FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

S. T. Masculí, Jornada 8: SE Sant Medir C 62 – BAM B 49

Aquest dissabte es jugaven dos clàssics gairebé a la mateixa hora. Be de fet, el de bàsquet, el que es jugava al Passatge Toledo, començava 45 minuts abans que el de Madrid, el que es jugava amb els peus. Però que era més interessant per molts dels que estàvem per jugar/mirar el clàssic del barri Sants-Montjuic, al que pertanyen les dues entitats. Les presses van fer que comencéssim més aviat, que descanséssim menys a la mitja part i que haguéssim menys personals, això si ben distribuïdes (prefereixo cent vegades un arbitratge com el d’aquest dissabte, amb tots els seus errors però equànime, al de la jornada anterior) de tal manera que quan nosaltres vam acabar, a 600Km encara anaven 0-1.

Però passem al nostre clàssic. Per començar pel principi, problemes durant la setmana per entrenar. Entre temes laborals i lesionats no hem pogut entrenar amb tot l’equip, però encara aquesta adversitat si que ho hem fet amb qualitat. Dels tres lesionats greus, ja hem recuperat un i esperem recuperar un altre aquesta setmana. Per tant, i teòricament, per dissabte teníem dues baixes, onze jugadors disponibles… però no. Tres jugadors més no podien venir per temes familiars avisats i un altre, que és entrenador, vindria a l’acabar el seu partit, però no sabia quan. Amb aquestes perspectives, set jugadors a l’inici de partit, i amb tres baixes per la mateixa posició, vam recórrer al sots25 i en Miguel, després de parlar-ho amb el seu entrenador va venir a donar un cop de mà. Gràcies als dos.

Vam voler donar una sorpresa de començament. I de fet vam aguantar força be amb una nova defensa. Marcador de 7-7 en el minut 4. Després d’un parcial de 7-0 (14-7) en dos minuts, vam tornar a una defensa ben coneguda i arribar amb un parcial de 2-4 al final del primer quart. 16-11 al marcador. No estava malament i de fet ja havien jugat els vuit jugadors presents sense que es notés cap canvi en l’actitud defensiva, no es feia malament. L’atac era el que encara no acabava de funcionar per presses i per que no agafen cap rebot (paciència que tampoc agafàvem en defensa i ja hem començat a fer-ho). Es té que dir que el S. Medir és un equip jove, que volia córrer i en aquest quart, pels mals atacs ho van fer.

El segon quart va ser diferent. Continuant amb la nostre defensa ‘normal’ vam tenir més paciència en l’atac i buscar solucions correctes i evitar les pèrdues de pilota. Conseqüència, vam guanyar el quart per la mateixa diferencia, cinc punts, 12-17. Mitja part amb empat a 28 al marcador. Però havíem estat per davant, 19-24 i 21-26 a tres minuts del final.

El descans era important, havíem fet una gran despesa d’energia per tal de mantenir-nos en el partit i tornar a començar podia representar un problema greu. I així va ser. Una personal de tir (1 de 2) i tres triples seguits per cap acció amb èxit en el nostre atac ens van deixar tocats. Parcial de 10-0 en cinc minuts. Però no ens vam rendir gracies a que la primera cistella nostre va ser un triple, que va ser com una glopada d’aire pur. I encara que la escletxa ja estava feta, no es va fer més gran. Del 38-31 del minut 5 al 46-40 del final del tercer quart. Parcial de 18-12, però, sempre positiu, d’un 10-0 a un 8-12.

I l’últim quart va començar com el tercer. Ja no quedava benzina i els joves del S. Medir podien córrer quan perdíem la pilota en atac. Un altre parcial, ara de 7-0, en cinc minuts semblava que ens condemnaria a una derrota dolorosa. Però vam tirar d’orgull i vam aconseguir empatar, 9-9, la segona part del quart. Si va ser insuficient, però va ser una acció de mèrit de l’equip, de voler jugar be, de no rendir-se. Parcial del quart 16-9. Resultat del partit 62-49.

Podem comparar aquest partit amb el de la temporada passada. Encara que el resultat va acabar amb la mateixa diferencia (68-55), nosaltres vam anar tot el partit per darrera i, opinió personal, aquest S. Medir és millor que el de la temporada passada. I els set més mig més ú han posat una actitud que, per exemple, vaig trobar a faltar fa dos setmanes. I si és vol s’acaba podent.

Dels jugadors del nostre equip només tres van jugar la temporada passada aquest partit. De fet, i com ja he comentat, estem encara en fase de construcció de l’equip ja que ‘vam perdre’ sis jugadors de la temporada passada, hi ha quatre cares noves, hem tingut viatges de feina i uns quants lesionats de llarga durada, de fet encara hi tenim. Això fa que no entrenem be el que podríem anomenar fer equip. Però anem pel bon camí.

Teniu una cita: Dissabte 28 de Novembre a l’àtic a les 16:30. Jugarem contra l’UB Sant Adrià C, serà un partit difícil, van millor classificats que nosaltres, però no es té que importar. Hem de voler defensar i des de la defensa guanyar.

SOM-HI!!!

#ituitubam #bam_sbm