CRÒNICA PRE-MINI GROC MASCULÍ -
MINGUELLA B
19 d'Octubre de 2024
Avui ens ha tocat jugar a casa. Les seves passes reconeixen la terra, es mouen amb confiança, seguretat, es casa nostra, però la llum del sol els ha complicat les jugades. La cistella brillava i de vegades semblava que es movia, la pilota no acabava d'entrar pel forat, tot i així no heu deixat de lluitar. La Paula, el Sergi, els pares, mares i germans/es confien amb vosaltres. Hem vingut a jugar, a passar-ho bé, no us oblideu mai que passi el que passi estem més que orgullosos de tot el que feu.
Torna a començar el partit, ara tenim la llum del sol al clatell, la cistella ja no balla quan la pilota vol passar pel mig. Sona el xiulet, el Simon salta i la seva mà acaricia la pilota per després aterrar al terra amb seguretat i votar-la. L'equip contrari no el deixa avançar, però veu per un forat la mirada de l'Arnau i sense pensar-s'ho se la passa. L'Arnau corre mentres vota la pilota, dos contrincants més li tallen el pas, no sap que fer, no deixarà que li treguin la pilota, tot passa en mil·lèsimes de segons, aixeca el cap i veu en Quim aixecant les mans, està sol, li passa per damunt. D'un salt en Quim l'agafa a l'aire, queda poc espai entre ell i la cistella, dos passes i cap amunt. No entra, però just a sota està en Lluc que agafa el rebot i la pilota entra dins de la cistella. Es l'altre equip a qui li toca treure, en Lou està davant, mou les mans, el nen de l'equip contrari no sap que fer, no veu el forat per enlloc, el BAM està present. Aconsegueix passar-la, però en el moment que la pilota rodola és en Ray qui s'avança, torna a ser nostra, corre, vota i llença. Tornem a sumar punts. L'adrenalina de les cistelles brillen als seus ulls, l'emoció està en l'ambient. L'altre equip també corre molt, salta, fan passes, però en un descuit el Sergi apareix de darrera i s'emporta la pilota, corre camp através, no hi ha ningú més, en un moment es troba amb tres nens de l'altre equip, i abans de perdre la pilota aixeca el cap i veu a l'Eric que està sol, per sota les cames li passa la pilota. L'Eric avança amb ella a les mans, aixeca el cap i intenta encistellar, no hi ha sort, però el Luca agafa el rebot i amb seguretat torna a llençar i la pilota entra dins. 5,4,3,2,1... final del partit.
I la pregunta del millón "Hem guanyat?" I potser per ells és el més important, però la realitat és una altre. El més important és passar-s'ho bé, i poc a poc fer equip. Encara sou petits, però estem segurs i segures que poc a poc sentireu que formar part de l'equip premini groc és molt més que guanyar, perquè només vosaltres, fent equip ja guanyeu moltíssim.
Escrit per la Marta, mare de l'Èric
