, ja que el que havien vist al primer quart es va anar concretant en diferent defensa segons els jugadors, segona, i una defensa de 1+4, es a dir, un en individual i la resta en caixa, tercera. Durant aquest quart van arribar a anar-se’n de 14 (39-25) al minut 9, però dos triples seguits van reduït la desavantatge a 8 al descans. Marcador de 39-31. Parcial de 21-19.

Ara si que tocava aclarir, i be, dos temes importants si volíem continuar amb opcions, ja no de perdre dignament, si no també de guanyar. La defensa del bloc i tir, i a l’atac, de no fiar-ho tot al triple i de buscar els nostres interiors, que eren més ràpids que els contraris. I es va fer, però només en un 50%. Cert que, encara el resultat parcial del quart, vam donar més intensitat a la defensa. El punt desequilibrant eren els seus triples i no arribàvem, cinc en aquest quart. D’altre banda, el nostre atac va ser bo no, boníssim. Vam saber jugar en equip i buscar opcions bones per a tothom. Dos triples, dos accions de 2+1, sortides en contraatac i atacs correctes en estàtic. També vam necessitar un punt de factor mental, i bones respostes per tant, quan ells es van tornar a anar al marcador, després de posar-nos a, només, un punt, 51-50, en el minut 6. Parcial d’aquests quatre minuts de 12-7, gracies a un triple en l’últim minut. El parcial del quart va ser de 24-26. Marcador a l’inici de l’últim quart era de 63-57. Sis per sota.

Es va tornar a repetir el que feia falta en defensa, aturar el triple. Quedava molt partit i ja estàvem cansats per l’esforç. No volíem tirar a la brossa tot el fet fins a aquell moment. I era el que més importava. Fer patir a La Marina a casa seva. I encara ho vam fer durant els primers minuts de l’últim quart. De fet, fins el minut 6 amb marcador 71-64, parcial de 8-7. Però en aquell moment va caure el seu primer i únic triple d’aquest quart, que va anar seguit per una sèrie de decisions arbitrals un tant estranyes, una intencionada precedia per un falta no xiulada i una personal doble en el nostre atac, que era en defensa, per cert bon arbitratge, tot i el que he comentat, que van donar com a conseqüència un parcial de 9-0, quedant el marcador en 80-64 i dos minuts per jugar. Aquesta màxima diferencia no era justa per que nosaltres estàvem fent-ho el millor possible. Vam, encara, treure forces d’on ja no quedaven per tal de no perdre de més de deu. Parcial final de 2-8. Parcial del quart 19-15. Marcador final 82-72.

Tu ja saps quan el teu equip ho fa be. Però hi ha factors fora del grup que et confirmen el que tu creus. Quan els nostres seguidors fidels et diuen que molt be. Quan l’equip contrari celebra la victòria com si hagués guanyat la champions. De la manera que l’entrenador rival et felicita. I, per sobre de tot, l’estat anímic dels teus jugadors. Contents però enfadats. Enfadats però contents.

Hem superat amb bona nota dos exàmens difícils. Pels equips amb els que teníem que jugar, primer i tercer, i en les condicions que ho teníem que fer, vuit jugadors de l’equip i amb ajuda a l’àtic i sense afora. Era difícil fer un bon paper i ho hem fet. En els dos casos, parlant abans del partit, volíem perdre de menys de 15. En el primer, a l’àtic, vam tenir opcions de guanyar. I ahir vam competir tota la estona i perdre, finalment, per deu, però sent qui li ha ficat més punts al primer.

Ara es suposa, no es pot dir segur però, que han de venir partits més assequibles. No vaig a dir que els guanyarem tots, però crec que tenim opcions en més de dos i de tres. Però tot passa per continuar amb aquesta dinàmica on els ‘internacionals’, jugadors que només entrenen, ens estan donant un cop de mà en els entrenaments i on tothom fa el possible per millorar. Però no només ell, també ajudant als altres i a l’equip en general, que és el màxim objectiu.

El proper partit serà dissabte 26 de Novembre a les 16:30 a l’àtic. Contra el C.E. Alheña. Porta una victòria més que nosaltres (4-4) però farem tot el possible per tal de que quan se’n vagi de l’àtic porti les mateixes.

SOM-HI!!!

#esperit_C #SomBlaus

#ituitubam #bam_scm