FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Copa Primavera, S. T. Masculí, Jornada 1: UB MIR BLAU 61 – BAM B 62

Com ja us vaig comentar en l’últim bloc/crònica, la Federació ha inventat una nova competició per tal d’omplir aquest mes de maig. De fet és un favor que ens han fet, ja que la feina d’entrenar durant aquests dies sense l’objectiu del partit setmanal hagués estat molt, però que molt, difícil. Per contra, gracies a aquesta competició, al menys al nostre equip, els jugadors tenen una empenta per tal de redimir-se dels mals partits fets i continuar per la senda de les últimes jornades. De fet, encara la jornada de descans, s’estan batin els records d’assistència als entrenaments. I es nota un sentiment comú d’anar per totes.
Però anem a la Copa. El grup està format per quatre equips, entre parèntesis relació victòries derrotes:
UB MIR Blau (10/14), Nou Bàsquet Olessa C(6/18), CB Poblenou (1/23) i nosaltres (8/18)
I només es juga a una volta. Això implica que nosaltres tinguéssim que jugar el primer partit fora i els altres dos a l’àtic. Després es suposa que hi haurà una semifinal i una final però això, ara per ara, queda lluny. Primer hem d’anar per la pseudolligueta.
Primer partit, com deia, fora. A Montcada. Contra l’UB MIR Blau. L’única referencia el millor percentatge de victòries (42% en front del nostre 31%) i això ens feia pensar en un partit difícil. Tampoc l’hora acompanyava, les 16:30. Però si que teníem il•lusió de fer un bon partit, com l’últim de la temporada regular. I sabíem que teníem que ser durs en defensa i determinant en atac.
I es va fer. Amb petits despistes, tot es té que dir. Però anem per feina.
Bon començament tant en atac com en defensa. Però més en atac. Va ser un dels pocs quarts de tota la temporada on vam arribar a fer 20 punts. On vam fer tres triples. On es movia be la pilota i es treia profit de les accions fetes. En defensa, com deia, bé. No per tirar coets. Però efectiva. Resultat al final del primer quart 15-20, amb un parcial de 4-13 al minut 7, que se’n va anar en orris al començament del minut 9, 13-13, i vam saber rematar en els dos últims minuts (parcial de 2-7)
El segon quart va ser més anivellat. De fet el parcial va ser de 13-13. Però encara el marcador parcial pugui fer pensar que va ser un intercanvi de cistelles i errades, en la realitat va ser un joc de ratxes. Del 15-20 a 19-21. Triple nostre i passem a 23-24. Cistella de dos nostre i passem a 27-26. Per primer cop es posaven per davant en el marcador. Ens posem seriosos en defensa i parcial de 1-7 per acabar el quart. Marcador al descans de 28-33.
Teníem clar que no era un partit fàcil. L’estàvem traient però ens adonàvem que ells anaven, cada cop més, incrementant un punt d’energia, ja m’enteneu, i que la sortida del tercer quart podia ser perjudicial per nosaltres. I així va ser. Van deixar de fer la pressió i la defensa individual per passar a fer una zona 2-1-2 que ens va ofegar. I no perquè fos res d’altre món. Es veien els forats. Però des de la banqueta. Des de dintre, precipitació. Pèrdues de pilotes per passades impossibles, sense recuperació defensiva, sense faltes tàctiques per aturar el contracop. Fins a .., és igual. Parcial de 22-10. Marcador al final del tercer quart de 50-43. Amb una màxima diferencia de 9 punts (50-41)
Era important en el temps entre quarts aprofundir en el que ja havia comentat en un temps mort del tercer quart. Moure la pilota ràpidament, buscar els nostres interiors i tenir paciència. I, per sobre de tot, recuperar si es perdia la pilota. La veritat és que es va fer, vam millorar el nostre atac, també la defensa, però això només es permetia que ells no fessin l’escletxa més gran. Al minut 6 el marcador era de 58-53 gracies a un triple nostre. I al minut 8, era de 60-55. Era necessari donar un pas més en defensa, ara que l’atac funcionava. Al minut 9, gracies a un triple (per cert, màxima quantitat de triples en un partit, 9 i de tres jugadors diferents) 60-58 i sobre el 9.5 empatàvem a 60. Quan quedaven 7 segons, després d’una bona defensa on no volíem fer personal, la fem, es té que dir que ho era, encara que el jugador no la volia fer. Dos tirs lliures. Falla el primer i fica el segon. 61-60. Demano temps per preparar una jugada i tranquil•litzar als jugadors: hi ha temps per tot i tant la cistella de dos com una entrada buscant la personal ens serveix. Servei de banda que es convertiria en un primer intent ja que la pilota torna a sortir fora a favor. Queden 6”. I a la segona la bona. No em feu explicar com va anar però se que jo vaig veure personal a favor, després una cistella sobre la botzina i a l’entrenador contrari desesperat amb uns possibles passos (que em va reconèixer, després, que van ser provocats per la personal no xiulada). Havíem guanyat!!! Parcial de 11-19. Resultat 61-62
Va ser una victòria de l’esforç. De reconèixer les errades i de treballar plegats per solucionar-les. De solidaritat. D’anar com un equip a totes. De creure en la feina. De l’equip. Tal i com deia un d’ells, aquest hagués pogut estar un d’aquells partits que, quan perdíem de 9 en el tercer quart, ens entraven tots els vicis del mal jugador i acabàvem perdent de 20. Però aquest dissabte no!
Ara a pel següent. El Nou Bàsquet Olesa C a l’àtic. Us esperem dissabte que ve, 14 de Maig, a les 16:30 a la nostra pista. A l’àtic.
SOM-HI!!!
#aperlacopa #finaltemporada #SomBlaus #adnBLAU
#ituitubam #bam_sbm