FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Sènior Territorial, Jornada 2: ESCOLAPIS SARRIA C 87 – BAM B 64

L’inconvenient de donar el resultat a l’inici  de la crònica és que no et deixa gaire lloc a l’excusa. Com es pot justificar una derrota per 23 punts? I menys encara quan en el minut 5 de l’últim quart la diferencia era de només 10.

Tinc una manera de valorar les derrotes. Si es perd amb una diferencia de 1 a 5 punts, es pot considerar una qüestió de sort. Entre 5 i 15, es tracta de que ens ha faltat una mica de tot. Entre 15 i 25, em fallat massa i, amés, el contrari en sabia una miqueta més que nosaltres. I, finalment, si es perd per més de 25 punts, és el que s’anomena sortir apallissat. Fa temps que no surt un equip meu apallissat. Però avui hem estat a la frontera.

No hem començat malament al partit. Si que és cert que no anàvem amb tot l’equip. (Finalment ja hem tancat l’equip, aquesta setmana hem tingut una baixa però l’hem cobert). Dels 12 jugadors només la meitat, per diferents raons, estaven disponibles. I d’aquests sis, un tocat. Així que gracies a Karim, Jordi i Jan del nostre sots-25 per venir a ajudar. I al Dani per deixar-los venir.

Be, com deia, no hem començat malament. Cistelles per un i altre equip fins el minut 6, 8-10. I primera de les moltes pajares que anàvem a tenir. Parcial de 11-2 en la resta del quart.

El segon quart va, més o menys, anar pel mateix camí. Vam millorar en l’atac però no vam defensar be el triple. El resultat va ser de 25-16, amb 5 triples en contra per 2 a favor. I amb pajara inclosa del minut 6 al 9 (10-0).

El resultat a la mitja part era de 44-28.

Vam sortir al tercer quart amb ganes de jugar. I no es va fer malament. Excepte en un parell de minuts (7-0), vam estar bé. Força bé. Del 56-32, 24 punts de diferencia en el minut 5, tot just després de la desconnexió, a 60-50, parcial de 4-18, a pocs segons de finalitzar el quart. Llàstima d’un triple final. Marcador al final del tercer quart 63-50. Parcial de 19-22.

Començàvem l’últim quart amb esperances. Vam continuar jugant bé fins el minut 4. El resultat era de 68-58, parcial de 5-8.  I aquí es va acabar el partit. La gran pajara. L’atac va deixar de funcionar. No podíem defensar. O no arribàvem per culpa d’estar ja esgotats, no podia canviar per eliminacions i lesionats, o ens xiulaven personals, políticament correcte, justetes. Tant dona. El resultat és el que és i no canviarà. Parcial de 19-6 en els sis minuts finals. On en més de 4 minuts no vam poder fer cap cistelles.

Repeteixo que no li dono la culpa a l’arbitratge. Encara que hi ha coses que no entenc i que van motivar situacions, diguem-ne, surrealistes, oi Esteve? Però en un partit on tots dos equips estomaquen de valent, no potser que un, el de casa, se’n hi vagi amb 16 personals i l’altre 24, de les que 9 són a l’últim quart i 6 en els últims 5 minuts. Casualitat?

Estem treballant be als entrenaments. El problema és en els partits, on encara no hem pogut estar tots. I que consti que no em queixo dels nois que ens han ajudat, prou be que ho han fet. Però no és el mateix. Els sistemes i la compenetració amb els companys s’agafa als entrenaments. No cinc minuts abans del partit. Dels 12 jugadors hi tenim dos lesionats de llarga durada. Un d’ells està ja per començar. Amb sort i descans, el dilluns és festa, espero que els dos lesionats de dissabte es recuperin. I dissabte a l’àtic a les 19:00 contra l’Alheña poder estar tots. I guanyar!!!

SOM-HI!!!

#ituitubam #bam_sbm