FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Reflexions (SBM Jornada 11)

No fa gaire, no puc recordar a quina de les xarxes socials, vaig veure un video d’un entrenador de bàsquet nord-americà que feia unes molt bones reflexions sobre el bàsquet agafat com a activitat extra-escolar fent veure als pares/mares dels nens/nenes que juguen que aquests/aquestes el que volen es passar-ho bé. Fins i tot, comentava, i és per això que ho he volgut compartir amb vosaltres, que si realment es creien els pares/mares que un àrbitre, que segurament tenia coses millors a fer un diumenge al matí, podia tenir mania a un/una nen/nena de 10 anys (poseu la edat que vulgueu) al que no coneixia de res. Això mateix és el que jo sempre he cregut. Ja no tan sols a nivell “promoció”. També al nivell dels equips que juguen “en serio”. I he vist, per cert molts cops, com els àrbitres, volent o no, sempre hi tindrem aquest dubte, “compensen” el número de faltes dels dos equips. Cert que aquesta “compensació” moltes vegades arriba tard, quan ja es perd de molt. Però normalment arriba. Per això i per tot plegat, el que va passar aquest dissabte a la pista de La Marina, no ho entendré mai.

Però anem a pams. D’entrada el títol d’aquesta crònica no era aquest. Volia remarcar el fet de que a La Marina, com a barri, el meu barri, per cert, només hi ha un club de bàsquet, relativament nou, que tenia que “barallar-se” amb tot un munt d’equips de futbol, començant pel U.E. Sants, l’ Ibèria i molts més. “En tierra hostil” era el títol pensat. Durant molts anys, els nois i noies del barri de la Zona Franca si volien jugar a bàsquet ho feien en clubs fora del barri. I precisament el nostre era un dels clubs que més jugadors rebia. Ara, i des de l’any 2008, si no estic errat, això ha canviat i, encara que molts nois/noies juguen fora per temes escolars, existeix la possibilitat de jugar a “casa”.

Dissabte passat hi havia un doble enfrontament entre La Marina i el BAM. El primer a jugar-se era el que enfrontava al Sènior A de la Marina contra el nostre SBM dins del campionat territorial A. Després jugarien el B de la Marina contra el nostre SCM (per cert, victòria del nostres nois 42-45) en el campionat territorial B.

Vam començar malament. En defensa no es tapaven be els llançaments de tres (tres ficats en cinc minuts) i com passa normalment, quan la defensa fa aigües l’atac tampoc és brillant. Parcial de 15-4 en el minut 5. No diré que en aquest moment es va acabar el partit, perquè haig de reconèixer l’orgull que els nostres jugadors van tenir d’intentar aixecar el partit en el segon quart, però si que podríem dir que va començar altre cosa fins a la final del quart. Fins a nou faltes (incloent dues tècniques, una antiesportiva i una desqualificant) xiulades en aquest cinc minuts finals contra nosaltres. No em queixaré de si eren o no eren. Però si de que en tot el quart, fent pressió, i amb empentes variades a ells no lis xiulés cap. Parcial de 28-8. I amb els nervis alterats. (0-12 en faltes)

Era feina difícil tornar al partit. Però es va fer. Primer amb dos triples seguits (parcial de 2-6) i després d’un parell de minuts d’atacs amb mala sort (6-0) van venir bones defenses i sortides en contraatac (parcial de 2-10) que ens permetien anar al descans pensant que podríem. Marcador al descans 38-24. Parcial del segon quart, 10-16. Empat a personals xiulades, tres per tots dos equips.

No vull ser malpensat. Però ho seré. I crec que tinc raons per ser-ho. Abans d’acabar el segon quart es van produir dos fets dels que no voldries mai haver d’escriure. Un estic d’acord que va passar a la esquena de l’àrbitre i no ho va poder veure, però per les nostres queixes podria haver preguntat a la taula si ells havien vist res. No ho va fer. En la mateixa jugada, un dels nostres va rebre un ippon (clau de judo) que va ser sancionat com una falta “monda i lironda”. He vist la jugada uns quants cops (ves per on era el primer partit que hem gravat) i, com a mínim, era antiesportiva. I altres petits detalls sense importància però que van anar omplint el pap.

En el tercer quart ho vam intentar de nou. Vam aconseguir esgarrapar dos punts més en els tres primers minuts (42-30), amb els primers llançaments de tirs lliures (1 de 2) de la única personal que farien en aquest quart. Aquest cop nosaltres “només” vam fer 4, amb la mala sort que van poder tirar sis cops (4 de 6). També, i això va ser mala sort, quan millor ho estàvem fent, se’ns va lesionar en Rafa. No sé si té que veure o no, però a partir d’aquell moment, La Marina es va tornar a marxar en el marcador guanyant de 6 el tercer quart (18-12). Marcador 56-36.

Però no tiràvem la tovallola. Sabíem que guanyar no es podria però no volíem marxar amb molta diferencia al marcador. I vam començar amb un parcial de 0-6 en el primer minut. Després vam tenir la mala sort de fallar dos tirs lliures i de no fer l’addicional en el únic 2+1. En aquell moment, marcador de 63-44 i era el minut 5. Parcial de 7-8. Però ja tornàvem a estar fora del partit amb una tècnica xiulada al minut 2. I va acabar sortint el caràcter “proteston” i va caure la segona tècnica (sobre el mateix jugador). No entraré si tenia o no raó en cap d’elles (segurament si) però ja no calien i no ens van ajudar en res. Parcial de 14-9 per acabar. Parcial del quart 21-17. Marcador del partit:

CE La Marina A 77 – @Basquet_BAM SBM 53

No tot és culpa de l’arbitratge. En el primer quart semblava que nosaltres no havíem arribat. Clar que tampoc ajuda que t’estiguin “donant estopa” amb tota la llibertat del món i tu no puguis ni tocar, ni tan sols dir res. No crec que a La Marina, a la que en condicions normals potser no haguéssim guanyat, però un ensurt si que li hauríem fet, com al CB Kobras A, li hagi agradat guanyar d’aquesta manera, però com es diu per Castella “a bodas me convidas”. Entre tècniques, antiesportives i faltes “normals” 27 xiulades en contra. 8 a favor. 27 tirs lliures en contra. 7 a favor.

Però no tot és culpa de l’arbitratge. Ho torno a dir. I ara és el moment d’aturar-nos i reflexionar. Veure que estem fent bé i veure on ens estem equivocant. Personalment i com a conjunt. No tot és dolent però si que és veritat que, per exemple, no comencem bé, com si ens faltés concentració, els partits. Ara ve Nadal, descansarem i aprofitarem per reflexionar. I quan tornem quedaran encara dos partits de la primera volta. I al febrer començarà una segona volta en la que haurem de ser un altre equip. Millor que ara. I el primer pas l’hem de fer al Gener.

Proper partit serà ja l’any que ve. El dia 13 de Gener de 2019 al #EspanyaIndustrial a les 10:30 contra l’AE Stucom B – Tecnokey . Un altre partit difícil però …. quin no ho és?

 

Bon Nadal i feliç any 2019 amb els millors desitjos de l’SBM!!

#SOM-HI #esperitC

#iutitubam #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet