FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

With a little help of my friends (SBM Jornada 5)

Quan em poso a escriure la crònica del partit del cap de setmana anterior ( o fins i tot de dos enrere) sempre em proposo fer-ho en versió curta. Quatre línies, incloent el resultat. Però a l’hora de la veritat, sempre trobo alguna cosa que em dona peu a “enrrollar-me com una persiana” com dèiem quan jo era jove, més o menys a la Edat de Pedra, dècada dels vuitanta. Fer la versió curta estaria més que correcta i, de fet, és el que fan els altres cronistes a les xarxes socials (instagram, facebook) però no és el meu estil. Els que seguiu aquests escrits des del començament, fa ja nou temporades, heu vist com més que fer una crònica d’un partit, he intentat també fer-vos sentir tot allò que ens passa pel cap i que, a vegades, justifica les decisions que prenem, encertades o erràtiques, que de tot hi ha. Quan he posat títol a les cròniques, he volgut que estiguessin molt relacionats amb el que va ser el partit o en la situació anímica de l’equip. I gairebé sempre ho he justificat o us ho he fet veure. Avui no. Avui toca saber llegir entre línies.

Aquest diumenge passat, 28 d’octubre, dia de la presentació dels equips del club i del merescut homenatge al Fèlix, nosaltres teníem que jugar contra el CB Ramón Llull C. Vell conegut de temporades anteriors i equip difícil, tant a la seva pista com fora d’ella.

Equip difícil per que esta format per jugadors que han estat en Copa, 1a i que, encara la seva veterania, compleixen amb el refrany castellà de “el que tuvo, retuvo”. I, Déu n’hi dó, com “retuvieron”.

Però anem al partit.

Marcador pobre, en general. El primer quart va acabar amb 12-13. Potser el canvi d’horari, potser les bones defenses, van fer que els atacs dels dos equips no acabessin en cistelles. Dos triples i 2 de 5 en tirs lliures pel nostre costat. Tres tiples i 2 de 8 pel seu.

Semblava que ho teníem. Si que és veritat que només vam estar un moment (5-3) per davant en el marcador. Però la bona defensa ajudada per la seva falta d’encert en els tirs lliures ens compensava dels nostres mals atacs. I no dolents per no saber jugar-los. Dolents per la mala punteria i no anar a buscar el rebot.

En el segon quart més del mateix. 10-13 aquest cop però on ells van aconseguir una màxima diferencia de 6 en dues ocasions (16-22 i 17-23) i una de 7 (19-26). Un triple i 3 de 7 en lliures per nosaltres. Cap triple i 5 de 8 pels visitants. Marcador a la mitja part 22-26.

Sempre hi ha un moment on el cap perd la partida. On en lloc de tenir paciència ens llancem d’una forma irracional i deixem de creure en el “nosaltres” i el “jo” malauradament s’imposa. D’estar a tocar a estar a 11 punts de diferencia amb un parcial de 4-11 en sis minuts. S’havia obert la escletxa. Es va saber reaccionar però el mal ja estava fet. El cap havia estat substituït pel cor. Parcial de 11-7 en els últims 4 minuts. Parcial del quart 15-18. Dos triples per equip. Una de dos en tirs lliures per nosaltres i cap llançat per ells.

L’últim quart crec que si no és el que menys anotació conjunta té de tots els quarts que mai hem jugat, poc li falta. 9-12. Tres cistelles en joc per cada equip (una d’elles triple per part nostre i dos per la seva). 4 de 6 en tirs lliures pels visitants per 2 de 2 per a nosaltres. Si dividim el quart entre el que va passar del minut 1 al 6 i del 6 al 10, es pot veure que vam saber reaccionar quan les cosses estaven fumudes. Parcial de 2-10, 39-54 en el total, al minut 6. Parcial de 7-2 per acabar. Ara que més de tres minuts sense cap cistella per part de tots dos equips.

@Basquet_BAM 46 – @CBRamonLlull C 56

Som un equip reactiu. Quan les coses es posen malament, som capaços de baixar el cul, pressionar les línies de passada i defensar com cal. Però en l’atac fallem. No tenim paciència i ens deixem portar per l’instint. No sabem compaginar la “sang calenta” amb el “cap fred”. Si que és veritat que algunes jugades individuals “surten airoses” però moltes es queden en res. Així s’explica que en els últims 4 minuts el parcial fos de 7-2 però que s’estigués més de tres minuts esperant una cistella. Així s’explica que, encara que tinguéssim bonus des del minut 7, només s’anés un cop a la línia de tirs lliures.

Però aquesta és la meva feina. Que aquest equip torni a creure en aquest equip. I un cop ho aconseguim, tot el demes vindrà rodant. Potser no les victòries en la quantitat que hi voldríem. Però si la satisfacció de haver fet be les coses. I potser així alguna més caurà.

La propera setmana juguem, encara que hi hagin afortunats que gaudiran d’un llarg cap de setmana, pont inclòs. Ho farem el diumenge 4 de Novembre, a la “meravellosa” hora de les 19:30 contra el CB Kobras A. Per tal de que us feu una idea del que ens podem trobar, dir que la temporada passada vam jugar contra el C i ells van quedar cinquens amb tres victòries més que nosaltres. Per cert, posats a recordar posicions de la temporada passada, el CB Ramón Llull C va quedar tercer i el Lima-Horta B, contra el que també hem jugat, quarts. I nosaltres sisens.

#SOM-HI #esperitC

#iutitubam #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet