FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Bye bye. Hasta otro ratito!!

Diuen que “lo prometido es deuda”. Us vaig dir en la crònica de l’últim partit de l’SBM que faria un últim escrit. I ho serà de veritat. No es tracta de l’últim escrit de la temporada com ho han estat fins un total de deu, un per cadascuna de les temporades que he tornat a estar entrenador al BAM. No, aquest és el últim d’una etapa. No vull dir que és la última de totes. Com al títol de la pel·lícula de James Bond, “mai diguis mai més”, jo tampoc vull dir que mai més tornaré a entrenar un equip, i si ho torno a fer, serà a aquesta casa (si em volen!) que, esportivament, ha estat sempre casa meva.

Ja us he explicat la història, crec que més d’un cop, per tant no ho tornaré a fer. I em concentraré en aquestes deu temporades de la Edat Moderna.

Vaig començar amb el cadet masculí C a la temporada 2009-2010. I durant quatre temporades vaig entrenar diferents cadets masculins a diferents nivells i amb resultats ben diferents. I a la temporada 2013-14 agafava la responsabilitat de portar el sènior C masculí. En aquestes sis temporades hem sigut el C però també el B, segons les circumstàncies del club, però sempre hem estat a Territorial, excepte aquesta temporada que hem estat a la nova categoria de Territorial A i que, a empentes i rodolons, hem estat capaços de romandre.

Són molts jugadors tant cadets com sèniors durant aquestes deu temporades però hi ha dos que han estat amb mi les sis temporades del sènior, en Dani, “capi forever”, i en David (capi reserva), i que m’han ajudat molt, moltíssim, tant en condicions normals com en els moments fotuts, com va ser la meva llarga baixa de la temporada passada.

Són també moltes les cròniques escrites. Començant per les quatre línies, si l’Andreu només escrivia mini-cròniques, de la primera temporada, fins la última del partit del play-out jugat fa deu dies, són un total de 248 cròniques. Per un total de 254 partits. No està malament, oi?? Per cert que les tinc totes guardades.

Amb una crònica meva, la temporada 2015-16, estrenàvem la nova web. I, si no estic errat, també serà un escrit meu, l’últim que es publicarà ja que he sentit rumors de que es vol canviar. Em queda decidir que faré amb els mitjans de comunicació oficials de l’equip, independents del club. El compte de Facebook (Bam_SCM) i el de Twitter (@bam_scm). Però no vindrà d’un dia.

D’aquest 254 partits, s’han guanyat 94 només. Un 37% o el que és el mateix, un de cada tres. Podria buscar i trobaria excuses per aquest percentatge. No ho faré, jo sé el que hi ha darrere i els jugadors, tant els cadets com els sèniors, també. Si que ens hagués agradat tenir millor relació victòries-derrotes, però tenim el que tenim. A nivell de punts el total es de 14173 (55,80 per partit) a favor i 15310 (60,28) en contra. No, no hi ha més dades numèriques.

Tampoc ho vull fer massa llarg. Encara que sigui un adéu, més o menys, definitiu, només ho és de les pistes. Tinc intenció d’anar a veure partits, única oportunitat de veure bàsquet gratis ara per ara, i de visitar als que també han estat companys però a nivell directiu, ja que us recordo que, a part d’entrenador, he estat membre de la junta directiva durant dotze temporades.

Només quedaria donar les gracies:

.- Al Dani, que sent el director tècnic la temporada 2009-2010 es va atrevir a donar-li un equip de cadets a un entrenador que feia temps que no feia de tal.

.- Al Josep i els altres membres de les diferents comissions esportives per deixar-me continuar fent-ho, encara el malament que ho feia.

.- A tots i cadascun dels jugadors que m’han aguantat (i que jo he aguantat) per l’esforç i bones estones que hem passat.

.- Al Pere, bon delegat, bona persona i millor amic.

.- A la meva família, especialment la meva dona, per sacrificar els caps de setmana i deixar-me fer una de les activitats que més m’agraden.

I per acabar, un record a tres persones que ja no hi són entre nosaltres: en Fèlix, en Codina i al meu pare.

Fins sempre!!!

#iutitubam

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet