FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Una derrota que esperona (Diari del BAM infantil IV)

BAM 45 – IPSI 52

 

BAM-IPSI-1

Si parlem de bàsquet, l’expressió “dolça derrota” és perillosa. Si justifiques que has perdut i que la desfeta ha estat ajustada o digna, pot semblar que ets conformista, i a més derrotista. Però hi ha vegades que, de la mateixa manera que guanyes i l’entrenador de torn et clava unes vint bronques cada temps mort, alguns partits els perds, però el revés et serveix per mantenir-te a flot i et dius: “A la propera, aquesta victòria contra aquest equip no se’ns escapa”. Si l’home és l’únic animal que s’estimba dues vegades contra la mateixa pedra, el BAM infantil dels nostres amors va caure de nou contra l’IPSI. A la tercera, serà la vençuda.

En el partit d’anada la diferència va ser de 20 punts, aquesta vegada l’equip va caure per un ajustat 45-52 en la primera derrota a casa. ¿La sensació? Que s’hagués pogut guanyar i que, malgrat no fer-ho, els nois de Xavi Paredes van posar primer una galta i després l’altra. Ho van donar tot i només la falta d’encert en el setè quart els va privar de la victòria. Si tota pedra fa paret, aquesta derrota serveix per cimentar el projecte de l’equip que confirma la seva progressió malgrat caure contra un equip amb quatre jugadors de molta alçada.

Un el·làstic i artístic Samuel Micha amb 9 punts i un extraordinari i batallador Joan Fort amb 8 van liderar l’atac d’un BAM que en defensa es va trencar la cara el dissabte a l’Àtic. Això de “trencar-se” no és literal, és clar, però el fragor dels equips va ser molt intens. Aquí incloem una petita mostra documental on es veu un jugador de l’equip amb el genoll ensangonat i en cadira de rodes per culpa de una mala rebrincada en el turmell.

BAM-IPSI-2El partit va ser molt igualat. De fet els blaus van guanyar cinc dels vuit quarts, però els tres que van perdre (el segon 5-13, el cinquè 0-7, i el setè, 2-11) van dilapidar les seves esperances. Aquest dissabte que ve tenen festa, perquè és pont, i del següent partit, contra el Matadepera, ja donarem notícia en uns quants dies.

Una nota final: en aquest blog raríssimament parlarem dels àrbitres, millors o pitjors fan la seva feina i el grau de voluntarisme que ofereixen és admirable. Si a tot cas, parlarem per aplaudir la seva bona actuació. De fet, el dissabte el partit el va dirigir Luis Aceña, que va fer una feina extraordinària, justa i, moltes gràcies, pedagògica. Durant i després del partit va explicar els nens el què feien malament… ¡i com ho podien fer millor!

Sí, senyores i senyors, aquest es un esport meravellós.

BAM-IPSI-3

El BAM infantil, patrocinat per segon any consecutiu per Agrupació, està format per Álex Blanco, Éric Bouzas, Marc Castell, Ferran Cid, Oriol Comas, Sergi Comas, Miquel Davitashvili, Joan Fort Sirera, Samuel Micha, Adrià Rubio, Pol Soriano i Tomàs Vivanco.

Crònica  enviada per en Felip Vivanco