FUNDAT 1928

EL BLOC DEL BAM

Una de cal y otra de arena (SBM Jornades 18 i 19)

Un altre cop us he estripat el final. Cert que no cal que espereu a que escrigui la crònica per saber el resultat del partit de l’SBM, ni el de cap equip, de fet, però aquesta temporada deixava el resultat per el final. Per si, com en un joc d’investigació, tipus Cluedo, éreu capaços d’arribar a saber el resultat (guanyar o perdre) amb les pistes del bon, o no, joc en atac o defensa. Per cert, si voleu saber els resultats de l’SBM podeu clicar en aquest enllaç:

https://www.basquetcatala.cat/competicions/resultats/6025

Tornant al principi, aquest cop teniu dues cròniques al preu d’una. Però tranquils, no seran dues cròniques “al uso”. Dit d’altre manera, no seran dues cròniques llargues.

La primera és la de la jornada 18. Partit disputat a la pista del col·legi Ramón Llull contra el sènior C el dissabte 2 de març. Diuen que “excusatio non petita, pecata manifesta” (disculpa no demanada, culpa manifesta) però la veritat és que en teníem moltes d’excuses per perdre aquest partit: només set jugadors, pista de les pitjors de la lliga, falta de l’entrenador, equip contrari amb molta experiència i millor classificat, mala setmana d’entrenaments… I clar es va perdre. En un partit estrany on en Joel (“comodín de la llamada”) els va dirigir (Gracies!!). I estrany perquè tant es va poder perdre de 5 com de 20. Al final van ser 12 punts la diferencia en contra.

C.B. Ramon Llull C 67 – @Basquet_BAM SBM 55

I ara toca la crònica de la jornada 19. Al #PavelloEspanyaIndustrial. Contra el C.B. Kobras A. Diumenge 10 de març a una hora atípica, a les 12:15, per nosaltres. Era un partit difícil. Al seu camp en un molt bon partit havíem perdut de 6 a la prorroga. Però no teníem que pensar en el que havíem fet fa poc més de quatre mesos. Ho teníem que fer sobre com ho havíem fet tant a Horta com en el últim partit a la nostra pista. El partit del Ramon Llull tenia que ser un parèntesis en la progressió positiva de l’equip. I no hi havia excuses de ser poca gent. A l’acte es van inscriure 10 jugadors de l’equip i 2 reforços del SCM (en David i en Jordi, per cert gracies per doblar i també un petit reconeixement a l’Hector, ja que sent del SBM, té fitxa del SCM i molts cops juga els dos partits i mai ho he comentat).

Va ser difícil. D’entrada, en el primer atac i després de la nostre primera cistella feta per ell mateix, en Bernat al caure va trepitjar malament. Ja no podria continuar. Encara el sotrac, vam continuar amb la filosofia de joc que ens havíem proposat. Defensa forta i tranquil·litat a l’atac. Buscar un partit de pocs punts. I no var fins el minut 4 que no vam rebre la primera cistella, triple. El parcial havia estat de 6-0. Per cert màxima diferencia a favor, que es tornaria a donar en dos moments més del partit (33-27 i 36-30). A partir d’aquest triple, el Kobras ja va començar a treure petroli del seu atac. No és que defenséssim molt malament nosaltres. Era més un problema de tancar el rebot defensiu. Del 6-0 a 6-5 per fer goma i passar a un 10-5 i 12-7. Segon dels seus triples i acció de 2+1 al minut 7 que posava el primer empat en el marcador (12-12). Minut 8 i l’equip visitant es posava per davant per primer cop en el marcador gracies a un 2 de 2 en tirs lliures, després de que nosaltres falléssim els nostres. A partir d’aquell moment, intercanvi de cistelles que acabaria en un parcial de 10-8. Parcial del primer quart 22-19.

No era el partit que havia demanat. No era un partit a pocs punts. Tot el contrari. Es tenia que donar un pas en defensa. I es tenia que veure que els nostres interiors eren més alts. I ho vam fer en una mica més de vuit minuts. Parcial de 0-7 en poc més d’un minut per acabar un quart que fins aquell moment guanyàvem per 14-11. Parcial del quart 14-18. Marcador a la mitja part 36-37.

No estava malament. Però encara no era el partit que volíem. Vaig demanar en la xerrada del descans una cosa que mai faig, una xifra exacta de punts que era el màxim que podíem encaixar per quart si volíem guanyar. 14. Ni un més ni un menys. I va funcionar. Però no avancem esdeveniments.

És curiós com pot evolucionar un partit. De fet fins el minut 8 del segon quart, cap dels dos equips va jugar per ratxes. El joc era intercanvi de cistelles o errades, o com a molt dues cistelles seguides per part d’un dels dos equips. A partir d’aquell minut, els parcials amb només cistelles d’un equip van començar a aparèixer.

Inici del tercer quart amb parcial de 0-8. Minut 2 i màxima diferencia pel Kobras. Resposta nostre amb un parcial de 10-0 (46-45). Era el minut 5. I aleshores torn de les defenses dels dos equips. Molts minuts sencers amb cap o una cistella. Parcial de 6-6 en els cinc minuts finals. Parcial del tercer quart 16-14. Si a 14, tal i com havia demanat.

Quedava un quart per jugar. Deu minuts on teníem que tenir el cap ben posat. No podíem tornar a tenir un partit com el de l’IMMA o del Lima-Horta, on ho vam tenir a la mà però al final se’ns van escapar. I no vam començar be. Parcial de 0-6 en dos minuts i poc més. Van ser pràcticament les últimes cistelles en joc que vam rebre. A aquest parcial el va seguir un altre però a favor. 10-0 en el mateix temps. Minut 6 i ja teníem bonus. Era el preu de una defensa, a vegades, un pel agressiva. Però encara el risc de ser sancionats amb tirs lliures, teníem sort amb el pobre percentatge de l’equip rival, dels 16 cops que van tirar des d’aquell moment, només 6 van entrar (per cert, l’equip visitant va tirar fins a 32 tirs lliures, ficant 12 per els nostres 3 de 8, mateix percentatge). I una sola cistella en joc en aquells minuts finals. Per part nostre, dos cistelles, una amb 2+1 fallat, i dos tirs lliures ficats. Parcial dels últims cinc minuts de 6-8. Suficient per guanyar. Parcial del quart, 16-14. Si el mateix que en el tercer. Si només 14 punts en contra.

@Basquet_BAM SBM 68 – C.B. Kobras A 65

Reconec que vam jugar amb foc en els últims minuts amb tants tirs lliures en contra. Haig de dir que des de la banda es feia el possible per que no es fessin. I també dins la pista. Però com diuen els castellans “el hombre propone y Dios dispone”. I a la pista hi ha un que decideix. Que consti que no estic dient que ho fes malament.

Ha estat una victòria d’equip i que d’alguna manera necessitàvem. Havíem fet bons partits dels que no s’havia tret profit, per tant guanyar aquest diumenge té que donar un plus a l’equip. I per la forma. Tothom va col·laborar amb el que pot i sap. Aquest és el camí.

Encara és possible eludir el play-off de descens. En aquest moments, som dotzens, amb un partit menys, i estem a dos victòries del CIC (11é) i tres de Sant Andreu (10é), Ramon Llull (9é) i Kobras (8é). La primera plaça de play-off és la desena.

Proper partit diumenge 17 de març a les 17:30 contra l’UE Sant Andreu A. A la nostra pista vam guanyar de 3 (67-64). A la seva esta tot per decidir.

 

#SOM-HI #esperitC

#iutitubam #bam_sbm

#AHostafrancsItuItuBAM #90anysfentbasquet