FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Campionat Sènior Territorial Grup 6, Jornada 23, Abril 14, 2018

La veritat és que no sé com començar. Ja, literalment, no recordo com es feia això de juntar lletres per escriure la crònica del partit disputat pel Sènior B Masculí del Bàsquet Ateneu Montserrat. Diferent sensació de la que vaig tenir el passat dissabte quan va ser el meu primer partit després de moltes setmanes sense poder anar ni a entrenaments ni partits però que, al final, no deixa de ser la mateixa: no saber què fer.

Ja us havia comentat en algun que altre post anterior que aquesta temporada estava sent estranya. Però el que no podia ni arribar a sospitar és que seria jo qui deixaria d’anar en sis partits i, pràcticament, les mateixes setmanes d’entrenaments. Clar que no ha estat de forma voluntària, tot ha estat per culpa d’un problema de salut, no important en principi que, malauradament, es va complicar una mica. Però ja està. Ja hi tornem a ser.

Durant aquest temps (del 11 de Febrer al 25 de Març) hem jugat sis partits, dels que s’han guanyat 2 i perdut 4. I on a quatre s’ho van tenir que arreglar entre ells (gracies nois) i a dos van tenir l’ajut d’en Dani Pujol (gracies i més sabent les circumstàncies). Finalment, amb la meva presencia a la banqueta, la setmana passada vam jugar, al #BlauArena, contra el segon del nostre grup (Orlandai) i encara el que us he comentat al principi, vam fer un partir de menys a més (11-19, 7-13, 19-19 i 24-18). Però es va notar, pel meu entendre, massa la manca d’una direcció des de la banqueta.

Però deixem el passat. Toca explicar el partit del dissabte 14 d’abril contra el S.E. Sant Medir B. I el primer dir que és l’últim del grup amb cap victòria encara. I era, precisament per això, un partit que em feia por. Por per la possible falta d’esperit del nostre equip. Ja sabeu allò de que aquest partit ja esta guanyat per la diferencia entre uns i altres. I ja sabeu que qui no té res a perdre i veu una possibilitat s’agafa a ella. Si començàvem malament, amb dubtes, podien agafar una avantatge que podria convertir-se en una llosa. I per això la xerrada prèvia era important. I ho va estar.

Començament del partit “marcant el tarannà del mateix”: bones defenses, bon atacs acabats en dos triples i personal de tir sobre el nostre interior. 0-7 en menys de dos minuts. A partir d’aquí, continuar amb la defensa i buscar l’atac fàcil, gairebé sempre acabat amb el que potser és l’abc del bàsquet: 2c2. Acabant uns cops en bloc i continuació (si, si, el famós peak and roll) i altres en bloc i tir (el també conegut, peak and pop). Del 0-7 inicial al 10-19 de final del primer quart.

El segon quart va començar amb un parcial de 4-3 en el quatre primers minuts. S’havia deixat de fer el bàsquet senzill en atac, en defensa no estava malament, de fet una cistella i dos tirs lliures en contra. No era una situació perillosa, el parcial era de 14-22, però no estava disposat a passar-ho malament. Així que vaig demanar un temps mort i tocar el crostó a l’equip. Es va tornar a fer el mateix bàsquet que al principi i tornàvem a fer un parcial de 0-8 (dos tirs lliures de un interior i dos triples) en menys de dos minuts. Ja no vam tenir dubtes en atac i vam continuar forts en defensa. Parcial de 10-21. Resultat a la mitja part 20-40

No em preocupa guanyar de molt. M’agrada guanyar, com a tothom, però si es pot fer de manera coral sacrificant la diferencia de punts, no m’importa. Tothom ha de sentir-se útil. Però si guanyem de molt i tothom hi participa, és el millor. El problema que tenia dissabte era que tothom pogués contribuir a la victòria. I tothom ho feia … però tenia que constar en acta. Dit d’altre manera, que tothom fes ni que fos un punt. Per això em va saber greu que en Carlos no pugues continuar jugant després del descans per culpa d’una capsulitis.

Ja es veia que l’equip s’ho estava prenent seriosament. I faltava veure si després del descans ho agafaríem en el mateix punt que ho havíem deixat o viuríem de la renda aconseguida. I no ho havíem deixat. Parcial de 0-10 (20-50) en els quatre primers minuts d’aquest quart. 10-10 per acabar. Parcial de 10-20 (30-60).

Feia estona que el partit, pel marcador, semblava estar més que acabat. Però el Sant Medir, tot i la diferencia, no va deixar de defensar. Potser per aquesta raó, nosaltres vam continuar jugant com si no tinguéssim 30 punts a favor. No deixàvem de defensar, ens tiràvem a per totes les pilotes soltes, recuperàvem pilotes en el camp d’atac i continuàvem fent un bàsquet senzill en l’atac. Curt i ras. Parcial de 12-21. Resultat final 42-81.

S.E. Sant Medir B 42 – @Basquet_BAM SBM 81

No voldria ser ave de mal agüero. Està bé el resultat, i més en un “derby” del barri. Però no deixa de ser un partit en el que s’ha fet el que toca. Encara ens queden tres partits i en dos hem de tornar a fer el que toca: juguem contra el penúltim (fora) i l’abans-penúltim (a l’àtic). I hem de tornar a tenir presencia i actitud. I es queda, just entre els dos partits comentats, jugar contra el líder, a l’àtic. Serà el nostre partit on no passa res per perdre, però que si el guanyéssim …

Però com sempre, partit a partit. I el proper és contra l’AE Bellsport B. Abans-penúltim classificat. Al #BlauArena. A les 16:00. El proper dissabte 21 d’abril. Us esperem!!!

#SOM-HI!!! #esperit_C

#ituitubam #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet