FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

S. T. Masculí, Jornada 3: BAM B 65 – CE ALHEÑA 63

Podria començar la crònica amb la mateixa frase inicial, amb matisos, que l’anterior. Podria començar amb la èpica del final, quan quedaven només 4 segons i estàvem amb empat a 63 al marcador. Ho podria fer amb el molt bon començament de partit amb un parcial del primer quart de 24-8, ja parlarem del que va passar. Però ho faré amb el que per a mi és el més important, i alhora un mal de cap. Per primer cop l’equip era al complert. Bé, no del tot. Tenim encara dos lesionats, per tant teníem que ser 10. Però aquesta setmana hem afegit al Roger G. al grup. 11 jugadors, per tant, convocats i presents.

Com deia, molt bon començament. Però hem de diferenciar el que va passar en els primers cinc minuts del que van ser els últims del primer quart.  Al principi, defensa irregular i tres triples seguits en atac, parcial de 9-7. Després molt bona defensa, agafant rebots i sortint bé a l’atac. I a l’atac movent bé la pilota i amb la sort de que va entrar gairebé tot. Parcial de 15-1. 24-8.

En el segon quart la cosa ja no va funcionar tant bé. L’atac ja va ser més irregular, es va fallar més. I la defensa va deixar de ser perfecte per convertir-se en bona. Parcial de 15-14. No estava malament però no ens podíem confiar. Marcador de 39-22.

Sempre he dit que aquest equip té un problema de precipitació a l’atac quan la defensa no funciona bé. No intentem arreglar la defensa, ho volem fer ‘compensant’ l’error amb un atac ràpid i és per aquí on perdem oportunitats. Doncs dissabte no. Sembla estrany, però en la segona part d’aquest partit, i sobretot en el tercer quart, no vam saber atacar la zona plantejada pel CE Alheña, ens vam posar nerviosos i es van perdre moltes pilotes que després no defensàvem bé. Van ser cinc minuts de desconcert (parcial 1-10) fins que vam tornar al partit. Amb més moviment de pilota i jugadors a l’atac i millor defensa, la resta del quart ja va ser més equilibrat, 10-9. Al final del quart, 50-41 en el marcador. Parcial de 11-19.

Però quedava una sorpresa final. En l’últim quart l’equip visitant va fer amés de zona una pressió. No és que no poguéssim passar-la, el problema era que les moltes personals que ens feien no eren xiulades, després ho vaig parlar amb l’àrbitre i ‘ens vam entendre’, i això ens va fer anar fora de partit, amb personals que si es xiulaven. Per fer ho clar d’entendre. Nosaltres fèiem la quarta personal d’equip, bonus, al minut 3. A ells la primera es va xiular quedant 2’44”. Això si, van caure quatre en aquest temps que restava. Parcial de 15-22, 3 de 4 en tirs lliures per nosaltres (tots al  minut 9) i 8 de 14 per ells.

No puc acabar aquesta crònica sense explicar amb detall l’últim minut. Marcador de 63-58 després d’haver estat 60-58. Triple seu, 63-61. Atac nostre que fallem i fem personal. Falla el primer i fica el segon. 63-62. Queden 32” i demano temps. Consigna clara: atac llarg, no perdre pilota tontament, tirar i si es falla o es perd, fem personal però sense deixar que tirin, per evitar el dos més ú. Ho fem. Després d’un atac llarg, tornem a fallar el llançament i en la defensa fem personal. Queden 4”. És el mateix jugador visitant. Tira el primer i el torna a fallar. Tira el segon i el fica. 63-63. Demano temps per preparar una jugada. Busquem dos solucions, una per rebre un exterior i provar el tir. L’altre per que rebi un interior i entrada o tir. Dues idees importants per no dir ordres: no perdre la pilota i anar tots al rebot. Sortim a la pista, i encara que la col·locació no era la que jo volia, la pilota arriba a un exterior que llança de tres amb tanta mala fortuna, per a ell, que la pilota no toca anella, descol·locant el rebot defensiu i permeten que l’agafi un dels nostres interiors, que s’aixeca i la fica. I just quan està la pilota caient sona el xiulet de final del partit. 65-63. Primera victòria de la temporada.

Es pot dir que van ser dos partits en un. En la primera part, vaig poder donar minuts a tothom. En la segona vaig tenir que ‘tirar d’experiència’. I això ho dic relacionant-ho amb el que deia, de que ser 11 és un mal de cap. Sóc dels entrenadors que volen jugar amb tots els seus efectius. Els jugadors, per sobre de tot, volen jugar i paguen per això. Tots, pels entrenaments, mereixen minuts, molts, però també tots sabem quins són els nostres punts dèbils. I dissabte teníem que guanyar, també lis agrada, i espero que els que van tenir menys minuts ho entenguin.

Proper partit diumenge a les 09:15 a Montcada. Jo no hi seré per un compromís familiar previ. Ens van canviar l’hora, per cert una put…, de la tarda al matí, i no he pogut arreglar-ho. Però no em preocupa. Bé de fet si. Segurament ho faran millor sense mi, amb els quatre entrenadors que tenim a l’equip.

SOM-HI!!!

#ituitubam #bam_sbm