FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Temps era temps

foto2 foto1a

Fins fa ben poc, la nostre pàgina web no ens permetia fer gaire cosa més que la publicació de les cròniques dels partits. I sense poder canviar el tipus de lletra, ni destacar paraules. Poder introduir una imatge era una quimera. Però això ha canviat. Ara tenim una web institucional que, a més, de les noticies i comunicacions oficials, introdueix una secció de blocs amb contingut multimèdia.

Fins ara les entrades continuen amb la mateixa tònica que les que fèiem amb el sistema antic. Les cròniques dels partits del SBM i les comunicacions de la Junta són les úniques aportacions que es van fent setmana a setmana. Perdó, aquesta temporada tenim també les cròniques de l’IAM. Però és poc. Estic convençut que hi ha gent que pot dir la seva respecte al BAM. A tots els nivells. La seva història, recordem que som un dels clubs més antics de Catalunya. També podem parlar de temes esportius que poden ajudar als nostres jugadors i també explicar als pares dels nostres equips de promoció conceptes tècnics per ajudar-los a entendre un esport que té tres reglaments en funció de la edat del jugador, això si sempre amb la mateixa idea principal: cinc contra cinc i fer passar la pilota per la cistella.

Hem demanat als dissenyadors de la web, poder introduir una secció de comentaris, obrir una finestra a l’opinió del lector del bloc per poder tenir una comunicació bidireccional. Que qui ‘perd’ una estona del seu temps escrivint una entrada pugui conèixer la rebuda del seu escrit. Esperem que aviat puguem estrenar aquesta secció.

I bé, després de tota aquesta perorada, toca anar al tema de la present entrada. Avui he deixat l’SBM i he volgut anar trenta-cinc anys enrere. Si, les dues fotos que acompanyen aquest escrit són de la temporada 80-81. L’equip era el Junior, no hi havia com ara l’A, el B o, fins i tot, el C, segons la temporada. Només un equip per categoria. I no tots eren juniors. En la llista de jugadors d’aquest equip, hi havia un junior de segon any i sis de primer, tres juvenils de segon any i un de primer. Com podeu veure una mescla ben estranya.

Però anem a pams. Per què he seleccionat aquest i no un altre? Perquè, al menys per a mi, va ser la millor temporada de totes les que vaig jugar. L’equip va ser un dels millors, crec que tercers en la lliga, en una època on no hi havia nivells federatius. On els equips que et tocaven eren els mateixos que li havien tocat al Sènior excepte quan eren de fora de la província de Barcelona. Amb partits on coneixies al contrari, fins i tot, pel nom perquè gairebé cada temporada coincidies amb els mateixos equips. Equips desapareguts com el Col·legi E. Pardo Bazán o les Escoles del Metro, o altres que hi són encara C.E. Laietà, Lluïsos de Gràcia, i molts altres.

Teníem com entrenador a Josep Ma. Codina, el senyor de l’etern puro (primer per la esquerra dels que estan en peus en la foto de l’equip). Ens va ensenyar molt del bàsquet però també d’una filosofia de vida en la que el bàsquet era una peça important, però en la que calia gaudir del moment. Gracies a ell, vam poder acabar la temporada amb una excursió a Eivissa de tres dies, on el bàsquet va ser la excusa.

A continuació d’en Josep, a la foto hi tenim al Sergio Martínez, Jordi Monclús, Andreu Hermo, Joan Mestres, F. Xavier Julià i Elies Hermo (delegat de l’equip). La línia dels que estan ajupits la formen, també de esquerra a dreta, Victor Martín, Manolo Cardona, Xavier Lopez, Xavier Batlle, Toni Bandrés i Joan Albanell.

De tots els que formàvem aquest equip, dos ja no hi son entre nosaltres, el meu pare i en Josep. Dels altres, excepte en Xavier Batlle i en Xavier Lopez, els dos jugant els dimarts amb els veterans, i el Victor, amb qui em trobo a vegades a l’Ateneu, fa molts i molts anys que no en sé res. De tots, si no estic errat, només quatre vam arribar a jugar en el sènior A (Xavi L., Sergio, Jordi i jo mateix), encara que en el nostre primer any a aquesta categoria, uns quants vam fer una escala en el sènior B que va jugar a provincial (l’actual territorial) juntament amb una part del sènior que havia estat jugant fins llavors a OAR, amb en Josep com entrenador.

Es diu que temps passats van ser millors. No ho crec. Però si que diferents, ni millors ni pitjors. Cert que es feien festes, sopars, excursions on la participació era elevada, no tan sols per part de jugadors, sino que també per amics i familiars. Però també és veritat que érem molts menys que ara. I també ajudava que, en aquella època, com ja he dit, juvenil, junior i sènior juguéssim sempre al mateix lloc i dia, diumenge, (primer el juvenil a les 09:30, junior a les 11:00 i sènior a les 12:30, encara que després es canviessin els horaris de juvenil i junior) i els desplaçaments es fessin en autocar sempre que es jugava fora de Barcelona. Era més fàcil que ara el fer pinya.

Comentar les edats de juvenils i juniors de la època, ja que eren una mica diferents a l’actualitat. Per començar la categoria juvenil ja no existeix, seria la formada pels que ara són cadets de segon any i juniors de primer. Juniors serien els que ara son juniors de segon any i primer any de sènior.

I, voldria, per acabar, recordar  a tots els entrenadors que he tingut, i que d’alguna manera han contribuït a que ara, encara, m’agradi aquest esport:

.- Infantil i primer any de juvenil, en Miquel Casanovas, el primer de tots.

.- Segon any de juvenil, per culpa de horaris, Josep Figuera (entrenador del sènior)

.- Segon any de sènior, i la meva última temporada per lesió, Josep Ma. Batlle

.- i en Josep Ma. Codina (durant les altres 4 temporades)

Espero que us hagi agradat. Però de totes maneres, perdoneu la batalleta.

#ituitubam