FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Campionat Sènior Territorial Grup 6, Jornada 25, Maig 5, 2018

Quan vaig tornar de la meva baixa, ens quedaven cinc partits per disputar. I, per aquelles casualitats del calendari, eren tres al #BlauArena, contra el primer, el segon  i el tercer per la cua, i dos a fora contra els dos últims. A priori, fent el que toca, creiem que podríem guanyar als tres últims i lluitar per guanyar als dos primers. Encara que perdre després de lluitar no hagués estat malament, l’equip volia guanyar, o al menys intentar, els cinc partits. Però una cosa és el que vols i un altre diferent, el que pots. Hi ha molts factors, molts d’ells que no podem controlar, que fan que el famós “voler és poder” es quedi en, només, una dita. De moment, fins el dissabte 5 de maig, teníem que dels tres partits disputats s’havia perdut a l’àtic contra el segon (Orlandai) de 8, en un partit en el que es va anar de menys a més, i guanyat els altres dos, a S. Medir de 39 i a l’àtic, contra el Bellsport B, de 27. Només havíem pogut fer el que tocava. Però teníem que fer un pas endavant si volíem guanyar els dos partits que quedaven. I la veritat és que aquestes dues setmanes d’entrenament no demostraven que volguéssim. Dels 4 possibles dies d’entrenament, un es va agafar com festa, S. Jordi, com a premi, i per que ja s’està acabant la temporada. I l’altre dilluns, com era pont per la majoria, es va decidir canviar per divendres. Total que en aquests dos dimecres i divendres, tot i que ens havíem “conjurat” per vindre tothom per treballar de cara al partit contra el Pratenc, per diferents raons només hi havia 8 jugadors entrenant (i no sempre els mateixos) com a màxim.

Podeu comprendre, doncs, que en el camí de casa al #BlauArena per anar a jugar contra el líder, i ja campió del nostre grup, anés pensant en totes les possibilitats. De guanyar, de perdre, i en aquest cas, en les dues possibilitats: de molt o de poc. Si en aquells moments hagués tingut que apostar, ho hagués fet per una derrota de mèrit. No ho hagués fet per una victòria per la mala dinàmica d’entrenaments. Però d’altre banda sabia que si jugàvem com a equip podíem obtenir un resultat positiu. Però per jugar com a equip, tens que entrenar…

Com ja he dit, aquest dissabte passat jugàvem contra l’AE Bàsquet Pratenc. Campió ja del nostre grup amb una sola derrota en els 22 partits jugats fins el moment. A la seva pista vam fer un partit rodó i vam caure de 5 (61-56). A l’àtic, tot un reguitzell de dubtes. Ja no tan sols per part nostre, com he comentat unes línies més a dalt. També per que hi hauria que veure amb quines intencions venien. De “tranquils” per haver guanyat o “amb ganes” per no perdre cap partit més. I van venir “amb ganes”.

Primer de tot, xerrada tècnica on ens va quedar molt clar una cosa. Només calia fer-ho com equip. I  gaudir del partit. Intentar fer coses i si, al final, es perdia no passava res. I si es guanyava, oli en un llum.

Començament al·lucinant de l’SBM, parcial de 7-0 en els quatre primers minuts gracies a una bona defensa que no els permetia tirs senzills i a un encert atacant, triant bones solucions. Després reacció del Pratenc, 0-6 en tres minuts, per tornar a pujar la intensitat defensiva i assegurar l’atac amb dos triples. Parcial de 8-0 en els últims tres minuts. Ens anàvem a la fi del quart amb un parcial total de 15-6.

Sense arribar a ser qualificat com a “pajara”, el segon quart va ser fluix per part nostre. Per un costat la nostre defensa no estava ja a nivell del primer quart. D’un altre amb les cistelles va arribar la pressió. I per acabar de rematar, es van posar a defensar en zona, amb el conseqüent bloqueig mental en atac que ens caracteritza. I la cirereta d’un pastís fet de tot el dolent, es van fallar masses tirs lliures en un moment que semblava que ja sabíem que es tenia que fer contra la zona. Sort que es veu que fallar tirs lliures és una epidèmia que hi ha en el bàsquet. Només 3 de 10 pel Pratenc per 5 de 9 per nosaltres. Total que el parcial del segon quart va ser de 10-17. Marcador al descans 25-23.

Era moment de recordar com es tenia que atacar la zona. I també de tranquil·litzar a l’equip. Estaven guanyant de dos a la mitja part al campió però semblava que estiguéssim perdent, però no contra ells, contra els últims. Hi havia més retrets i critiques que lloances per com ho estàvem fent.

En el tercer quart, el Pratenc va ser qui va colpejar primer. Parcial de 0-5 en un parell de minuts que posava el 25-28 al marcador. Resposta amb un triple, 28-28. I dos tirs lliures per l’equip visitant, dels que un el van fallar. 28-29 en el minut 3. Primer setball pel Pratenc. I primera salvada. Des de la defensa, només tres cistelles en joc en set minuts, I després jugant tranquils en l’atac. Parcial de 20-10. Marcador al final del tercer quart 48-39. Parcial del quart, 23-16.

Però quedava molta feina. En el minut 4, marcador de 53-41. I els nervis ja havien començat a aparèixer en els dos equips. I després de la eliminació gairebé seguida de dos interiors nostres, falta tècnica inclosa, un moment de no saber que fer que els hi va permetre tres triples seguits i una cistella. Va ser la segona pilota de set. Millor dit de partit. Sort que vaig fer cas als consells de la banqueta i demanar un temps mort per asserenar els nervis. Marcador 53-52 en el minut 7. Quedava molt partit. Parcial del minut 7, 2-1. Del minut 8, 5-3. Dos minuts pel final i marcador de 60-56. Dos minuts on ja no es va fer cap cistella. Amb bonus des de feia estona, dos minuts on es buscava la personal per part de l’equip visitant, fins a tres (2 de 6) i en els que nosaltres defensàvem intensament sense posar la mà, si be van caure dues personals (2 de 4). I una tècnica pel Pratenc després de l’última jugada en atac que havia acabat en personal i a 4 segons del final. Tir lliure fallat per cert. Parcial del quart 14-19. Marcador final:

@Basquet_BAM SBM 62 – A.E. Bàsquet Pratenc 58

No hem fet el que tocava. En cap moment hem donat el partit per perdut. Ni tan sols abans de començar. Ni quan semblava que li donarien la volta. Hem jugat com equip, no tota la estona, és veritat, però es té que destacar que tots els jugadors han donat un pas endavant. També, no tot és positiu, deixa una pregunta en el aire: per què no ho hem fet abans? I un altre més filosòfica: si s’ha guanyat amb els entrenaments que estem fent… què passaria si entrenéssim com cal?

Ara només queda un partit. Contra l’ASME B a la seva pista, diumenge 13 de Maig a les 16:00. A l’haver guanyat al líder, el problema principal és “esta guanyat sense jugar-lo” i les cabòries de si guanyant aquest ens posem 12/12 i, per tant si l’altre perd com tenim el bàsquet average a favor, quedarem sisens o … No és l’important. Ara el que toca és entrenar be aquesta última setmana de la temporada oficial i jugar seriosament i com sabem el partit de diumenge. I, a partir del dilluns 14 de maig, començar a treballar per la temporada que ve.

#SOM-HI #esperitC

#iutitubam #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet