FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Game Over (SBM Play-Off 2)

Vagi per davant que no serà la última vegada que podreu llegir un dels meus escrits. Si que és veritat que la temporada, per fi, ha acabat, però encara voldria fer un últim escrit, segurament la setmana que ve, per tancar la temporada amb els típics tòpics. Avui, però, és el dia d’escriure la crònica de l’últim partit de la sèrie de permanència en Territorial A. De l’últim partit de la temporada.

Tornàvem a jugar contra el NECEN Viladecans BM. Aquest cop a la nostra pista, al Pavelló de la Espanya Industrial a la nostre hora habitual però amb la diferencia que estàvem sols com a mussols. A la pista que no a les graderies.

L’avantatge de jugar en tan sols una setmana amb el mateix rival, et dono l’avantatge que recordes perfectament com era i durant la setmana busques i practiques la tàctica que creus més encertada. Però no ets l’únic que ho fa. El rival també disposa de les mateixes oportunitats. Un altre avantatge de que tothom hagi acabat és que pots garantir els entrenaments amb personal d’altres equips que poden donar-te un cop de mà si fos el cas. I això fa que puguis fer sorpreses a l’alineació. Tenir un parell d’asos a la màniga. Vagi per davant als prop de vint jugadors que, fos per un, dos, tres o tots els entrenaments, han vingut a donar un cop de mà i donar nivell als entrenaments i, per què no dir-ho, a fer difícil la tasca de triar els dotze que es poden inscriure a l’acte.

Teníem clares un parell de coses, apresses de la setmana anterior. Intensificar la defensa, la primera. I per fer-ho vam estar durant la setmana assajant una nova defensa. I la segona, fàcil de dir, molt difícil de fer: mantenir la calma quan la pilota no volgués entrar per la cistella.

Amb aquestes dues premisses, vam començar el partit. I ja es va notar des del primer segon que anàvem a defensar bé. Parcial de 6-0 en els primers tres minuts. I es va continuar amb aquesta idea única de la bona defensa tot i els canvis necessaris, un per lesió al minut 3, i els altres quatre per cansament. Parcial d’aquest primer quart 16-9, on només destacar en el camp negatiu el pobre percentatge de tirs lliures (3 de 8) i com a positiu els tres triples de tres jugadors diferents.

Jo ho tenia clar. Els jugadors ho tenien clar. S’hauria de defensar com en el primer quart durant tot el partit si volíem guanyar. I s’hauria de córrer. No havíem encara pogut sortir al contraatac i ho necessitàvem per trencar el partit. La bona defensa ens tenia que permetre robar pilotes i aquest era l’objectiu marcat pel segon quart.

I es va fer. Mateixa pressió defensiva però una velocitat més en atac. Parcial del segon quart 21-12. Un altre vegada tres triples. I una altre cop, pobre percentatge en tirs de personal (0 de 2, 3 de 10 en total)

Marcador a la mitja part 37-21.

Guanyàvem de 16 a la mitja part, però es va parlar a la xerrada tècnica del descans de no baixar els braços, de no confiar-se, de sortir endollats, de continuar defensant amb intensitat i de sortir en contraatac.  I no donar cap oportunitat a la reacció del rival. Hauríem de ser nosaltres qui féssim la primera cistella i alguna més per “matar” el partit.

I ho vam fer. Parcial de 4-0 en un minut, dos de dos en tirs lliures pel Viladecans, i un altre parcial de 6-0. 47-23. Al minut 10, la diferencia era de 26 punts, 53-27, que al final del tercer quart era de 23 gracies a un triple en contra. Parcial de 16-9. Una de dos en tirs lliures (4 de 12 en el total) i tres triples altre cop a favor. Marcador total 53-30.

Quedava un quart. Deu minuts. La diferencia era de 23 punts. Semblava que estava fet. Però el rival també juga i van canviar la defensa a zona. I ens van agafar a contrapeu. Parcial de 4-14 en set minuts. 57-44, 13 punts de diferencia. No va fer falta ni demanar temps mort. Tots plegats vam veure les orelles al llop i tots sabíem el que ens havia passat. Vam tornar a defensar amb intensitat i a no deixar-los ni atacar ni muntar la zona. Conseqüència, parcial de 9-4 per acabar. Total del parcial 13-18. I aquest cop sense triples i amb 7 de 8 en tirs lliures (11 de 20 en el total)

Marcador al final del partit:

@Basquet_BAM SBM 66 – NECEN Viladecans BM 48

Amb aquest resultat i tenint en compte que també havíem guanyat el primer partit del play-off i que aquest era al millor de tres partits, ens hem quedat en la categoria, Territorial A, que era l’objectiu per la temporada. Cert que ens hagués agradat fer-ho sense necessitat de play-off, però com diuen “bé està el que bé acaba”. Ens hem sortit de tots els problemes però hem d’aprendre pel futur. Veure el per què de tot plegat i buscar solucions.

I com deia, aquesta és la última crònica d’un partit que escric. Intentaré fer un últim post per acomiadar-me. Com us vaig dir a una de les primeres cròniques d’aquesta temporada, he decidit tancar aquesta etapa com a entrenador i descansar. Més detalls a l’últim post.

Fins aviat!!

 

#iutitubam #SOM-HI

#esperitC #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet