FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

The Long and Winding Road (SBM, Jornada 2)

Aquesta temporada té molts qualificatius. Serà llarga, 26 partits sense cap jornada de descans, excepte una jornada entre la primera i la segona volta. Serà dura, com ja us vaig comentar juguem a una nova categoria de territorial on es suposa que hi juguen tots aquells equips que es consideren capacitats per jugar a tercera però que per problemes de places no ho han pogut fer. Serà diferent, per primer cop en molts anys, la nostra samarreta no serà blava exclusivament, ja que recupera unes barres blanques històriques i també es recupera el color vermell per la segona equipació. Amés lluirem amb orgull el logotip del 90e aniversari del club. També serà nostàlgica, hem deixat el mític àtic, o #BlauArena com ja el coneixem, per anar a jugar al pavelló de la Espanya Industrial. Serà la meva última temporada. Passi el que passi, la idea és que sigui la última. No em refereixo a deixar aquest equip i entrenar un altre. No, després de deu temporades he decidit deixar d’entrenar i reprendre altres activitats que no són compatibles amb portar un equip. No puc dir si serà un adéu definitiu o temporal, la vida dona molts tombs i ja sabeu “mai diguis mai més” però si que és segur que la temporada que ve descansaré. I serà titulada, recordant temporades passades, en aquesta les cròniques tornen a portar títol. Les dues primeres han portat el nom de dues cançons (avui una de The Beatles) però intentaré buscar també entre pel·lícules, series de TV i altres.

Anem al partit de diumenge 7 d’Octubre. Jugàvem contra l’ASME, al seu pavelló a la Verneda. Aquest equip és un dels coneguts de la temporada passada. En el paper, i mirant el que s’havia fet la temporada passada, no teníem que tenir gaires problemes per guanyar. Però les condicions no eren les mateixes que en el partit jugat a la temporada 2017-18. Per començar era l’últim partit de la temporada, l’equip funcionava com una màquina ben engreixada i no com ara que estem ajustant-la de nou. L’equip contrari arribava en una pendent negativa, ara ni negativa ni positiva, i no estava format per els mateixos jugadors, hi havia jugadors nous. La temporada passada es va jugar el partit en una pista “petita”, aquesta en la “central”. Molts canvis respecte a la temporada passada. Per tant, no ens podíem confiar gens.

Començament de partit bo per part nostre, parcial de 2-8 al minut 5. Al minut 8 i després de dos triples seguits de l’ASME, marcador de 9-10, del que ens vam saber refer, acabant el quart amb un parcial de 0-9. Parcial del primer període 9-19.

Semblava que anàvem a poder repetir el marcador de la temporada passada. Però no. Del 14-24 del minut 3 al 22-24 del minut 5. No vam saber tenir el cap fred i vam perdre en un minut i mig, tota la feina feta. Si que vam tornar a eixamplar la diferencia, 22-28, però ara no érem capaços de mantenir-la. I per si fos poc, a l’ASME li entraven tots els triples. Resultat a la mitja part 32-34. Parcial de 23-15. 6 triples en contra per 3 a favor.

El problema el teníem en defensa. Després d’un quart on el contrari només ha pogut fer 9 punts, que en el següent te’n faci 23 és un símptoma clar que la teva defensa fa aigües per tots costats. Teníem que defensar però per sobre de tot, teníem que defensar el seu tir exterior. Ho vam fer a estones. La diferencia en el marcador feia l’efecte molla. Ara era d’1, ara era de 4, ara tornava a ser d’1. Marcador a final del tercer quart de 47-51. Parcial de 15-17.

Arribàvem a l’últim quart en una situació difícil. Com he dit, l’ASME ficava pràcticament tots els llançaments de tres que intentava, per tant si volíem guanyar es tenia que evitar per sobre de totes les coses els seus llançaments exteriors. No es va poder evitar del tot però si que van entrar només dos (11 en total, la meitat dels punts de l’ASME). En quant al quart, gairebé una repetició del tercer, però aquest cop es van posar per davant en el marcador en dues ocasions. La primera al minut 3, 54-53. La segona al minut 8, 63-62, que va coincidir amb la seva última cistella. Es va defensar millor del que s’havia fet fins el moment i es va poder fer un parcial de 0-6 en els últims dos minuts. Parcial de l’últim període 16-17

@ASMEbasquet 63 – @basquet_BAM SBM 68

Vam poder guanyar gracies a l’esforç col·lectiu, sobre tot en l’atac. Quan es va veure que no entraven els llançaments exteriors es va saber canviar el xip i jugar per dintre, buscant als interiors o bé fent penetracions. En defensa, es va notar en el tancament del rebot. Però encara no estem al màxim de les nostres possibilitats, Ni tan sols estem a prop. Poc a poc i amb bona lletra. O dit en termes esportius, entrenament a entrenament. I amb voluntat d’anar millorant.

Diumenge que ve, 14 d’Octubre, juguem a la nostre pista, al pavelló de l’Espanya Industrial. A les 10:30. Contra el Lima-Horta B, Un altre dels equips contra els qui vam jugar la temporada passada. Al #BlauArena en el primer partit de la segona volta els vam guanyar. Diumenge serà un altre història. Només una cosa si que es puc assegurar. Ho farem lo millor possible!!!

#SOM-HI #esperitC

#iutitubam #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet