FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Matinée, victòria, bon Nadal! (Diari del BAM infantil VI)

Castellar-CB-BAM-1

CASTELLAR CB 48-BAM 58

Tots els pares ho saben, el dissabtes són dies sagrats per descansar fins que els fills comencen a fer esport de competició. Abans  que això passe, es pot esmorzar amb calma amb la família, llegir el diari, anar al mercat a comprar queviures o regar les plantes. Però quan els nens juguen partit, els plans són uns altres. A quina hora quedem? Quants cotxes hi ha? Hi ha algú lesionat? En som prou? Nen, has agafat la samarreta blanca? I la tovallola? No, l’aigua te l’agafes tu, que ja ets grandet…

Hi ha dissabtes de jutjat de guàrdia. Encara no has començat a gaudir del cap de setmana i el despertador sona molt abans que un dia feiner, posem a dos quarts de set. A les set al BAM, a les vuit a Castellar del Vallès. Últim partit de la fase prèvia, el segon lloc en joc. No hi ha res que provoque més ràbia que fer la gran matinada i que la matinée de bàsquet siga un desastre. Si l’equip s’esforça i perd, aplaudeixes, “ànims, nois, a la propera guanyeu” i totes aquestes coses. Si l’equip no desperta, te’n puges per les parets de la pista de torn, se’t queda cara de badoc i cap a casa… normalment molt més empipat i amb molta menys veu que els nens. Si guanyen i s’esforcen, un dóna la matinada per bona i apa, encara sort, segons del grup per darrere de l’IPSI, amb quatre victòries i quatre derrotes, amb molta feina per davant de cara al gener i bon Nadal.

BAM, desperta! I el BAM infantil va despertar a l’hora, al minut zero. Una bona actuació col·lectiva (sense tirar coets, eh? Que els nois no es confien) encapçalada en atac en la primera part per Samuel Micha (11 punts al final del partit) i per Adrià Rubio a la segona (12 en total) amb una bona aportació de tot l’equip, especialment de Sergi Comas i de Joan Fort, a més de l’esforç d’Alan Escolà (encara en fase d’adaptació) sota els taulers.

Alex-Blanco-BAM

Aquesta vegada, el BAM va ser regular i elèctric a estones. D’acord, l’equip de Xavi Paredes segueix tenint els seus altibaixos, però aquesta vegada no van viatjar en muntanya russa. Al final 48-58 i bones vibracions.

Curiosament, si hi hagués premi al millor jugador del partit, aquest humil blog li donaria el guardó a l’Àlex Blanco. El número 14 del BAM, que es va quedar a un punt (9) de fer un doble-doble, després d’agafar 10 rebots. La seva ratxa de cara a cistella a l’inici del partit va ser desastrosa. Però Àlex no es va rendir, ni els companys van deixar que es rendís. Ni els entrenadors. Al final, bons números i un aplaudiment. Això és el que se suposa que és un equip.

Ara, la fase prèvia ja es història. Ara només queda esperar que el Nadal s’acabe aviat i els pares puguem tornar a matinar tots els dissabtes que siga necessari. Només faltaria.

Àlex Blanco

Crònica d’en Felip Vivanco