FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

A la tercera va la bona (SBM Play-Off 1)

En aquesta època de xarxes socials, internet, fake news i fast news, on els finals de les pel·licules (noo, encara no he vist Avengers Endgame) i els de les series (siii, he vist el final de GOT i de The Big Bang Theory) es estripen (Spoilers en “moderno”) igual ja us ha arribat el que hem fet, tant les noies del SAF com nosaltres. En aquestes línies us explicaré com ens ha anat a nosaltres posant una mica d’incògnita, per si un cas. En el cas de les noies, curt i ras, han guanyat (59-52). Primer esglaó per la permanència superat. Felicitats noies i no baixeu la guàrdia!!

Anem doncs al que toca. I avui per la necessitat d’informar-vos el més aviat possible, em poso a escriure la crònica la mateixa tarda de diumenge, 26 de maig, que hem jugat. Com us deia en la crònica anterior, contra el onzè classificat del grup 3, el NECEN Viladecans BM, encara que amb la mateixa relació de victòries/derrotes que nosaltres. Sabíem que no tenia que ser un partit senzill, ja que el nostre delegat, en Pere, els havia estat veient en el seu últim partit (scouting, que diuen ara). I ho hem confirmat a l’arribar a l’Atrium de Viladecans tant per la pista com pels jugadors contraris. Però nosaltres ens hem preparat per aquest play-of. La dinàmica d’entrenaments ha canviat, així com l’assistència, tan a entrenos com també al partit, sent necessària una convocatòria per triar els dotze jugadors. Convocatòria, per cert, difícil de fer pel grau d’intensitat, motivació, el que es diu compromís de tots.

Bon començament de partit. Cert que la primera cistella ha estat del Viladecans, però en tota la resta del quart hem anat per davant de l’electrònic, excepte un moment (12-11). Però no hem acabat de marxar i posar una diferencia gran de punts. El màxim han estat els 4 del 13-17 i 15-19. Parcial del primer quart, 17-19.

Era qüestió de defensar una mica millor. Una mica només perquè, de fet, no ho fèiem malament. Hi havia molt d’encert en els llançaments de tots dos equips. I vam pujar el llistó defensiu en el segon quart. Només 14 punts en contra, dels que 8 van caure del minut 7 al 10. Bon atac, sobre el paper, amb 18 punts en aquest quart. Repeteixo, sobre el paper. Us preguntareu el per que de la reflexió “sobre el paper”. Al principi del minut 7, el marcador era 23-37. 14 punts de diferencia després d’un parcial de 6-18. I després cap punt. El problema més que el no ficar la piloteta per la cistella (que hi farem!! Quan no vol entrar, no entra) va ser l’enfonsament de la defensa i això portava els nervis en atac, i tornàvem a fallar, i així en bucle en els últims 4 minuts del segon quart. Marcador al descans 31-37.

Ens anàvem al descans amb 6 punts de marge. Cert que hi havíem tingut 14, però també era cert que ho havíem ficat tot, com aquell que diu, i teníem que començar a fallar. El problema va ser no tenir la mateixa intensitat defensiva esperant que la pilota tornés a entrar.

Vam parlar d’això al descans, volíem des de la part tècnica tranquil·litzar als jugadors, però vam començar el tercer quart com vam acabar el segon. Parcial de 16-0 en, gairebé, 8 minuts. Si sumem tots els minuts són pràcticament 12 sense ficar una cistella ni forçar una personal. Parcial total d’aquests 12 minuts, 24-0. Marcador 47-37. No es feia res en atac, excepte alguna que altre penetració ben tancada per la defensa del Viladecans i algun triple que no va voler entrar. Però, gracies a la estadística alguna tenia que entrar, vam anotar un triple i vam tornar a defensar. I a atacar. Parcial de 4-7 per acabar (només una cistella en joc) els quatre últims minuts. Parcial del quart 20-7. Marcador 51-44

No ens anàvem a rendir. Tornàvem a tenir confiança. Bones defenses en el començament del quart periode i dos triples per apropar-nos (51-50) Dos més 1 per ells (54-50) i un altre vegada bones defenses i atacs buscant la personal (ja tenien bonus) i la cistella fàcil (54-55). Era el minut 5 quan ens posàvem per davant a l’electrònic. Però quedava un món. Cistella seva (56-55) contestada amb dos bones defenses, amb sortida de contraatac, que va provocar una personal (dos tirs, un d’ells fallat) i una cistella després de la següent bona defensa (56-58) Quedaven encara dos minuts. Triple per ells (59-58). Una mica més d’un minut sense cistelles per cap equip quan va arribar la última nostre (59-60) Un altre bona defensa, recuperem pilota, fem bon atac, pilota a l’interior i ens fan personal. Dos tirs. Llança i falla els dos. Tornem a defensar bé però fem personal. Dos tirs del seu interior. Fica el primer. Falla el segon. No hi ha temps per més. Prorroga. Parcial de 9-16. Marcador 60-60.

Primera cistella d’ells, 62-60. Bon atac nostre i cistella, 62-62. Després bones defenses fins al final. I mala sort en l’atac. Fins que a falta de 18 segons ens xiulen personal. Torna a ser l’interior d’abans. Falla el primer. Fica el segon. 63-62. Temps mort. Decalatge de 4 segons. La jugada la podeu veure al video. La fiquem. 63-64. Queden 7 segons. Catenazzio sense faltes. Acaba el partit sense ni que tan sols puguin llançar. Parcial de la prorroga 3-4. Marcador final del partit:

NECEN Viladecans BM 63 – @Basquet_BAM SBM 64

Després de dos prorrogues aquesta temporada, per fi hem guanyat la tercera.

Ens queda molta feina. Però qui pega primer, diuen, pega dos cops. I no és el mateix jugar a casa amb la obligació de guanyar a tenir un petit marge de maniobra. Una xarxa salvadora en cas necessari, però que no volem fer servir. Anem a totes per diumenge que ve.

I us esperem. Més que mai necessitem tenir el suport de tots els membres d’aquest club. Dels companys que ens han ajudat durant tota la temporada, de la mainada, dels equips de promoció i dels juniors i sèniors i dels pares/mares/família, amics, coneguts i saludats. Jugarem al pavelló de la Espanya Industrial a les 10:30 del matí del proper diumenge 2 de juny. Tots som BAM.

#iutitubam #SOM-HI

#esperitC #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet