FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Tie break (SBM Jornada 17)

Encara que sigui avançar-me als esdeveniments, encara que estigui fent allò que s’anomena “spoiler” o, el que sempre s’ha dit, “estripar el final”, començaré la crònica parlant de les prorrogues. Com tot a la vida, es poden veure de dues maneres i mai coincidiran. Hi ha partits on, sigui perquè l’ha forçat el teu equip o sigui perquè el teu equip té menys personals o més físic, ja t’estan bé. Però hi ha altres on potser haguessis preferit perdre d’1 i no tenir-la que jugar perquè aquests cinc minuts afegits son un patiment on queda disfressat l’esforç que has fet. No ho dic per aquest diumenge. A l’escriure aquestes línies recordava la última prorroga d’un equip portat per mi (l’SCM) on vam fer un parcial positiu de 13-0. Al final el que queda és això, que el teu equip ha perdut de 13. I ni tan sols pensar que ho vas tenir a la mà et recompensa. Potser per això mateix, perquè no ho vas saber tancar quan ho vas tenir, t’emprenyes més o et queda cara de babau, que vindria a ser el mateix. Les prorrogues no son justes, però tampoc ho son els partits. De fet l’esport, en general, no és just. Sempre diem que “jugues com entrenes”, i sempre pensem que si juguem be, guanyarem. Però no és cert. Hi ha més factors, molts, que també influeixen. Per començar el contrari, la pista, l’àrbitre, l’hora, la sort…

Parlem de diumenge al #PavelloEspanyaIndustrial. Jugavem a les 10:30 contra el CB IMMA A, equip millor classificat i que a la seva pista ens va guanyar per 17 punts, 83-66. Tots recordàvem que en aquell partit s’havia perdut perquè ens havia faltat la benzina per ser pocs els jugadors disponibles per tant, tenint en compte que teníem cinc baixes, el primer va ser arreglar que vinguessin els reforços. Fins a tres jugadors de l’SCM, Hèctor a banda, es van quedar a donar un cop de mà. Gracies Jordi, Pau i David. I també al Dani, el seu entrenador.

Vam començar bé. Amb molta punteria. Tres de tres en triples. Però també fluixos en defensa. Tot plegat feia que el partit fos un intercanvi de cistelles i cap dels dos equips fos capaç d’anar-se’n. Marcador al final del primer quart de 20-21.

El segon quart ja va ser diferent. En tot. La sort o la punteria en atac va desaparèixer. Es feien bones jugades, s’agafaven rebots ofensius però no volia entrar. Només 10 punts en tot el quart. Però com havíem donat un pas més en defensa, no ens vam anar del partit. Només 14 punts en contra. Resultat al descans 30-35.

No podíem dir que teníem el partit on volíem, ningú vol anar per sota, però que si que sabíem que teníem que fer per donar-li la volta.

Va costar. Una cosa és el que tu saps que has de fer i altre fer-ho. Però es tenia que fer. Parcial de 2-5 en els dos primers minuts, seguit d’un altre de 6-0 en dos minuts i poc més. Marcador de 38-40. Toma i daca de cistelles, un triple per equip inclòs, per arribar amb un 43-45 al principi del minut 8. I parcial de 9-2 per acabar. Marcador 52-47. Parcial de 22-12 resumits en bona defensa i atac en equip (10 punts dels interiors i 12 dels exteriors)

Però com diuen “lo que la vida te da, la vida te lo quita”. Aquest cinc punts de diferencia ja no hi eren al principi del minut 4. El marcador era de 54-53 quan li vam veure les orelles (i els ullals) al llop. Més forts ens defensa, no vam donar cap cistella en joc i només una personal de tir (fallats els dos). I gracies a aquesta bona defensa vam poder fer bons atacs. Parcial de 8-0. Màxima diferencia de 9 punts a favor (62-53) a falta de cinc minuts. No diré que van ser tres errors defensius. Tampoc puc dir que es va defensar bé. Però el resultat de poc menys de dos minuts va ser de 0-9. Tres triples seguits del mateix jugador. I van fer mal. Per sobre de tot, anímicament. Dos cops ens vam posar per davant, 64-62 i 66-64. Per dos cops ens van empatar. 64-64 i 66-66. I amb un empat vam estar tot l’últim minut. Cap dels dos equips, encara les oportunitats, va ser capaç de trencar l’empat. I vam tenir que anar a la prorroga. Parcial del quart 14-19.

No vam començar be la prorroga. Parcial de 0-6 en els dos primers minuts. Però no ens volíem rendir. Parcial de 4-0. Marcador 70-72 i quedava un minut per disputar. Es va anar a fer la personal per recuperar la pilota i no passes el temps. El primer cop va sortir be, cap punt. Però vam fallar en l’atac. El segon vam errar en el jugador a tirar (va ficar les dos) però vam treure una personal en el nostre atac. Una dins. 71-74. Ho vam fer un altre cop però també vam errar en el jugador. Les dues dins. Ja no vam tenir temps per fer res més. Vam perdre de 5. Parcial de la prorroga 5-10. Marcador del partit:

@Basquet_BAM SBM 71 – C.B. IMMA A 76

Hi podem mirar el got mig ple. O mig buit. Podem considerar que és un bon resultat vistes les circumstancies (mala setmana d’entrenament, baixes, contrari) i l’esforç realitzat. Però no ho és. Vam fer un bon partit precisament contra un contrari fort, amb experiència i en cap moment li van donar la esquena al partit. Vam tenir només tres errades en defensa. I, de fet, no crec que les tres ho fossin. Vam estar a l’alçada del nostre nivell real i potser encara fa més mal el fet de perdre. I ja no tan sols per aquest partit. Ara és moment de fer ficció, de realitats alternatives. Són tres partits que podríem haver guanyat amb una mica més de “sort”. Contra el Kobras (perdut a la prorroga), la setmana passada contra el Lima-Horta i aquesta contra l’IMMA. Estaríem en 8-8. Seriem vuitens. I amb marge per no jugar els play-off de descens.

Proper partit dissabte dia 2 de març. A les 17:30. Contra el C.B. Ramon Llull C. A la pista del collegi del mateix nom. Serà un partit difícil. Ja no pel contrari (8-8) que ens va guanyar a la nostra pista de 7 sino per nosaltres mateixos. Dependrà de com entrenem i quants siguem. I amés, aquest cop tindrem difícil rebre reforços ja que tant l’SCM com el junior juguen, si fa on no fa, a la mateixa hora.

 

#SOM-HI #esperitC

#iutitubam #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet