FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Copa Primavera, S. T. Masculí, Quarts de final: AE MVP Cervelló Blau 50- BAM B 45

Per a mi, com a entrenador, era la primera vegada que anava a jugar una fase final. Camp neutral, dos àrbitres, representant de la federació, una sèrie de intangibles que li donaven un punt extra al que realment és: un altre partit de bàsquet. Però diferent. I això ho notaven els jugadors. Tenien ganes de guanyar, jo també clar. No volien jugar un partit més, volien jugar tres. Però calia fer un esforç. Calia guanyar en un mes, lligueta i fase final, gairebé els mateixos partits que en tota la lliga regular, recordeu vuit de vint-i-sis. I per poder fer-ho, teníem que guanyar el primer contra l’AE MVP Cervelló Blau a la pista del pavelló Regina Carmeli a Rubí.

Però no va ser possible. Primer de tot, reconèixer la bona tasca de l’equip. I deixeu-me dir que, avui si, hem estat un equip. Hem estat junts en les decisions, ens hem ajudat,  hem sabut animar al company quan, fent be els moviments, ha tirat i fallat en lloc de criticar, hem estat, resumint, al nivell que s’espera d’un equip. I, casualitat?, tots els jugadors de l’equip, i eren deu, han fet, com a mínim dos punts.

Primer tocaria presentar les credencials de l’equip contrari. El Cervelló Blau, a la lliga regular havia guanyat 16 dels seus 24 partits, amb 1562 punts a favor per 1289 en contra. I a la fase prèvia de la copa tots tres, amb 217 per 140. Comparacions són sempre odioses, però per la nostra part, eren, els ja dits, 8/26, 1400 per 1666 a la lliga, i 3/3, 186-179. Dues formes ben diferents d’arribar a jugar la final a vuit.

Però anem al partit. D’entrada, i encara que el marcador al final del quart és va maquillar, es podria dir, sense haver estat al pavelló i mirant l’acte, que va ser horrorós. Parcial de 11-0 en contra en els primers set minuts. Res més lluny de la realitat. Ens va faltar sort. O punteria. O potser creure més en nosaltres mateixos. Defensant no es feia malament, de fet només tres cistelles en joc. I atacant tampoc. Es jugava bé la pilota, es feien bones seleccions de tir, es buscaven els interiors, s’agafaven rebots ofensius i es tornava a intentar,… però la piloteta no volia entrar. Fins al minut 7. I, a partir d’aquell moment, amb la primera cistella, ens vam animar. I aconseguir un parcial de 8-8. Resultat del primer quart 19-8.

El partit se’ns havia fet de pujada. El sotrac de l’11-0 seria difícil d’empassar. Calia no perdre les esperances i, ara que entraven, mirar de reduir diferencies. Però encara teníem que caure més. I aquest cop per la defensa. L’atac va millorar. Clar que no era tasca difícil. Dels 8 del primer quart vam passar a 12, increment del 50%. Però el problema va estar a la defensa. I en concret en un aspecte important i que es suposava que no tenia que ser problema per nosaltres. No agafàvem el rebot defensiu. Això provocava segones i, fins i tot, terceres opcions. Eren masses facilitats per la gent del Cervelló. Al minut 7, vaig demanar un temps mort. I prendre una decisió que, a la llarga, seria crucial en el partit. Vam passar a defensar en zona 212. Haig de dir que no les tenia totes. Entre el primer i el segon quart, fins aquell moment, ens havien clavat  tres triples. I encara caurien dos més en el segon quart, però ja no van disposar de segones opcions. Ja agafàvem el rebot defensiu i vam poder respirar. La màxima diferencia de 16 punts, 30-14, va ser la que hi havia al marcador a l’arribar al descans, 36-20. Parcial dels últims tres minuts de 6-6, amb esglai inclòs, 36-17, 19 punts de diferencia. Però també amb rauxa, dues recuperacions que van permetre, una, un tirs de tres que no va entrar però que va ser personal, els tres tirs dintre, i l’altre el tir sobre la botzina que no va entrar per poc.

Hi ha moments que tu i l’equip no sintonitzeu la mateixa freqüència. Però hi ha altres que si. I en el descans tots vam buscar-la i la vam trobar. No podíem continuar com els dos primers quarts, que ens portaven a un resultat de 72-40. Havíem vist que la zona podia funcionar. Però que calia un esforç més. Havíem plantat la llavor però teníem que regar i posar el fertilitzant. Traduït a l’idioma de la pilota, que teníem que arribar a tapar tots els tirs i agafar tots els rebots.

I es va fer. Perdoneu la grolleria. Coll.. si es va fer. Al minut 4, parcial de 0-4, cistella seva. Parcial de 0-7 fins el minut 8, triple seu, i 0-2 per acabar. Total 5-13. Anàvem pel camí. Defensa intensa, recuperacions, rebots i atacs pacients. Resultat al final del tercer quart, 41-33.

I quedava l’últim quart. Teníem que continuar defensant com ho estàvem fent. Sabíem que ells podien, de fet, tenien que encistellar més que en el tercer quart però que això no ens tenia que preocupar. Que teníem que seguir intensos. La primera cistella en el minut 2, per ells. 43-33. Vam trigar encara dos minuts més en fer nosaltres la primera. Un triple. Però després va venir un 2+1 gracies a un rebot ofensiu. Llàstima que es va fallar l’addicional. 43-38. Fins a final del minut 5, no ens van fer una cistella, 45-38. I la nostre resposta va ser un triple, 45-41, una bona defensa i en l’atac, treure una personal de tir. 45-42. Quedaven dos minuts i estàvem a 3, havíem estat capaços de, gairebé, netejar una diferencia de 19 punts. Calia un últim esforç. Però va caure l’únic triple del quart a favor del Cervelló. I potser en el pitjor moment. La següent cistella també va ser seva. 50-42. Quedava un minut. I volíem. Ho vam intentar. Vam treure un 2+1, que va significar els últims tres punts nostres, 50-45. I vam saber defensar la nostre anella per tal de que ells no la fiquessin. Però no vam poder fer res més. Ens vam quedar a les portes de la semifinal. Marcador parcial del quart 9-12. Marcador parcial de la segona part, 14-25. Marcador final del partit, 50-45.

Llàstima de la mala sort, que no mal joc, de l’equip al primer quart. O no. Mai es sabrà que hagués passat si el primer parcial hagués estat més anivellat. Potser no haguéssim canviat la defensa, mesura desesperada per canviar el ritme del partit, i també haguéssim perdut de forma anivellada. O potser si ho haguéssim fet, ja que no s’agafaven els rebots. Tant dona. Deixem els i si… i felicitem a l’equip per l’orgull demostrat. Així si.

La veritat és que vam marxar de Rubí amb una sensació agredolça. Contents per l’esforç col·lectiu. Malhumorats per haver fregat amb la punta dels dits la classificació per jugar la següent eliminatòria contra La Marina, equip del meu barri i on juguen ex-companys del BAM. Quedem-nos amb lo positiu. Amb el rendiment de l’equip a aquesta Copa Primavera, on s’ha demostrat que la milloria de les últimes jornades de la lliga era real. Que tenim equip per la temporada que ve.

Aquest no serà el meu últim bloc de la temporada. Com sempre, miraré de fer un últim on resumiré tota la temporada i començaré a parlar de la que ve. De les baixes, que hi hauran, malauradament, i de, potser, altes.

HEM ESTAT!!!

#finaltemporada #SomBlaus #adnBLAU

#ituitubam #bam_sbm