FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

S. T. Masculí, Jornada 7: BAM B 58 – Casino del Centre B 62

Aquest cop he tingut que deixar temps abans de posar-me davant del PC per tal de complir amb la tasca de informar-vos del que va passar dissabte a l’àtic. Si ho hagués fet enseguida, segur que hauria escrit coses de les que, encara ser veritat, m’hagués repenedit per no ser políticament correctes i perquè al final no ens hi juguem res.

D’altre banda, és cert que no ens hi juguem res, que un cop acabat el partit tot s’oblida, o s’intenta oblidar, i penses en el cap de setmana que et queda amb la família i/o amics, en la setmana que ve i els problemes del cada dia, que aquests si que son importants, però això no vol dir que durant un parell d’hores en un dissabte, i unes quantes entremig de setmana, el bàsquet no sigui el més important. Que et deixis la pell per guanyar, que ho intentis fer be, millorar dia a dia. Per això quan et passa el que ens va passar dissabte, no ho entens.

En un partit de bàsquet tothom s’equivoca i moltes vegades. Els espectadors demanant uns dobles, uns ‘pasos’, un 2+1 que no ho són, els jugadors en les seves seleccions de jugades, els entrenadors en les seves decisions, els oficials de taula i, finalment, els que més queden retratats: els arbitres. Normalment, i encara els seus errors, acostumen a ser equilibrats. Tant lis fa qui guanya o qui perd. I la balança d’errors queda més o menys anivellada. Ho intenten fer el millor possible i es nota en la seva actitud.

Però no tots són iguals. Per desgracia hi ha qui vol ser el centre del partit. M’he trobat algun d’aquests per les pistes i si tens la sort que li has caigut en gracia, pots guanyar amb un equip molt dolent a un equip molt, però que molt, superior al teu. I si no la tens, millor que pensis que no et jugues res i en una hora ja haurà acabat tot. I el de dissabte era d’aquests.

El partit contra el Castelao Webs Casino del Centre B era important per tots dos equip. Empatats a 2-4 amb altres quatre equips, qui guanyés podia fer un salt en la classificació.

Vam començar una mica fluixos. Parcial de 0-3 en els primers dos minuts. Però un cop situats en pista primera de les dues ‘envestides’ a favor. Parcial de 9-0 en dos minuts. 2-6 en els següents dos minuts. I segon atac de rauxa en atac i seny en defensa. Parcial de 13-0. Resultat al final del primer quart 24-9. (Faltes 4-1)

I aquí va acabar el partit. Al minut 3 ja teníem el bonus. Parcial de 0-4. El criteri era diferent segons l’equip que defensava. També es veritat que l’equip contrari va sortir a fer pressió, dura i agressiva, que acabava en zona que nosaltres no sabien atacar. La pressió no era problema. Cada cop ens em sortíem però el preu era elevat. Cada cop hi havia un ‘toque’ de més que l’àrbitre no veia, però que en la nostra defensa si, i que ens anava posant nerviosos i traient del partit. Fins a 8 personals en contra per només 2 a favor. Parcial de 8-18. Només cinc punts de diferencia, 32-27.

A la mitja part, sense jo buscar-la, una gran perorada de l’àrbitre, total per agrair-me que tranquil·litzés els meus jugadors i per ‘renyar-me’ per protestar acte seguit, per dir-me que porta més de vint anys xiulant i per preguntar si jo creia si ell tenia algun interès en que guanyes un o altre equip. Jo només li vaig demanar una cosa molt senzilla: equanimitat, que xiulés el mateix a les dues defenses. Però ja vaig veure que no canviaria res.

Tercer quart idèntic al segon. Ells amb la mateixa defensa, ell amb el mateix ‘criteri’ i nosaltres encara més nerviosos i fora de partit. Resultat del quart 8-22. El partit havia canviat. D’estar 15 per sobre a estar 9 per sota. 40-49.

I vet a qui, que com érem nosaltres els que perdien, l’àrbitre ens va començar a ajudar. El que abans era personal, ara no ho era. Personals de llibre, ara no ho eren tampoc. Total que al minut 4 el marcador era de 49-51. I un altre partit començava. 49-53, 51-53, 51-55, 55-55, 55-57 i 57-57. Al minut 10 entravem amb empat. Una última cistella en joc per ells, 57-59. Després tirs lliures, 0/2 per nosaltres, 2/4 per ells. Quedaven pocs segons, crec que 6, quan amb 57-61, teniem dos tirs lliures. Fiquem el primer, 58-61 i sobre la marxa decidim tirar a fallar. Agafem el rebot fem cistella però resulta que ha hagut una falta nostre. No val la cistella i tirs en contra. Fica el segon. 58-62. Demano temps i anem a buscar el triple. Ho fem però fallem. Resultat del quart 18-13. Del partit, el ja comentat, 58-62.

Per tal de què es feu una idea, faltes en contra 31 i una tècnica a la banqueta, encara no sé que va passar i qui va ser el responsable, repartides en 4, 8, 10 i la tècnica, i 9. Per la seva banda, un total de 15 i una tècnica a un jugador, distribuïdes en 1, 2, 5 i la tècnica i 7. I per qui tingui algun dubte, si, la nostre tècnica va venir després que la seva.

No diré que tot és culpa de l’àrbitre. No seria just. Els del Casino, van saber aprofitar el ‘criteri’ per fer una defensa agressiva i dura i nosaltres no vam saber tranquil·litzar-nos i passar del ‘criteri’. Va ser una llàstima ja que en els minuts que vam estar es va jugar be. Fins i tot contra la seva zona.

Ja ha passat i toca oblidar.

Proper partit dissabte contra el SE Sant Medir C a la seva pista del Passatge Toledo a les 17:30. Van com nosaltres, 2-5. Partit difícil i amb forta carrega emocional. I per si fos poc, competim contra ‘El Clásico’ i el nostre no el fan per la tele.

SOM-HI!!!

#ituitubam #bam_sbm