FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

From now on (SBM Jornada 6)

Igual que hi ha dies on trobar un títol depèn molt de les muses, hi ha d’altres on el problema és quin escollir. Però sempre hi ha aquell que destaca perquè no només explica el que va passar. També vol ser una declaració de principis.

I això és el que el nostre equip necessitava. Una declaració de principis. Tornar a ser aquell equip que a finals de la temporada passada va ser capaç de guanyar quatre dels cinc últims partits, guanyant fins i tot al líder i perdent de poc, cinc si no recordo malament, amb el segon. El primer que teníem que fer era tornar a gaudir dels partits. I quan un gaudeix del que fa, ho fa be. Un altre cosa que teníem que fer era deixar de mirar el marcador. Tant dona guanyar o perdre. El que hem de fer és jugar com sabem, sense preses ni pressions. I quan un ho fa com sap, ho fa be. I, finalment, ser una pinya. Dins i fora del camp. I quan un esta amb els amics, gaudeix i ho fa be.

Podríem dir que aquest diumenge a la tarda, bé de fet a la nit, vam poder veure tot això. És aviat per dir que ja serà sempre així. Però confiem en que si. Des d’ara si!! (From now on!, per cert cançó de Supertramp)

Anem al que toca. Partit contra el CB Kobras A a la seva pista. Aquest equip és un dels tres que lideren el nostre grup, juntament amb La Marina i el Canyelles, amb un balanç de victòries i derrotes justament oposat al nostre. 4 victòries per una derrota, en front de les nostres 4 derrotes i una victòria. Era per tant un partit difícil.

Vam començar amb retràs. En lloc de les 19:30 eren prop de les 20:00 quan l’àrbitre llançava la pilota a l’aire en el salt inicial. I nosaltres encara vam trigar una mica més en entrar al partit. En menys de tres minuts el marcador era de 8-1, amb dos triples seguits i dos de dos en tirs lliures. Però aquest cop és veia que si que estàvem per la feina. Poc a poc, fent bones defenses i amb atacs pacients, es va anar reduint la diferencia en el marcador. Al minut 5, ja era de 10-6. Al 7, 14-12, desprès dels nostres primers dos triples. Marcador final del quart de 20-19, gracies a un 2+1 a favor.

Per primera vegada en aquesta temporada es feia el que tocava. Bones defenses, encara els 20 punts encaixats, gracies a l’alt percentatge d’encert dels rivals. Bons atacs amb bon moviment de la pilota i sabent el que es tenia que fer.

En el segon quart, es va continuar amb la mateixa filosofia. Érem capaços de dir-ho i de fer-ho. Al minut 2, ens posàvem per primer cop per davant en el marcador, 20-24. I en el minut 5, 28-33. Parcial de 2-2 en el minut 6 (30-35 en el total). Petita davallada en defensa que va permetre dos triples seguits que posaven al Kobras per davant en el marcador 36-35. Un altre parcial de 2-2 en un minut, 38-37 i una cistella en contra en el últim. Marcador al descans 40-37. Parcial del segon quart, 20-18.

Sempre parlem al descans de tenir cura de la sortida “en tromba” dels equips contraris. Aquest cop volíem ser nosaltres els que donessin un “cop a la taula”. I ho vam fer. Fins a quatre triples en aquest quart a favor per dos en contra. 4 de 4 en tirs lliures (per cert 4 de 9 fins aquell moment). Bona defensa, sortides en contraatac. Parcial de 14-24. Resultat a la fi del tercer quart, 54-61.

Semblava que podriem guanyar. Però si be la defensa va continuar be, l’atac es va anar diluint. Només 9 punts en aquest quart. Per 16 en contra. Al principi del minut 10, diferencia a favor de cinc punts, 65-70 que despres d’un triple, perdua de pilota i una cistella, va quedar en res. Empat a 70 a 5 segons del final. Vam demanar temps mort. Vam decidir la jugada. La vam fer, la va rebre un dels nostres millors tiradors (16 punts fins aquell moment amb 4 triples), va poder tirar però es va fallar. Prorroga. Parcial del quart període, 16-9. Empat a 70.

Però no era el nostre dia. O que sent el primer partit on tornàvem a ser nosaltres, no ens mereixíem encara la victòria. Que hem de continuar treballant en aquest camí. La qüestió és que en el tercer minut del període extra, tornàvem a ser cinc punts per davant, 71-76. Però les errades nostres, i alguna arbitral, van permetre un parcial de 9-0 al principi de l’últim minut, 80-76. Encara ho vam intentar, després d’un puntet de tir lliure, 80-77 però no vam tenir la sort de fer personal sobre algú que falles (3 de 4) de tal manera que en el resultat final la diferencia va ser de 6.

CB Kobras A 83 – @Basquet_BAM 77

Sempre es pot mirar el got mig ple o mig buit. Dependrà de la nostre actitud. Hem de ser positius. En una pista molt difícil, contra un equip dels “millors que nosaltres sobre el paper” hem venut cara la nostra derrota. Sí el bàsquet, si l’esport en general, fos just segurament el tir llançat en el últim segon del quart període hagués entrat i ara parlaríem de la sort que vam tenir. Per contra no ho va fer, i el problema es que no vam saber defensar el “petit botí” que teníem. Un altre lliçó. Dolorosa, per que ho vam tenir a la mà. Profitosa per que sabem que ja podem mirar al ulls a qualsevol dels nostres rivals.

El més important ara és mantenir aquest esperit de lluita, de sacrifici, de camaraderia i al mateix temps de voler gaudir. Sense mirar el marcador. Jugar pel plaer de fer-ho. I marxar del camp amb el cap ben amunt. Orgullosos de la feina feta per l’equip.

Proper partit, diumenge 11 de Novembre a les 10:30 al pavelló de la Espanya Industrial contra l’UE Sant Andreu A. Conegut de la temporada passada, vam perdre a la seva pista i guanyar al #BlauArena. Ja va sent hora de que guanyem a la nostra pista i aquesta podria ser una bona oportunitat. I més si tenim en compte que per acabar aquest mes, tindrem dos partits seguits fora.

#SOM-HI #esperitC

#iutitubam #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet